12 enero 2007

LES TERCERES GENERACIONS

Ja és prou conegut que les terceres generacions familiars tenen plantejaments molt diferents respecte els dels seus avantpassats. Això es dedueix, per exemple, del típic i tòpic que diu que la primera generació adquireix un bé, els fills d’aquesta primera generació el conserven, i els néts, degut a la poca valoració, se’l venen.

Amb aquestes afirmacions no vull dir que tothom sigui igual, però sí que generalment va en aquesta línia.

Vull parlar d’aquest fet perquè les generacions dels meus fills i la dels fills de la gent que està al meu entorn, cinc anys a munt cinc anys avall, fins i tot en podríem dir deu, poden ser una tercera generació. De què?

He tret la conclusió que els nostres pares, avis dels nostre fills, van viure una situació molt més complexa de la que tenim ara. Alguns van viure la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tots van haver de treballar molt durant la postguerra, en què fent moltes hores de treball tenies el mínim per viure. Amb això gravat al subconscient, els nostres pares van donar a la nostra generació més del que a ells els van oferir i, nosaltres, als nostres fills els donem tot el que podem, tot i que a vegades no és el millor per al seu futur.

Jo encara em considero una persona de molta sort. Dic molta sort perquè amb el meu treball m’ho he passat molt bé. He gaudit molt, però molt, fent la feina que em tocava fer en cada època de la vida. Això és una gran avantatja, perquè quan analitzes les persones que no els agrada la seva feina, veus que sempre intenten justificar la seva absència, fent el mínim que han de fer per al seu treball. En aquesta vida, aquests plantejament, de viure amb el mínim treball, són per viure molt senzillament, però els que gaudim de la nostra feina, fa que puguem aconseguir aquests extres que ens permeten viure com vivim, perquè no et ve d’una hora de treball, ni de festes ni de festetes.

La generació dels meus fills, pel que puc anar captant, ja és una altra història. Malgrat que puguin tenir possibilitats de guanyar diners per treballar, molts intenten buscar les mil excuses, perquè no sé per quina qüestió tenen inculcat que el treball és una cosa dura, costosa i dolenta d’afrontar, però nosaltres també en tenim la culpa, perquè els oferim tot el que necessiten i més, cal dir que conec moltes excepcions que son tot el contrari.

Espero i desitjo que aquesta generació dels nostres fills, que es prepara tan, en formació i coneixements pugui descobrir les grans satisfaccions que dóna el treball com a realització personal.

2 comentarios:

Cuca dijo...

Estic d'acord en què potser els hem facilitat massa aconseguir el que necessiten. Potser sense adonar-nos-en els hem sobreprotegit,nosaltres a la seva edat treballàvem i estudiàvem alhora i a més teníem temps per ser caps d'escoltes i fer un servei als altres.
Amb tot crec que els nostres fills han après de nosaltres i que quan s'adonin de les satisfaccions que dóna el treball ben fet els omplirà igual que a nosaltres.
Cuca

Seneca dijo...

No se, no se, no estic del tot d'acord.
Penso que tanta abundancia els fa malve, pensem i mirem enrera, els nostres amics, la gent de la nostra generacio.
Els que ho tenien tot, els que disposaben de diners i tot ho tenian facil ?que han fet a la vida.
Molts acabaren a las drogues i altres no saben tirar endevant la seva vida, el punt de sortida era molt alt i han anat abaix.
Altres, estudiant i treballant, que de joves no tenian gaires cosses amb el temps els veus que han anat millorant molt tan economicament com personalment.
Penso que com las medecines tot te la dosi justa, masa enverina i avui els nostres fills mes aviat pequen de sobredosi.