El dimarts al vespre va saltar la notícia, en Christian Plana va perdre la vida en un accident de moto.
En principi, ja veus que es tracta d’ un tema molt greu, que et genera un sotrac, però, per a la família una notícia d’aquestes magnituds és espantosa.
Suposo que si no ho hem viscut, no ens podem imaginar el que representa una desgràcia com aquesta.
Dijous passat vaig assistir a l’enterrament i vaig poder copsar la magnitud de sofriment que pateixen els pares, el germà, els avis, els familiars i tots els amics. Va ser un comiat molt emotiu, amb música, amb grans missatges, però cap paraula, cap cançó, cap mostra de condol alterava l’estat de les persones més properes en Christian.
Verdaderament, tallar la vida a un jove de 18 anys, no té explicació ni raonament, no és llei de vida. És com si la vida ens posés a prova amb una brutalitat salvatge. Compadeixo les pobres famílies que directament els toca viure aquesta experiència tan espantosa i terrible. No tinc més qualificatius per expressar la meva indignació davant d’aquest fet tan inexplicable.
Família Plana Pons i amics molt propers al Christian, no us mereixeu el que us toca viure, però cal continuar per la gent que depèn de vosaltres. No ens hem de deixar batre per aquestes injustícies, ja que a vegades et dóna la sensació que hem vingut a aquest món a patir i que et posen a prova amb una duresa extrema i, malauradament, aquest és el vostre cas.
Us transmeto els meus més sincers ànims. Una forta abraçada.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario