Qui em coneix bé sap que gaudeixo molt passant estones parlant amb gent del nostre municipi que té molt a explicar.
Moltes vegades són gent que tenen pocs estudis, que això no vol dir tenir pocs coneixements. Són persones que sobresurten pels seus valors, per la seva visió de la vida, per tota l’experiència que han viscut i, sobretot, per la seva franquesa i honestedat.
Una d’aquestes persones és l’Andreu de ca l’Estapé, que en aquests moments està ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ja porta quatre o cinc setmanes anant d’un costat a l’altre, però, finalment, sembla que en pocs dies el podrem tenir a casa.
Aquest diumenge passat, el meu pare i jo vam estar amb ell un parell d’hores. També hi havia la seva dona, la Lolita.
L’Andreu és un pou de ciència, sobretot perquè et fa unes explicacions que s’entenen d’una manera molt senzilla i amb un vocabulari ric. Malgrat que ell sempre explica que va anar als Salesians de Mataró, dubto que aquestes característiques tan agradables que té les hagués après en aquesta escola religiosa.
Ell està molt desanimat, li costa poc que li vinguin les llàgrimes als ulls, però, tot i el desànim, està atent a qualsevol conversa que es treu, ja que ell de xerraire n’és una mica. Fins i tot, la seva dona se sent orgullosa de la manera en què l’Andreu s’explica i exposa qualsevol qüestió.
Ja fa alguns mesos que vaig fer un escrit parlant d’ell i de la seva relació amb en Quicu de la Bomba, ja que el pobre Quicu es troba una mica orfe sense poder fer les xerrades a ca l’Estapé. Aquestes xerrades mereixerien que algun dia es fes un acte públic i, de manera distesa, es pogués parlar de qualsevol tema en forma de col•loqui, perquè jo considero que és una riquesa que no es pot quedar només a ca l’Estapé. Tothom n’hauria de gaudir, aprendre’n i passar molt bones estones escoltant aquests dos pous de ciència.
Andreu, espero que no tardis massa a poder ser a ca l’Estapé i mantenir aquesta vitalitat en tots els aspectes, principalment amb les teves xerrades didàctiques i amb el teu vocabulari tan enriquidor.
25 febrero 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario