Veient l’evolució que segueix la construcció de la nova carretera de Dosrius, que és un fet històric per a la nostra generació, podem constatar que es creen situacions que a priori semblen molt perilloses per als treballadors de l’obra i, fins i tot, per a la gent que hi passa.
La setmana passada varen posar unes màquines en un penya-segat, allà a la pedrera, que veient-les treballar s’entendria, que qualsevol cosa que hagués fallat, malgrat que estic convençut que es van prendre totes les mesures de seguretat possibles, hauria pogut haver-hi una tragèdia.
Faig aquesta reflexió, ja que en totes les converses que tinc amb els treballadors que fan aquesta obra tan important per al municipi de Dosrius, em comenten que l’esforç que s’està fent, treballant en aquestes condicions, amb tant i tant de trànsit, és extenuant i que no ens podem arribar a imaginar el que arriben a patir. Acaben la jornada de treball esgotats de la tensió que això els genera.
Per aquest motiu, hem de mirar tots plegats que els possibles maldecaps o retards que puguin produir les obres de la carretera, no transmetin angoixa i mal humor a les persones que estan al peu del canó.
Amb l’enrenou que ens crea aquesta obra, jo penso: Quina sort que tenim que pel municipi de Dosrius no passi cap infraestructura d’àmbit nacional! Amb això vull dir autopista o qualsevol línia de tren de caràcter internacional, ja que a més a més dels maldecaps que genera, és una hipoteca tan gran per a les persones que viuen al seu entorn, que no sé si podrem arribar a valorar els avantatges que representa que no et trinxin el territori de dalt a baix, amb qualsevol infraestructura de magnituds.
El més important és que tenim les autopistes a pocs quilòmetres, així com també les línies de tren. Per tant, podem estar tranquils al nostre municipi sense sentir-ne ni veure’n cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario