Fa uns dies que es va celebrar la tretzena trobada de Puntaires. Altre cop, els carrers emblemàtics que envolten l’església es van omplir, un diumenge al matí, de taules, cadires i dones fent puntes de coixí. Ambient de festa, de retrobament entre amigues, de sorteig de regals, ... En definitiva, un matí per compartir una afició que ja ha arrelat al nostre municipi.
Però, deixeu-me que expliqui les sensacions que vaig tenir quan vaig voler anar a veure les trobades que les puntaires del nostre municipi fan entre setmana.
Elles, a sobre el consultori metge de Dosrius, es troben algunes tardes de la setmana fent les seves puntes i, sobretot, comentant els seus punts de vista de qualsevol tema que pugui sorgir. Doncs sí, un dimecres a la tarda m’hi vaig acostar.
En el moment que vaig pujar l’escala vaig sentir un enraonar de fons que pel to delatava tranquil•litat, pau, benestar, satisfacció i il•lusió. És curiós els efectes que et transmet sentir enraonar la gent. Un cop vaig estar en contacte amb elles es va ratificar. És tan bo el seu ambient que, fins i tot, vénen persones de Cabrils. Això sí, han de fer la seva aportació, que en aquest cas és amb espècies: coques exquisides per berenar i jo no sé si va ser un dia especial, perquè hi era jo, que varen fer petar dues o tres ampolles de cava.
Tretze anys fent la trobada, més anys fent puntes, però el que sí és veritat és que s’ha consolidat del tot i, sobretot, s’hi han integrat persones que, per les seves condicions, les puntes són la seva vida.
Puntaires de Dosrius, deixeu-me que us feliciti. Fer puntes és la vostra afició, però darrera d’aquest picar de boixets hi ha un sentit de germanor i de donar contingut i il•lusió al vostre temps lliure.
Felicitats i endavant.
28 septiembre 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario