Un cap de setmana molt intens de tradicions

Al tombar el mes de maig, als que ens agrada viure les tradicions al nostre municipi hem tingut diversos actes per gaudir-los.

Cap al tard del dia 30 d’abril, és d’obligació i tradició la Plantada del Maig. Primer a Dosrius, que la veritat és que són pràctics, un bon maig i enlairat amb la grua del patró. Si no fos així no es podria col•locar, degut a la magnitud i al pes d’aquest arbre de més de 20 metres.

L’enginy i la traça dels directors de l’acte fa que sigui joc de poques cartes, i aquí el tenim.

Al voltant de les 10 del vespre a Canyamars. De manera molt tradicional, fins i tot l’arbre va haver de ser escurçat, ja que tenia magnituds que per enlairar-lo a mà podia portar algun problema.

Una vegada el responsable de l’esdeveniment va determinar l’alçada que havia de tenir, va ser necessari un cop de xerrac per escurçar-lo i a punt de col•locar: Cordes, puntals, silenci, el crit de qui manava i en poca estona l’arbre es va col•locar a dins del forat, hi va haver algun moment crític ja que amb l’esforç i la bellugada del tronc alguna persona va anar per terra, un cop l’arbre va estar segur dins del clot el públic va oferir uns aplaudiments,

Es va acabar amb la típica sardinada a l’entorn del Maig.

Diumenge al matí, la gent de Canyamars, un cop més, cap al Corredor, per practicar el vot de poble.

És la diada que veig el Santuari del Corredor més ple. Famílies senceres portant els seus rams, tal i com tots els anys he pogut comprovar. A continuació sardanes, per cert, feia una hora molt agradable i, al final, el dinaret al pati del Corredor. Bon ambient, bon rotllo i ja hem començat el mes de maig, amb les tradicions del nostre municipi, que encara en queden, diumenge vinent al Corredor amb els de Dosrius i el dia 15 la Gemandat.

Són aquelles trobades que any rere any esperes per fer la xerradeta amb aquelles persones que durant el dia a dia poques vegades veus. Fins i tot, amb alguna només hi coincideixes aquests dies tan assenyalats.