PAS ENRERE PER EL SENTIT COMÚ

Quin mal acabament de 2006 que hem tingut!. Tampoc hem començat el 2007 massa bé, en segons quins temes.

Semblava que havíem superat tots aquells fantasmes del passat i que l’opinió i el parer del col·lectiu era el que prevalia davant la força i la barbàrie d’algun sector molt minoritari, però no ha estat així. Em refereixo, concretament, al terrible atemptat que va haver-hi a la terminal número 4 de l’aeroport de Barajas.

A les conseqüències de la destrucció material i humana cal sumar-hi la incertesa del futur d’aquesta societat. Tant que havíem caminat pel que fa a aquest tema i tant que havíem patit! Ara ens tornem a trobar a l’inici d’un procés molt complicat de resoldre. Sembla el joc de l’oca, quan gairebé estaves al final, et tocava una casella d’aquelles terribles i havies de tornar a començar. Però això no és un joc, això és la confiança, el benestar i la tranquil·litat de tot un país.

Decebut per aquest atemptat, ja que em dóna la sensació que en aquest joc del gat i la rata guanya qui té l’escopeta més grossa o qui té més capacitat de destrucció, però la realitat és la que vivim i cal ser ferms davant d’aquesta situació tan complexa i tan poc entenedora.

Depèn de quins fets ens passen en el nostre municipi te n’adones que aquesta pluralitat nacional també la tenim a casa nostra, i quan dic pluralitat dic maneres de pensar, ja que algú també fa festa amb la destrucció.

Tot i això, prevalen les ganes de canviar aquesta societat i de pensar sempre en positiu per a les persones. A vegades penses que aquests fets et fan més fort, i que la tovallola que algú pretén que llencis te l’emboliques al cos, amb l’esperit de defensar l’interès positiu de la col·lectivitat.