No entenc segons quines actituds i plantejaments.

L’altre dia vaig tenir, casualment, ocasió de seguir una mica el debat que es va produir en el Congrés dels Diputats sobre política general.

Vaig escoltar una estona al cap de l’oposició senyor Mariano Rajoy i després em vaig quedar a sentir les repliques que va fer el senyor Zapatero.

No entenc l’estratègia del senyor Rajoy ja que en cap moment va donar cap proposta per sortir de la crisi, ni en cap moment vaig veure que tingui un projecte de país. Culpa de la crisi al senyor Zapatero, amb l’únic objectiu de desgast, per aprofitar-se’n electoralment.

No és fàcil en aquests moments que es viuen, prendre decisions que afecten en negatiu a moltes persones però tots som conscients que estem vivint uns moments complicats i cal reajustar el nivell de vida que vivim i les prestacions i retribucions que percebem fruit del nostre treball en un mon globalitzat (on el 20% de la població utilitza el 80% dels recursos del mon, i per altra banda l’altre 80% de persones viu amb el 20% de la resta de recursos).

En el moment que el mon, que en principi anomenem subdesenvolupat lluita per millorar la seva qualitat de vida es produeix aquest cataclisme, ja que pot produir a uns preus molt però molt més baixos del que nosaltres produïm. Per aquest motiu penso que ens esperen uns anys d’ajustaments importants per poder mantenir el nivell bàsic de garantia social.

Des del meu punt de vista, els polítics cal que facin propostes clares. Per a mi hi ha massa tecnicisme i especulació depenent del que es digui per als interessos personals obviant els de la col•lectivitat del país que em toca defensar i és molt important fer polítiques globals.