Ja fa uns quants dies que s’ha celebrat el dia internacional contra la violència de gènere i ha arribat a les meves mans un manifest, que segons posa a peu de pàgina les seves autores són l’Eulàlia Renter i l’Anna Bustos.
Part del seu contingut diu: No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. També diu: No deixis mai de somniar, perquè amb somnis la persona és lliure.
Aquestes afirmacions són vertaderes, però no han de ser el camí a seguir. Ens han de servir perquè si durant el camí trobem un recer per cercar pau, ens serveixi per reflexionar i prou, perquè hem de tenir molt clar que no hi ha hagut cap poesia, cap cançó, cap proclama, cap insígnia que hagi canviat verdaderament les coses, si darrera no hi ha hagut un gran treball i un gran esforç.
Això ho dic recordant les paraules que va dir el president Montilla durant el debat d’investidura, ressaltant que hem de donar més importància als fets reals que ajudin les persones, que a les grans proclames i a les grans insígnies, ja que per la via de resoldre els problemes del dia a dia s’aconsegueix molt més que amb les grans poesies o les grans reclamacions.
Els somnis estan bé, sempre i quan els puguis convertir en realitat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario