DEBAT ZAPATERO - RAJOY

Ja hem tingut el primer debat electoral dels dos màxims candidats a ser presidents de l’Estat Espanyol, a partir del dia 9 de març. Vam veure clarament qui era de dretes i qui era d’esquerres. Un Rajoy agressiu que utilitza l’insult, fins i tot, en alguns moments l’atac personal. Això, els que patim la dreta, ho vivim constantment. Un atac sense dir la veritat, simplement perquè els que governen no són ells i per això tenen la ferida constantment oberta.

Feia 15 anys que no hi havia hagut un cara a cara d’aquesta magnitud, ja que quan governa la dreta no vol entrar a treure la cara. Aquí hi ha una gran diferència i en Zapatero ho va dir: Quantes vegades ha anat al Senat per respondre les preguntes dels representants del poble! Quants debats s’han fet al Congrés, voluntaris la majoria d’ells! Aquesta és la gran diferència, la diferència que uns ho pensen i, a més a més, ho practiquen quan tenen la possibilitat de governar, com és el cas dels socialistes i, altres, diuen el que farien si hi fossin i un cop hi són, sort que les coses van per si soles, ja que la voluntat de pensar per al col•lectiu i, especialment, per al més desafavorits és molt poca.

El resum del debat, per a mi, va ser al final, amb una demostració de respecte, que delata bona actitud i que transmet col•lectivitat, ja que, un cop s’havia acabat, hi va haver un torn d’anuncis publicitaris a la TV, un espot tocant l’altre. Un va ser del PP i l’altre dels socialistes. El dels socialistes motivant la participació i ho explicaven amb imatges d’un home que es desplaçava 30 Kms. per acompanyar la seva mare a votar, com a cada comtessa electoral, i quan entrava al col•legi electoral la mare li deia: “Encara votes els mateixos de sempre?” i ell li contestava: “Sí mare, sí”. Aleshores, ella li deia, “Jo també em mantinc, com sempre, votant el PP”. Aquest anunci, que el van pagar els socialistes, acaba dient: “Entre tots ho farem tot”.

Per altra banda, l’espot del PP, un espot amb una veu escarnint en Zapatero, amb un to de riota, exposant el catastrofisme que ha representat per a les famílies aquest govern socialista. Aquesta és la gran diferència de fons, uns que treballen amb la col•lectivitat i per la col•lectivitat i altres que diuen: “Lo tenemos que hacer entre todos,” però això si amb les seves condicions. Aquí és on hi ha la diferència.