Avui és dia tres i el primer dilluns de setembre, el que implica, per a molts, la fi de les vacances d’estiu i el retorn a la normalitat.
No vull començar a parlar de la feina del dia a dia, sense haver fet un repàs del mes d’agost que ha estat el mes de les festes majors del municipi de Dosrius.
La primera va ser a Canyamars, on tots els actes van ser un èxit.
La ballada de sardanes i el vemouth es va realitzar al nou indret anomenat El Molinot, que de ben segur serà un gran referent en el futur, així com el Pou del Glaç. De fet, penso que seran uns punts destacables per a Dosrius i el nostre entorn. En relació al dia de les Havanes, de la festa major de Canyamars. cal destacar la gran celeritat en que la Comissió de Festes va repartir el sopar a unes 600 persones. Aquesta Comissió ja té un bagatge i això es nota molt. Felicitats a tothom!
A la festa major de Can Massuet del Far, no vaig poder assistir perquè em trobava fora de vacances, però cada dia em posava en contacte amb els companys i companyes per a què em fessin un balanç del actes realitzats i, em varen remarcar la gran afluència de públic.
Entre mig es va celebrar la de les Colònies Forestals que ja comença a agafar cos i, segons comentaris, també varen ser un èxit tots els actes.
Per acabar, ahir va ser la cloenda de la de Dosrius. Durant aquesta festa major, va haver dues coses que em van impressionar: la gran quantitat de famílies que hi havia a la festa infantil que es va realitzar a Can Batlle i l’impacte del pregó que obria la festa.
Referent al pregó, molt treballat i sobretot molt emotiu, doncs la Plaça on es va realitzar es va omplir d’una gran emoció que gairebé es podia tocar, així doncs, cal felicitar a totes les persones que van treballar per a què fos possible i, principalment, a l’Arxiu Municipal que va ser qui el va idear.
M’agradaria afegir que vaig tenir dues sensacions, que no oblidaré: una, quan baixava per l’empedrat per entrar a la Plaça , vaig veure-la plena de gent, fins i tot els quatre carrers que donen sortida i entrada a la mateixa les persones estaven lleugerament inclinades per no perdre pistonada Una gent que prestava molta atenció i interès a seguir el pregó. Una altra sensació va ser el final d’aquest, quan es van engegar els focs artificials i el betallar de les campanes. De sempre veure-les girar i sonar m’ha produït un esborronament a la pell, cosa que ja em passava quan era petit que em quedava aturat badant amb aquell repicar del campanar.
Que bonic que va ser el pregó!
No hay comentarios:
Publicar un comentario