Ja he assistit a algun ple a la Diputació de Barcelona i avui s’ha fet un d’extraordinari per aprovar els pressupostos per a l’any 2012.
En el debat que s’ha fet abans de la celebració d’aquest, el grup del que formo part, el PSC, ha fet diverses aportacions que han servit perquè el punt s’aprovés per unanimitat. S’ha aconseguit el compromís que durant els primers mesos de 2012 s’inclogui una partida important de diners per ajudar als ajuntaments de la província de Barcelona a fer front a la despesa corrent, que és un dels ossos més durs que tenen les administracions locals.
Les meves aportacions han estat des d’una visió d’un municipi petit, doncs sóc el diputat que presideix l’Ajuntament amb el nombre d’habitants més baix, allà es troben regidors de Barcelona, Badalona, Hospitalet...., de capitals de comarques i tots són municipis de milers de persones empadronades.
He pogut captar que moltes vegades se’ls hi passa per sobre temes que poden ser menors però importants per als municipis petits, i és molt gratificant quan has pogut incidir amb la persistència per ajudar a aquests Consistoris amb menys població.
La veritat és que és una altra història molt diferent dels llocs on havia estat fins ara, doncs com ja sabeu vaig ser el president del Consell Comarcal del Maresme i entre aquest i l’ajuntament hi ha una realitat semblant ja que les coses s’han de treballar molt durament per poder-les assolir.
Com us dic m’estic trobant còmode i crec que puc fer una molt bona feina durant tot aquest mandat.
29 noviembre 2011
22 noviembre 2011
Treballant per l’eficiència energètica
Un dels molts objectius que tenim en aquest mandat, és el de transformar tot l’enllumenat públic del municipi en lluminàries de baix consum, així com també transformar tots els quadres elèctrics, fins i tot, l’estesa de cables que en alguns indrets encara no està en cable trenat, amb la finalitat de tenir una instal•lació nova i amb un consum que sigui el més baix possible.
Gràcies a algunes subvencions, ja havíem fet molts canvis de lluminàries a can Massuet del Far, que és el nucli on hi ha més punts de llum, concretament 810. A Canyamars n’hi ha 172 i a Dosrius 376, incloses les rotondes i els polígons industrials de competència municipal.
En total tenim 1.358 fanals, que fent una inversió considerable hi pot haver un estalvi notable. Per això, la Diputació de Barcelona està fent un anàlisi molt acurat del que és necessari, amb la finalitat que acabi amb un procés de licitació i que les empreses del sector es puguin presentar per fer tota aquesta transformació. Amb l’estalvi que pot representar la factura del consum elèctric, es pot anar pagant la inversió que inicialment es requereix.
Ja us explicaré més coses a mesura que vagi avançant tot aquest tema, però ja comencem a tenir dades importants i penso que pot ser una cosa molt interessant per al nostre municipi.
Gràcies a algunes subvencions, ja havíem fet molts canvis de lluminàries a can Massuet del Far, que és el nucli on hi ha més punts de llum, concretament 810. A Canyamars n’hi ha 172 i a Dosrius 376, incloses les rotondes i els polígons industrials de competència municipal.
En total tenim 1.358 fanals, que fent una inversió considerable hi pot haver un estalvi notable. Per això, la Diputació de Barcelona està fent un anàlisi molt acurat del que és necessari, amb la finalitat que acabi amb un procés de licitació i que les empreses del sector es puguin presentar per fer tota aquesta transformació. Amb l’estalvi que pot representar la factura del consum elèctric, es pot anar pagant la inversió que inicialment es requereix.
Ja us explicaré més coses a mesura que vagi avançant tot aquest tema, però ja comencem a tenir dades importants i penso que pot ser una cosa molt interessant per al nostre municipi.
17 noviembre 2011
Representació important a la planta de residus sòlids urbans
La setmana passada es va constituir la nova direcció del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és a dir, la planta que anomenem de la brossa, on hi ha la incineradora, com equipament principal, entre molts d’altres per fer el tractament dels residus, bàsicament del Maresme.
En aquesta nova constitució he estat nomenat vicepresident, el president és l’alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora, i és tradicional que el vicepresident sigui d’un partit polític diferent, amb l’esperit de buscar el màxim consens possible.
De fet, el municipi de Dosrius fa poc temps que està dins d’aquest consorci. Quan es va constituir, els responsables polítics de torn no varen considerar pertinent ser-hi, però, finalment, hem entrat dins d’aquest consorci com a membres de ple dret.
Aquest càrrec em fa especial il•lusió, perquè es tracta d’un món molt interessant, ja que fa referència a tot el tema del tractament dels residus: la recuperació, la reutilització, tota l’energia que es pot generar amb la transformació de la brossa, ...
En aquesta nova constitució he estat nomenat vicepresident, el president és l’alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora, i és tradicional que el vicepresident sigui d’un partit polític diferent, amb l’esperit de buscar el màxim consens possible.
De fet, el municipi de Dosrius fa poc temps que està dins d’aquest consorci. Quan es va constituir, els responsables polítics de torn no varen considerar pertinent ser-hi, però, finalment, hem entrat dins d’aquest consorci com a membres de ple dret.
Aquest càrrec em fa especial il•lusió, perquè es tracta d’un món molt interessant, ja que fa referència a tot el tema del tractament dels residus: la recuperació, la reutilització, tota l’energia que es pot generar amb la transformació de la brossa, ...
14 noviembre 2011
UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN
Aquest cap de setmana passat hem tornat a celebrar la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria, la que anomenem d’hivern. Una festa que al meu entendre s’ha de tornar a reinventar, ja que alguns dels actes que es varen organitzar, malgrat ser molt interessants, no tenien la participació de públic que es mereixien.
Per altra banda, sí que n’hi ha d’altres que mereixen tenir continuïtat. Tot i això, tant el format com la definició d’aquesta festa major d’hivern de Dosrius penso que s’ha de posar sobre la taula i la comissió organitzadora d’aquests esdeveniments ha de donar-hi voltes per definir-la de nou.
Però la que hem fet ja l’hem viscuda i ressaltaria tres o quatre actes que contemplaven el programa i que cal remarcar. Tant el divendres al vespre com el dissabte al matí vàrem viure amb l’Ernest Borràs. Va ser Interessant escoltar, sentir, estar al costat de l’Ernest i de la Berta captant les seves obres i, sobretot, els seus valors i plantejaments de la vida.
El dissabte al vespre va tenir lloc el sopar i el ball. Aquesta festa va ser molt digne, ja que per un preu econòmic vàrem tenir un sopar fet exclusivament per la comissió de festes, coent les mongetes, les botifarres i els llardons, amb l’esperit de reduir costos i despeses. Tot això a base del seu sacrifici, esforç i treball. La nit es va viure amb molta intensitat, tant el sopar, com el ball, com la relació entre les persones. Es veia un pavelló animat, alegre i que la gent s’ho passava molt bé.
El diumenge al matí va tenir lloc la Fira d’Entitats, que a causa de la pluja es va haver de fer al pavelló. També es van experimentar molt bones sensacions, ja que la gent estava animada. En aquest acte es va poder comprovar el gran capital de patrimoni que tenim, que és el món de les entitats, sigui quina sigui la seva finalitat. Va ser un matí intens. També cal ressaltar que arreu del poble hi havia persones que es varen apuntar a la cursa popular d’orientació. Tot i plovent, podies veure i captar la seva concentració per cercar les fites que l’organització va instal•lar.
El diumenge a la tarda es va acabar la festa, amb la ballada dels gegants, la festa infantil i la típica xocolatada, que va tancar els actes.
Com bé dic, ja n’hem passat una altra, ara cal preparar la següent, que ja serà l’any vinent.
Per altra banda, sí que n’hi ha d’altres que mereixen tenir continuïtat. Tot i això, tant el format com la definició d’aquesta festa major d’hivern de Dosrius penso que s’ha de posar sobre la taula i la comissió organitzadora d’aquests esdeveniments ha de donar-hi voltes per definir-la de nou.
Però la que hem fet ja l’hem viscuda i ressaltaria tres o quatre actes que contemplaven el programa i que cal remarcar. Tant el divendres al vespre com el dissabte al matí vàrem viure amb l’Ernest Borràs. Va ser Interessant escoltar, sentir, estar al costat de l’Ernest i de la Berta captant les seves obres i, sobretot, els seus valors i plantejaments de la vida.
El dissabte al vespre va tenir lloc el sopar i el ball. Aquesta festa va ser molt digne, ja que per un preu econòmic vàrem tenir un sopar fet exclusivament per la comissió de festes, coent les mongetes, les botifarres i els llardons, amb l’esperit de reduir costos i despeses. Tot això a base del seu sacrifici, esforç i treball. La nit es va viure amb molta intensitat, tant el sopar, com el ball, com la relació entre les persones. Es veia un pavelló animat, alegre i que la gent s’ho passava molt bé.
El diumenge al matí va tenir lloc la Fira d’Entitats, que a causa de la pluja es va haver de fer al pavelló. També es van experimentar molt bones sensacions, ja que la gent estava animada. En aquest acte es va poder comprovar el gran capital de patrimoni que tenim, que és el món de les entitats, sigui quina sigui la seva finalitat. Va ser un matí intens. També cal ressaltar que arreu del poble hi havia persones que es varen apuntar a la cursa popular d’orientació. Tot i plovent, podies veure i captar la seva concentració per cercar les fites que l’organització va instal•lar.
El diumenge a la tarda es va acabar la festa, amb la ballada dels gegants, la festa infantil i la típica xocolatada, que va tancar els actes.
Com bé dic, ja n’hem passat una altra, ara cal preparar la següent, que ja serà l’any vinent.
08 noviembre 2011
El problema de l’atur
Ahir varen sortir les dades de la situació en què es troba el Maresme en referència a persones apuntades a l’atur, durant el mes d’octubre.
Al Maresme hi ha un total de 38.094 persones aturades, que representen un 16,66% de la població activa. Mai s’havia arribat a aquesta xifra, des què es comptabilitza mes per mes.
Hi ha municipis de tota mena, alguns que superen més del 20% de la seva població activa, com poden ser Pineda de Mar i Mataró i d’altres que estan per sota del 10%, com poden ser: Alella, Cabrera, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.
Pel que fa al municipi de Dosrius, estem al 14,62%, això vol dir 410 persones que estan apuntades a l’atur, cercant feina.
Aquest mes d’octubre, Dosrius ha estat l’únic municipi, dels 30 del Maresme, que ha tingut una disminució de 10 persones menys aturades. Tot i això, 410 persones són moltes, massa i hem d’intentar activar tots els mecanismes possibles per ajudar a cercar feina a tots/es els/les que no necessitin.
Al Maresme hi ha un total de 38.094 persones aturades, que representen un 16,66% de la població activa. Mai s’havia arribat a aquesta xifra, des què es comptabilitza mes per mes.
Hi ha municipis de tota mena, alguns que superen més del 20% de la seva població activa, com poden ser Pineda de Mar i Mataró i d’altres que estan per sota del 10%, com poden ser: Alella, Cabrera, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.
Pel que fa al municipi de Dosrius, estem al 14,62%, això vol dir 410 persones que estan apuntades a l’atur, cercant feina.
Aquest mes d’octubre, Dosrius ha estat l’únic municipi, dels 30 del Maresme, que ha tingut una disminució de 10 persones menys aturades. Tot i això, 410 persones són moltes, massa i hem d’intentar activar tots els mecanismes possibles per ajudar a cercar feina a tots/es els/les que no necessitin.
03 noviembre 2011
Ja tornem a estar a finals de setmana
Això d’haver-hi una festa entre setmana i d’haver canviat l’hora provoca la sensació que et roben els dies i que de cop ens hem menjat una setmana més per tirar endavant les feines que habitualment es fan en dies laborables.
Aquestes quatre línies són per dir que he obert un compte a Twitter per anar penjant coses del moment. Malauradament, m’ocupa bastant temps, ja que amb els dispositius de butxaca que faig servir arriba el senyal fluix i costa molt descarregar els arxius que t’interessen, però seré persistent i a veure si m’hi enganxo.
No volia deixar passar l’oportunitat, malgrat que ja hagin passat uns dies, de fer un petit comentari de la prova tot terreny que es va celebrar, el passat diumenge dia 30 d’octubre, a la Quintana de can Gel de Canyamars.
Va ser una prova de tres hores de resistència amb motos tot terreny, que una vegada més el Moto club Canyamars va organitzar amb un grau d’excel•lència. Com sempre, van treballar perquè tothom sortís satisfet: públic, corredors i aficionats. La veritat és que ho varen assolir, no sense la por de si podrien realitzar la cursa, per amenaces de mal temps. Però el temps canviant de pluja a sol, va ser extraordinari per tenir el terreny en perfectes condicions per a la pràctica d’aquest esport, ja que no va haver-hi ni una gota de pols i el resultat final va ser de tothom satisfet.
Una demostració més del gran potencial que tenim al nostre municipi. Quinze dies enrere la Fira del Bosc, un èxit total, ara la cursa tot terreny, un altre èxit, i així podem anar explicant que la gran diversitat de gent enrotllada en organitzar esdeveniments, siguin del caràcter que siguin, fa que el nostre municipi tingui una vitalitat extraordinària.
Aquestes quatre línies són per dir que he obert un compte a Twitter per anar penjant coses del moment. Malauradament, m’ocupa bastant temps, ja que amb els dispositius de butxaca que faig servir arriba el senyal fluix i costa molt descarregar els arxius que t’interessen, però seré persistent i a veure si m’hi enganxo.
No volia deixar passar l’oportunitat, malgrat que ja hagin passat uns dies, de fer un petit comentari de la prova tot terreny que es va celebrar, el passat diumenge dia 30 d’octubre, a la Quintana de can Gel de Canyamars.
Va ser una prova de tres hores de resistència amb motos tot terreny, que una vegada més el Moto club Canyamars va organitzar amb un grau d’excel•lència. Com sempre, van treballar perquè tothom sortís satisfet: públic, corredors i aficionats. La veritat és que ho varen assolir, no sense la por de si podrien realitzar la cursa, per amenaces de mal temps. Però el temps canviant de pluja a sol, va ser extraordinari per tenir el terreny en perfectes condicions per a la pràctica d’aquest esport, ja que no va haver-hi ni una gota de pols i el resultat final va ser de tothom satisfet.
Una demostració més del gran potencial que tenim al nostre municipi. Quinze dies enrere la Fira del Bosc, un èxit total, ara la cursa tot terreny, un altre èxit, i així podem anar explicant que la gran diversitat de gent enrotllada en organitzar esdeveniments, siguin del caràcter que siguin, fa que el nostre municipi tingui una vitalitat extraordinària.
25 octubre 2011
Estem en una època per gaudir-la
Doncs sí, els que coneixem el municipi de Dosrius sabem que els mesos de setembre, depenent dels temps que faci, octubre i novembre són els que et generen més sensacions: arriben les pluges de la tardor, al darrere d’un dia ple d’aigua en ve un de assolellat, els colors es van transformant degut a què la vegetació es va preparant per a l’hivern, la temperatura és molt agradable, el sol escalfa, però sembla que t’acarona, els matins fresca, però sense ser freda, tot s’està preparant per al desembre, gener i febrer, els mesos més gèlids de l’any.
Si tenim sort i es fan bolets gaudirem d’aquesta pràctica que tota la vida ens ha apassionat.
En definitiva, viure al municipi de Dosrius durant els mesos de setembre, octubre i novembre genera un d’aquells plaers difícils d’explicar.
La gent sensible i que li agrada connectar amb la natura ho sap i ho experimenta amb intensitat.
Si tenim sort i es fan bolets gaudirem d’aquesta pràctica que tota la vida ens ha apassionat.
En definitiva, viure al municipi de Dosrius durant els mesos de setembre, octubre i novembre genera un d’aquells plaers difícils d’explicar.
La gent sensible i que li agrada connectar amb la natura ho sap i ho experimenta amb intensitat.
20 octubre 2011
EN PAU SÁNCHEZ
El dilluns passat vàrem enterrar en Pau Sánchez, que tenia 50 anys. Era una persona molt coneguda, un amic de feia molt de temps, ja que ambdós vàrem formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius durant el mandat 1999-2003, treballant colze a colze en tots els temes que ens vàrem anar trobant. Tots dos érem nous davant la responsabilitat de gestionar l’administració local, conjuntament amb altres companys i companyes.
Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.
Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.
Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .
A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.
Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.
Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.
Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.
Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .
A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.
Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.
18 octubre 2011
EXPRESSO MOLTES COSES
Han passat moltes coses i a mi em dóna la sensació que no les he pogut plasmar al meu bloc, tot i que mirant l’última entrada veig que tampoc fa tants dies que la vaig fer, però sí que han succeït mogudes importants, per una manca de temps, no de ganes, no les he pogut plasmar.
En primer lloc, volia fer un esment especial a la festa de la Gent Gran, que es va celebrar el dia 12 d’octubre. Per a mi és la trobada en la que hi ha més càrrega emocional de totes les que es fan durant l’any. Es capten molts sentiments, moltes emocions, molts missatges i també molta felicitat. Enguany va ser un èxit, amb unes modificacions del format, que tothom va aplaudir.
Vull fer una agraïment molt especial a totes les persones que fan possible aquesta festa, així com a d’altres que amb la seva col•laboració la fan lluir.
Un altre esdeveniment que hi ha hagut en aquests darrers dies ha estat la Fira del Bosc Medieval de Canyamars, enguany amb més parades, noves atraccions, amb més col•laboració per part de les entitats del municipi i amb una organització excel•lent, ja que es viu amb intensitat qualsevol detall, sense mesurar l’esforç que s’ha de posar per arribar a l’objectiu que es vol assolir. Es fan esforços gairebé inhumans, és incomprensible que es pugui aguantar durant tantes hores al peu del canó, amb tota la tensió que representa, però qui viu amb intensitat la gestió municipal, no mira prim a l’hora de posar el seu el seu treball, per aquest motiu els resultats són extraordinaris.
Un cop més, el Sot del Gall de Canyamars va estar excel•lent en tota l’organització del sopar medieval del dissabte al vespre.
Tant el dissabte com el diumenge Canyamars va ser referent per de milers de persones que no es van voler perdre aquesta fira, amb la magnitud i el cos que està agafant.
En primer lloc, volia fer un esment especial a la festa de la Gent Gran, que es va celebrar el dia 12 d’octubre. Per a mi és la trobada en la que hi ha més càrrega emocional de totes les que es fan durant l’any. Es capten molts sentiments, moltes emocions, molts missatges i també molta felicitat. Enguany va ser un èxit, amb unes modificacions del format, que tothom va aplaudir.
Vull fer una agraïment molt especial a totes les persones que fan possible aquesta festa, així com a d’altres que amb la seva col•laboració la fan lluir.
Un altre esdeveniment que hi ha hagut en aquests darrers dies ha estat la Fira del Bosc Medieval de Canyamars, enguany amb més parades, noves atraccions, amb més col•laboració per part de les entitats del municipi i amb una organització excel•lent, ja que es viu amb intensitat qualsevol detall, sense mesurar l’esforç que s’ha de posar per arribar a l’objectiu que es vol assolir. Es fan esforços gairebé inhumans, és incomprensible que es pugui aguantar durant tantes hores al peu del canó, amb tota la tensió que representa, però qui viu amb intensitat la gestió municipal, no mira prim a l’hora de posar el seu el seu treball, per aquest motiu els resultats són extraordinaris.
Un cop més, el Sot del Gall de Canyamars va estar excel•lent en tota l’organització del sopar medieval del dissabte al vespre.
Tant el dissabte com el diumenge Canyamars va ser referent per de milers de persones que no es van voler perdre aquesta fira, amb la magnitud i el cos que està agafant.
11 octubre 2011
PAGUEM LES CONSEQÜÈNCIES DE TENIR UN GOVERN DE DRETES
Tots sabem que és un govern de dretes o esquerres, i des de què a la Generalitat de Catalunya governa CIU i, estem vivint un seguit de retallades a les coses més essencials, les quals afecten directament als treballadors/res.
Aquestes retallades s’expliquen per la situació econòmica actual, però el primer que va fer és suprimir l’import de successions als patrimonis més elevats i/o a les grans fortunes del nostre país i, amb això, es deixa de recaptar 400 milions anuals que és el 50% de la retallades en sanitat i ensenyament que s’han planificat per part de Convergència i Unió.
Per això quan el president Mas va a veure a la patronal, aquests li aplaudeixen les retallades i, bàsicament, l’aplaudiment deu ser per la supressió de l’impost de successions, perquè de ben segur la majoria dels assistents a la sala deuen ser beneficiaris i tot això, a costa dels treballadors que li retallen els serveis essencials.
Aquestes retallades s’expliquen per la situació econòmica actual, però el primer que va fer és suprimir l’import de successions als patrimonis més elevats i/o a les grans fortunes del nostre país i, amb això, es deixa de recaptar 400 milions anuals que és el 50% de la retallades en sanitat i ensenyament que s’han planificat per part de Convergència i Unió.
Per això quan el president Mas va a veure a la patronal, aquests li aplaudeixen les retallades i, bàsicament, l’aplaudiment deu ser per la supressió de l’impost de successions, perquè de ben segur la majoria dels assistents a la sala deuen ser beneficiaris i tot això, a costa dels treballadors que li retallen els serveis essencials.
08 octubre 2011
Crec que haurien de tenir una altra actitud
És ben cert que estem en un moment de recessió i que hi ha famílies i persones que tenen una situació complicada i estan a la recerca de poder resoldre el tema de la feina o bé miren de millorar els seus ingressos. També tenim les famoses retallades pertot arreu: sanitat i educació principalment.
Tot això és un tema mundial, si Grècia peta darrere hi anirem tots, està en perill l’euro.
Amb aquestes línies he resumit una mica el dia a dia de les notícies, però també hi ha notícies positives, altres maneres d’enfocar la informació, ja que en aquests moments dóna la sensació que qui diu el missatge negatiu més gros és millor periodista. Fins i tot, molts d’aquests líders del món de la comunicació prenen partit i en lloc d’informar escriuen la història dels bons i els dolents. Deu ser així com se senten més homes!
Penso que amb aquesta actitud es fa un flac favor a l’ànim de tots plegats.
A més a més, una cosa que a mi personalment em revolta és que tinguin la possibilitat de parlar-ho en un mitjà d’audiència notable, essent partidistes a l’hora de donar aquestes notícies negatives.
Demano, des del meu senzill bloc, que el periodisme serveixi per donar notícies en positiu, buscar solucions o donar la notícia de qui busca les solucions i qui està treballant per aconseguir-les i no transformar el dia a dia de les notícies amb més depressió per a qui les llegeix, les escolta o les veu.
Tot això és un tema mundial, si Grècia peta darrere hi anirem tots, està en perill l’euro.
Amb aquestes línies he resumit una mica el dia a dia de les notícies, però també hi ha notícies positives, altres maneres d’enfocar la informació, ja que en aquests moments dóna la sensació que qui diu el missatge negatiu més gros és millor periodista. Fins i tot, molts d’aquests líders del món de la comunicació prenen partit i en lloc d’informar escriuen la història dels bons i els dolents. Deu ser així com se senten més homes!
Penso que amb aquesta actitud es fa un flac favor a l’ànim de tots plegats.
A més a més, una cosa que a mi personalment em revolta és que tinguin la possibilitat de parlar-ho en un mitjà d’audiència notable, essent partidistes a l’hora de donar aquestes notícies negatives.
Demano, des del meu senzill bloc, que el periodisme serveixi per donar notícies en positiu, buscar solucions o donar la notícia de qui busca les solucions i qui està treballant per aconseguir-les i no transformar el dia a dia de les notícies amb més depressió per a qui les llegeix, les escolta o les veu.
03 octubre 2011
Què “guapo” que és treballar amb gent que té il•lusions!
Cada vegada capto més la bona relació que es va forjant entre tots els membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius.
Quan hi ha aquest bon rotllo i a més a més hi ha projectes i reptes importants a assolir i veus que la persona que els treballa et transmet il•lusió i ganes, perquè els viu amb intensitat, tot plegat fa que la feina es converteixi en apassionant i més si trobes el camí a seguir perquè el projecte sigui una realitat.
Ara, en aquests moments, tenim un projecte d’aquests i, de mica en mica, anirem fent camí. No sé si arribarem a assolir-ho, però hem trobat la via a seguir, tenim programats contactes, parlar amb aquest i amb aquell, hem iniciat passos administratius i visualitzes la possibilitat que el que somies sigui palpable i real.
A poc a poc, allò que has escrit en un paper, que ja ho veus prou complicat, pot anar-se fent realitat gràcies al factor de qualitat d’un grup humà. Per tant, tens ganes que arribi la reunió perquè cadascú pugui explicar els seus projectes i viure’ls, tots plegata.
Us aniré informant, però tenia ganes de plasmar aquesta visió, perquè quan l’escric em dóna la sensació que aquesta il•lusió la trasllado a més persones.
Quan hi ha aquest bon rotllo i a més a més hi ha projectes i reptes importants a assolir i veus que la persona que els treballa et transmet il•lusió i ganes, perquè els viu amb intensitat, tot plegat fa que la feina es converteixi en apassionant i més si trobes el camí a seguir perquè el projecte sigui una realitat.
Ara, en aquests moments, tenim un projecte d’aquests i, de mica en mica, anirem fent camí. No sé si arribarem a assolir-ho, però hem trobat la via a seguir, tenim programats contactes, parlar amb aquest i amb aquell, hem iniciat passos administratius i visualitzes la possibilitat que el que somies sigui palpable i real.
A poc a poc, allò que has escrit en un paper, que ja ho veus prou complicat, pot anar-se fent realitat gràcies al factor de qualitat d’un grup humà. Per tant, tens ganes que arribi la reunió perquè cadascú pugui explicar els seus projectes i viure’ls, tots plegata.
Us aniré informant, però tenia ganes de plasmar aquesta visió, perquè quan l’escric em dóna la sensació que aquesta il•lusió la trasllado a més persones.
30 septiembre 2011
El que costa tenim empresa per a la neteja dels centres educatius
Després d’un procés molt llarg, que pràcticament ve d’abans de les eleccions en què es va iniciar la licitació de la neteja de l’escola bressol, el CEIP del Pi i l’escola Encarnació Fonoll, que fins i tot s’ha agut de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea, ja que es tracta d’un contracte de magnituds importants, que tècnicament es diu procediment harmonitzat.
Ha estat un expedient amb una tramitació llarguíssima, però els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament han fet una feina exemplar. Ha estat un procés llarg i costós de temps, però amb una facilitat i simplificació per part dels tècnics municipals que en aquests moments tenim a l’ajuntament, que fa que els valori d’una manera molt positiva.
Finalment, avui he tingut una reunió amb l’ empresa que ha quedat, diem finalista, ja que tècnicament no està l’expedient tancat. L’empresa es diu CLECE, especialitzada en neteges d’espais i de llocs privats. Segons m’ha comentat el seu responsable, que treballa la zona que va entre Barcelona a la Jonquera, a finals de mes té més de 2.000 nòmines per pagar i un dels problemes més grans que té és que a les administracions se’ls fa difícil complir amb els pagaments concertats.
Des de l’Ajuntament els hem comentat que en els darrers dos anys cap pagament s’ha endarrerit més del que preveu la llei, i en un futur esperem seguir en aquesta mateixa línia que ens vàrem marcar a l’inici d’aquesta crisi.
Tenim l’ajuntament ordenat pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que vàrem ensumar que “pintarien bastos” a mitjà i llarg termini i vàrem prendre decisions que en aquells moments eren difícils, però ara recollim el seu fruit.
Ha estat un expedient amb una tramitació llarguíssima, però els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament han fet una feina exemplar. Ha estat un procés llarg i costós de temps, però amb una facilitat i simplificació per part dels tècnics municipals que en aquests moments tenim a l’ajuntament, que fa que els valori d’una manera molt positiva.
Finalment, avui he tingut una reunió amb l’ empresa que ha quedat, diem finalista, ja que tècnicament no està l’expedient tancat. L’empresa es diu CLECE, especialitzada en neteges d’espais i de llocs privats. Segons m’ha comentat el seu responsable, que treballa la zona que va entre Barcelona a la Jonquera, a finals de mes té més de 2.000 nòmines per pagar i un dels problemes més grans que té és que a les administracions se’ls fa difícil complir amb els pagaments concertats.
Des de l’Ajuntament els hem comentat que en els darrers dos anys cap pagament s’ha endarrerit més del que preveu la llei, i en un futur esperem seguir en aquesta mateixa línia que ens vàrem marcar a l’inici d’aquesta crisi.
Tenim l’ajuntament ordenat pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que vàrem ensumar que “pintarien bastos” a mitjà i llarg termini i vàrem prendre decisions que en aquells moments eren difícils, però ara recollim el seu fruit.
26 septiembre 2011
Us asseguro que no ho oblidaré mai
Una de les tantes coses que em toca fer com alcalde, i la veritat és que la faig molt de gust, és la celebració de casaments o aniversaris, com ara noces d’or o noces de plata, fins i tot, he fet presentacions de nadons en societat. Aquesta feina la faig molt a gust. El dissabte passat vaig fer dos casaments. Un al migdia, molt correcte i amb moltes ganes per part dels organitzadors i un altre a les sis de la tarda.
Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.
Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.
Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!
Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.
Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome
Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.
Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.
Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!
Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.
Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome
22 septiembre 2011
Sort que portem anys fent les coses amb molt d’ordre
Estem començant a treballar els pressupostos i les ordenances fiscals per a l’any 2012 i les notícies externes de compromisos contrets per altres administracions es redueixen per totes bandes. O sigui, les aportacions ordinàries que any rere any pertoquen al nostre ajuntament van disminuint, amb el conseqüent desequilibri que això ens genera.
Posaré alguns exemples, de l’any tancat de 2009, del Fons de Cooperació Local que ve de l’Estat Espanyol tenim un negatiu de -170.000,-- euros. Això es produeix perquè mes rere mes ens avancen uns diners per anar tenint liquiditat, es tracta d’un percentatge dels impostos que tenen previst recaptar i els transfereixen als ajuntaments, com poden ser l’IVA, la renda, ... Un cop han tancat l’any comptable, si els ingressos de l’Estat han baixat, també ens baixen els de l’ajuntament o bé ens descompten la diferència, perquè és negativa. Era molt agradable trobar-se amb el que havia passat alguns anys, que a l’acabar l’any t’ingressaven més diners, perquè havien recaptat més del previst, però actualment és a la inversa.
Una altra notícia desagradable que hem tingut fa referència al copagament de l’escola bressol. Uns anys enrere es va signar un acord entre la Generalitat i els ajuntaments per crear milers de places d’escola bressol, pagant una tercera part la Generalitat, una tercera part l’Ajuntament i l’altra tercera part les famílies beneficiàries. El càlcul que s’havia fet al seu moment era que la Generalitat aportaria 1.800,-- euros/nen-a i curs. En aquests moment només ens en garanteixen 1.360,-- i en cas que tinguin recursos poden arribar als 1.600,-- euros. Això ja és greu, però encara ho és més que ho apliquin al curs 2010-2011, que ja està tancat, amb el conseqüent dèficit i desequilibri que comportarà a l’ajuntament.
Torno al principi, sort que portem anys fent les coses ben fetes, tenint un control molt exhaustiu de la despesa, ja que hem fet números molt reals. Per aquest motiu, hem anat disminuint l’endeutament, no estem per tirar coets, però la bona feina feta anys enrere es nota a l’hora d’afrontar aquests desajustaments.
Posaré alguns exemples, de l’any tancat de 2009, del Fons de Cooperació Local que ve de l’Estat Espanyol tenim un negatiu de -170.000,-- euros. Això es produeix perquè mes rere mes ens avancen uns diners per anar tenint liquiditat, es tracta d’un percentatge dels impostos que tenen previst recaptar i els transfereixen als ajuntaments, com poden ser l’IVA, la renda, ... Un cop han tancat l’any comptable, si els ingressos de l’Estat han baixat, també ens baixen els de l’ajuntament o bé ens descompten la diferència, perquè és negativa. Era molt agradable trobar-se amb el que havia passat alguns anys, que a l’acabar l’any t’ingressaven més diners, perquè havien recaptat més del previst, però actualment és a la inversa.
Una altra notícia desagradable que hem tingut fa referència al copagament de l’escola bressol. Uns anys enrere es va signar un acord entre la Generalitat i els ajuntaments per crear milers de places d’escola bressol, pagant una tercera part la Generalitat, una tercera part l’Ajuntament i l’altra tercera part les famílies beneficiàries. El càlcul que s’havia fet al seu moment era que la Generalitat aportaria 1.800,-- euros/nen-a i curs. En aquests moment només ens en garanteixen 1.360,-- i en cas que tinguin recursos poden arribar als 1.600,-- euros. Això ja és greu, però encara ho és més que ho apliquin al curs 2010-2011, que ja està tancat, amb el conseqüent dèficit i desequilibri que comportarà a l’ajuntament.
Torno al principi, sort que portem anys fent les coses ben fetes, tenint un control molt exhaustiu de la despesa, ja que hem fet números molt reals. Per aquest motiu, hem anat disminuint l’endeutament, no estem per tirar coets, però la bona feina feta anys enrere es nota a l’hora d’afrontar aquests desajustaments.
20 septiembre 2011
LA MARXA NOCTURA UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ
Aquest cap de setmana hem tingut dos actes de rellevància al nostre municipi.
El diumenge es va celebrar un any més la trobada de puntaires, organitzat per les nostres puntaires, convidant a altres colles de municipis del nostre entorn a passar una matinada de diumenge de germanor, amb l’esperit de compartir una bona estona tots plegats. Com sempre va ser un èxit, malgrat que per primera vegada ho varem haver de fer fora dels carrers habituals i ens vàrem desplaçar al pavelló atès que hi havia previsió de pluges fortes.
El dissabte al vespre, es va organitzar la 2a marxa nocturna a Canyamars. La primera va ser l’any passat però degut a compromisos no vaig poder participar, però enguany veien els seus organitzadors amb tantes ganes de superar-se en referència a la primera ja celebrada, vaig ajustar la meva agenda i em vaig apuntar.
La trobada va ser a la Plaça de l’Església la qual era plena de persones amb ganes de sortir a caminar, aproximadament unes 300, però en cap moment vaig captar aglomeracions, ni cues entre els participants. L’organització va dividir la sortida i entre un i dos quarts de nou ho van fer els que la feien caminant i al cap de ½ hora els que feien el recorregut corrents. De seguida , i a mesura que ens endinsàvem al bosc varem haver d’utilitzar els lots per il•luminar el camí. Va ser una nit molt calorosa, però amb un ambient excel•lent: avis amb els seus nets, persones vingudes de lluny del nostre municipi, famílies senceres, grups d’amics, en definitiva, tothom vivia la seva festa.
Va ser tot molt agradable fins arribar a Can Rogent, però després venia el tros dur fins a Can Vallalta on els organitzadors havien preparat un avituallament de fruita, aigua..., doncs tothom arribava molt cansat. El recorregut estava molt ben senyalitzat amb cintes per evitar accidents i amb un desplaçament de gent predisposada a ajudar amb el que calgués i, al final, arribant a la Plaça de l’Església de Canyamars, trobaves als organitzadors i altres persones preparant l’entrepà de llom o botifarra, depenen el que havies demanat.
En principi semblava una marxa poc complicada però, a l’endemà, la musculatura d’alguna part del cos estava inflamada però el dolor el podies suportar força bé, quan pensaves que havies fet una cosa sana.
A tots ells moltes gràcies.
El diumenge es va celebrar un any més la trobada de puntaires, organitzat per les nostres puntaires, convidant a altres colles de municipis del nostre entorn a passar una matinada de diumenge de germanor, amb l’esperit de compartir una bona estona tots plegats. Com sempre va ser un èxit, malgrat que per primera vegada ho varem haver de fer fora dels carrers habituals i ens vàrem desplaçar al pavelló atès que hi havia previsió de pluges fortes.
El dissabte al vespre, es va organitzar la 2a marxa nocturna a Canyamars. La primera va ser l’any passat però degut a compromisos no vaig poder participar, però enguany veien els seus organitzadors amb tantes ganes de superar-se en referència a la primera ja celebrada, vaig ajustar la meva agenda i em vaig apuntar.
La trobada va ser a la Plaça de l’Església la qual era plena de persones amb ganes de sortir a caminar, aproximadament unes 300, però en cap moment vaig captar aglomeracions, ni cues entre els participants. L’organització va dividir la sortida i entre un i dos quarts de nou ho van fer els que la feien caminant i al cap de ½ hora els que feien el recorregut corrents. De seguida , i a mesura que ens endinsàvem al bosc varem haver d’utilitzar els lots per il•luminar el camí. Va ser una nit molt calorosa, però amb un ambient excel•lent: avis amb els seus nets, persones vingudes de lluny del nostre municipi, famílies senceres, grups d’amics, en definitiva, tothom vivia la seva festa.
Va ser tot molt agradable fins arribar a Can Rogent, però després venia el tros dur fins a Can Vallalta on els organitzadors havien preparat un avituallament de fruita, aigua..., doncs tothom arribava molt cansat. El recorregut estava molt ben senyalitzat amb cintes per evitar accidents i amb un desplaçament de gent predisposada a ajudar amb el que calgués i, al final, arribant a la Plaça de l’Església de Canyamars, trobaves als organitzadors i altres persones preparant l’entrepà de llom o botifarra, depenen el que havies demanat.
En principi semblava una marxa poc complicada però, a l’endemà, la musculatura d’alguna part del cos estava inflamada però el dolor el podies suportar força bé, quan pensaves que havies fet una cosa sana.
A tots ells moltes gràcies.
15 septiembre 2011
En Xevi ens marxa
Doncs sí, molts dels que llegiu i seguiu aquest bloc, en principi, no sabreu de qui us parlo, però ja us aniré explicant qui és en Xevi.
Ell treballa a una de les dues caixes que operen al nostre municipi, concretament a la de l’estrella. Durant gairebé cinc anys, s’ha fet càrrec de l’atenció al públic -per cert una atenció excel•lent- d’aquelles que no et fa cap respecte anar a aquesta entitat financera i exposar el que sigui, així m’ho han transmès molts veïns del municipi.
És un home que s’aboca el cent per cent i més a la seva feina, per donar un servei d’excel•lència, amb una empatia que captes quan li exposes la teva necessitat i la seva bona fe fa que et generi tanta confiança, que s’ha convertit no només en un gestor dels teus comptes, crèdits, hipoteques, ..., sinó també en aquella persona de confiança tan necessària en aquests llocs d’atenció al públic.
Ell ha estat un dels empleats que més bons resultats ha obtingut a la nostra comarca, dins la seva categoria, a la seva empresa. Per aquest motiu, marxa a una altra oficina de l’entitat en la qual treballa, per fer una feina superior de la que habitualment ha desenvolupat entre nosaltres.
Estic convençut que a les persones que el coneixen i hi tenen tracte directe, els sabrà greu -com a mi- no poder disposar d’aquesta persona tan eficient, tan amable i tan servicial, que et trobes quan t’asseus davant de la seva taula. Però la vida té una evolució i el bon treball, la responsabilitat, la implicació, ... tenen la seva recompensa, malgrat que ens aquest cas a alguns ens sàpiga greu que marxi de Dosrius.
Xevi, sé que has estat més que un gestor dels estalvis i dels comptes corrents, un confessor de confiança i això és perquè tu la generes. Per aquest motiu tens aquests bons resultats i la confiança dels clients que et pertoca gestionar.
Espero que tinguis molta sort, sé que el teu tarannà t’ajudarà. També vull que sàpigues que et trobarem a faltar i que estic convençut que de tots els empleats i empleades que han passat per aquest municipi, treballant en el mateix sector, tu has estat dels més valorats i seràs dels més recordats, per la teva manera de ser.
Un cop més, que tinguis molta sort!
Ell treballa a una de les dues caixes que operen al nostre municipi, concretament a la de l’estrella. Durant gairebé cinc anys, s’ha fet càrrec de l’atenció al públic -per cert una atenció excel•lent- d’aquelles que no et fa cap respecte anar a aquesta entitat financera i exposar el que sigui, així m’ho han transmès molts veïns del municipi.
És un home que s’aboca el cent per cent i més a la seva feina, per donar un servei d’excel•lència, amb una empatia que captes quan li exposes la teva necessitat i la seva bona fe fa que et generi tanta confiança, que s’ha convertit no només en un gestor dels teus comptes, crèdits, hipoteques, ..., sinó també en aquella persona de confiança tan necessària en aquests llocs d’atenció al públic.
Ell ha estat un dels empleats que més bons resultats ha obtingut a la nostra comarca, dins la seva categoria, a la seva empresa. Per aquest motiu, marxa a una altra oficina de l’entitat en la qual treballa, per fer una feina superior de la que habitualment ha desenvolupat entre nosaltres.
Estic convençut que a les persones que el coneixen i hi tenen tracte directe, els sabrà greu -com a mi- no poder disposar d’aquesta persona tan eficient, tan amable i tan servicial, que et trobes quan t’asseus davant de la seva taula. Però la vida té una evolució i el bon treball, la responsabilitat, la implicació, ... tenen la seva recompensa, malgrat que ens aquest cas a alguns ens sàpiga greu que marxi de Dosrius.
Xevi, sé que has estat més que un gestor dels estalvis i dels comptes corrents, un confessor de confiança i això és perquè tu la generes. Per aquest motiu tens aquests bons resultats i la confiança dels clients que et pertoca gestionar.
Espero que tinguis molta sort, sé que el teu tarannà t’ajudarà. També vull que sàpigues que et trobarem a faltar i que estic convençut que de tots els empleats i empleades que han passat per aquest municipi, treballant en el mateix sector, tu has estat dels més valorats i seràs dels més recordats, per la teva manera de ser.
Un cop més, que tinguis molta sort!
12 septiembre 2011
Hem tornat a viure un altre Aplec de Muntanya a Canyamars
El passat dissabte dia 10, es va tornar a organitzar, per part de l’Associació Cultural El Sot del Gall de Canyamars, el 54è Aplec de Muntanya de Canyamars, enguany amb un format diferent del de la resta d’edicions, ja que la primera part de les sardanes es va fer el dissabte a la tarda, després va venir un sopar i la segona part de sardanes va tenir lloc a la nit, a la Plaça de la Germandat.
Aquest canvi es va produir perquè la Diada de l’Onze de Setembre va caure en diumenge i l’aplec sempre s’organitzava el cap de setmana més proper a la Diada Nacional de Catalunya, que al ser dia festiu va fer que pràcticament fos impossible poder contractar alguna cobla.
L’assistència al torn de tarda va ser fluix, però va sorprendre la gran quantitat de participants al sopar, molt ben organitzar per al grup de joves, homes i dones del Sot del Gall. Això ja delatava que el torn de sardanes de la nit seria molt més nombrós d assistència.
Va fer una temperatura excel•lent i els dansaires van mostrar moltes ganes de ballar i viure les sardanes que anaven tocant les cobles contractades.
Es captava un aplec amb sentiment i això m’ho van traslladar moltes persones que venien de fora del nostre municipi, encoratjant-nos perquè l’aplec continués, ja que altres s’havien quedat pel camí, tot i que es feien en municipis amb molta més capacitat econòmica que el nostre.
L’èxit d’aquest aplec l’hem d’agrair a aquest grup del Sot del Gall, que a base del seu esforç i treball se l’ha carregat a l’esquena i l’està recuperant i de quina manera. Per aquest motiu no puc més que agrair-los la feina desinteressada que realitzen cada vegada que s’ho proposen, sigui l’acte que sigui. Per això quan es parla de Canyamars, un dels patrimonis més potents que tenen és la capacitat d’organització d’actes per part de les entitats constituïdes.
Parlant d’entitats constituïdes n’hi ha una que també té molta empenta, que és Quina Canya! I es demostra amb el plantejament que estan fent organitzant la segona caminada nocturna. Una altra oferta lúdica per al proper dissabte 17, que segons els participants a la primera edició va ser una nit d’excursió, de marxa, de caminada, molt ben organitzada per aquest grup que també ha sorgit. Un altre patrimoni que a Canyamars i al nostre municipi tenim, del qual ens hem de sentir orgullosos. A tots, endavant!
Aquest canvi es va produir perquè la Diada de l’Onze de Setembre va caure en diumenge i l’aplec sempre s’organitzava el cap de setmana més proper a la Diada Nacional de Catalunya, que al ser dia festiu va fer que pràcticament fos impossible poder contractar alguna cobla.
L’assistència al torn de tarda va ser fluix, però va sorprendre la gran quantitat de participants al sopar, molt ben organitzar per al grup de joves, homes i dones del Sot del Gall. Això ja delatava que el torn de sardanes de la nit seria molt més nombrós d assistència.
Va fer una temperatura excel•lent i els dansaires van mostrar moltes ganes de ballar i viure les sardanes que anaven tocant les cobles contractades.
Es captava un aplec amb sentiment i això m’ho van traslladar moltes persones que venien de fora del nostre municipi, encoratjant-nos perquè l’aplec continués, ja que altres s’havien quedat pel camí, tot i que es feien en municipis amb molta més capacitat econòmica que el nostre.
L’èxit d’aquest aplec l’hem d’agrair a aquest grup del Sot del Gall, que a base del seu esforç i treball se l’ha carregat a l’esquena i l’està recuperant i de quina manera. Per aquest motiu no puc més que agrair-los la feina desinteressada que realitzen cada vegada que s’ho proposen, sigui l’acte que sigui. Per això quan es parla de Canyamars, un dels patrimonis més potents que tenen és la capacitat d’organització d’actes per part de les entitats constituïdes.
Parlant d’entitats constituïdes n’hi ha una que també té molta empenta, que és Quina Canya! I es demostra amb el plantejament que estan fent organitzant la segona caminada nocturna. Una altra oferta lúdica per al proper dissabte 17, que segons els participants a la primera edició va ser una nit d’excursió, de marxa, de caminada, molt ben organitzada per aquest grup que també ha sorgit. Un altre patrimoni que a Canyamars i al nostre municipi tenim, del qual ens hem de sentir orgullosos. A tots, endavant!
08 septiembre 2011
Prendre decisions quan es té responsabilitat de governar, o no
A l’actual sistema hi ha gent governant i persones que estan a l’oposició. És molt fàcil des de l’oposició anar dient com s’ha d’actuar o quines decisions han de prendre els que tenen la responsabilitat d’anar decidint dia a dia.
Ara amb tot això de la modificació de la Constitució s’ha vist clarament que els que s’hi juguen poc, perquè saben que ni ara ni més endavant decidiran, van fent exclamacions i tenen actituds molt de cara a la galeria, però jo considero que era de vital importància fer aquest canvi tan aviat com fos possible, ja que portem molt de temps amb feblesa, fruit de la crisi tan llarga que estem patint i en aquesta societat que tot succeeix tan ràpid, molt més del que ens agradaria, cal prendre decisions urgents.
Aquest canvi de la Constitució limitant l’endeutament de les administracions és vital, ja que si l’administració pública, a conseqüència de la seva situació d’endeutament, no pot fer inversió, això repercuteix molt directament en l’economia del dia a dia.
Posarem un exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’any 2009 va invertir uns 350 milions d’euros en infraestructures. Per a aquest exercici té previst invertir al voltant dels 25 milions d’euros, a causa del seu endeutament, i així podríem anar dient i escrivint molts exemples.
Entenc que partits com CIU, ERC i ICV es belluguin pel tacticisme polític i electoral, però qui té la responsabilitat sap que la decisió presa, a mitjà termini, ens pot anar molt bé.
El cas que és especial és el del Sr. J.A. Duran i Lleida que mai ha tingut competències de gestió i sempre diu allò que han de fer els altres. A sobre, surt com el polític més ben valorat, perquè mai se li pot reclamar haver pres una decisió incorrecta.
Ara amb tot això de la modificació de la Constitució s’ha vist clarament que els que s’hi juguen poc, perquè saben que ni ara ni més endavant decidiran, van fent exclamacions i tenen actituds molt de cara a la galeria, però jo considero que era de vital importància fer aquest canvi tan aviat com fos possible, ja que portem molt de temps amb feblesa, fruit de la crisi tan llarga que estem patint i en aquesta societat que tot succeeix tan ràpid, molt més del que ens agradaria, cal prendre decisions urgents.
Aquest canvi de la Constitució limitant l’endeutament de les administracions és vital, ja que si l’administració pública, a conseqüència de la seva situació d’endeutament, no pot fer inversió, això repercuteix molt directament en l’economia del dia a dia.
Posarem un exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’any 2009 va invertir uns 350 milions d’euros en infraestructures. Per a aquest exercici té previst invertir al voltant dels 25 milions d’euros, a causa del seu endeutament, i així podríem anar dient i escrivint molts exemples.
Entenc que partits com CIU, ERC i ICV es belluguin pel tacticisme polític i electoral, però qui té la responsabilitat sap que la decisió presa, a mitjà termini, ens pot anar molt bé.
El cas que és especial és el del Sr. J.A. Duran i Lleida que mai ha tingut competències de gestió i sempre diu allò que han de fer els altres. A sobre, surt com el polític més ben valorat, perquè mai se li pot reclamar haver pres una decisió incorrecta.
07 septiembre 2011
REPRENEM LA FEINA ORDINÀRIA
Aquest agost ha estat molt intens, principalment marcat per les 3 festes majors, i vull felicitar a les persones que han fet possible 12 dies tant especials, de festa, retrobament....
També m’agradaria fer un reconeixement molt especial a tot el cos humà del departament de Cultura d’aquest Consistori, liderat per la regidora que ha estat al peu del canó gestionant totes les circumstàncies que anaven succeint d’una manera exemplar.
No entraré en detalls, però si que vull fer un esment especial de la mala estona que varem passar el dissabte 3 de setembre en plena festa major de Dosrius per la defunció de l’Adelaida. Una persona que vivia les festes, en especial, i també el que succeïa al municipi i gran coneixedora de la seva història. Ella que anava a l’esperat concert, va tenir el final de la seva vida. Tot i haver estat atesa com mai ha estat una parada cardiorespiratoria, segons varen dir els metxes, malauradament els intents de reanimació van ser inútils. Vagi el més sincer condol a la família de l’Adelaida.
Es presenta un setembre, més ben dit, fins el final de l’any molta feina i amb molts reptes però, he captat al tornar de vacances, que hi ha moltes ganes per part de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament de tirar endavant la gestió de l’interès públic.
També m’agradaria fer un reconeixement molt especial a tot el cos humà del departament de Cultura d’aquest Consistori, liderat per la regidora que ha estat al peu del canó gestionant totes les circumstàncies que anaven succeint d’una manera exemplar.
No entraré en detalls, però si que vull fer un esment especial de la mala estona que varem passar el dissabte 3 de setembre en plena festa major de Dosrius per la defunció de l’Adelaida. Una persona que vivia les festes, en especial, i també el que succeïa al municipi i gran coneixedora de la seva història. Ella que anava a l’esperat concert, va tenir el final de la seva vida. Tot i haver estat atesa com mai ha estat una parada cardiorespiratoria, segons varen dir els metxes, malauradament els intents de reanimació van ser inútils. Vagi el més sincer condol a la família de l’Adelaida.
Es presenta un setembre, més ben dit, fins el final de l’any molta feina i amb molts reptes però, he captat al tornar de vacances, que hi ha moltes ganes per part de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament de tirar endavant la gestió de l’interès públic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
