EL PAS DEL TEMPS

Aquest diumenge passat vaig estar a una residència de la gent gran a veure una àvia de la nostra família, besàvia dels meus fills.

Vam estar-hi una bona estona i vam veure tota la vida interna d’aquella residència. En aquell moment tot eren senyores grans, la majoria al voltant dels 90 anys. Persones molt febles, que se les havia d’ajudar a fer tot.

Després vaig pensar amb el que havien hagut de lluitar i enfrontar-se aquelles dones. Havien viscut una guerra civil, la duresa de la postguerra, havien tirat endavant les seves famílies, ...

En definitiva, te n’adones de la manera com acabem, amb el pas del temps, persones que havien tingut una capacitat espectacular.

La meva reflexió no ve per l’estat en què es troba la gent gran, sinó de la manera com passa el temps, ja que recordo en plenitud aquesta àvia que vàrem anar a visitar. Era una dona que portava una pastisseria i que tenia una activitat i capacitat de treball infinita. Aquest record de ja fa anys, sembla com si fos ahir, però no, ha passat molt de temps.

Encara veig que ha passat molt de temps quan a la meva memòria vénen persones que han estat al meu voltant, però que ja fa molts i molts anys que ens han deixat. El temps passa molt ràpid i em dóna la sensació que moltes vegades no l’aprofitem com cal, o bé el mal aprofitem amb venalitats que no ens porten enlloc.

Un cop més faig un clam a gaudir de la vida, és molt el que tenim i no hem de permetre que el temps passi sense aprofitar-lo.