Qui col•labora en el progrés? Per a mi són les persones en el seu dia a dia i les administracions. Aquests dos pilars són els que amb el seu esforç i el seu treball fan que la qualitat de vida i les condicions del dia a dia de les persones siguin millors.
El nostre esperit de superació ens fa estar sempre gelosos del que ens manca, fins i tot hi ha aquella famosa dita que diu que la felicitat a vegades passa pel que no tenim.
Fent una anàlisi general de tot el que s’ha aconseguit, ens adonem que, en els darrers anys, el progrés dins del nostre municipi i dins del nostre país ha estat molt elevat. Això es veu clar quan es viatja a l’exterior, i encara més quan es fa a països que estan molt més endarrerits que el teu.
Durant el viatge a Colòmbia, vaig poder comprovar com ciutats amb més d’un milió d’habitants no tenien ni els servies mínims: carrers en condicions lamentables, sense voreres, enllumenat públic molt deficient, molta brutícia, ... Tot i això, la gent estava orgullosa i contenta de ser d’aquell poble o ciutat i de viure en aquell indret.
Aleshores, t’adones que si la gran majoria de les coses per a les quals hem lluitat, tant a nivell personal com a nivell de les administracions, no les tinguéssim, també viuríem. Posem exemples: la carretera nova, de la qual estem tots tan orgullosos i ens sentim tan segurs, si no la tinguéssim continuaríem circulant per la vella. L’institut, si no l’haguéssim treballat tant no l’haguéssim aconseguit, i els nens i les nenes de 12 a 16 anys continuarien anant a Argentona. Analitzant cadascuna de les actuacions que hem realitzant, veuríem que cap d’elles és vital per a la supervivència.
Ara posem-nos més en l’àmbit general, el diumenge vinent tenim eleccions generals. Del seu resultat depèn la política que es farà a l’Estat Espanyol en els propers quatre anys. Tots tenim clar que n’hi ha únicament i exclusivament dues: la del Partit Popular i la del Partit Socialista.
Si guanya el Partit Popular, que tinc la confiança que no sigui així, la supervivència no ens la tocaran, però la qualitat de vida de les persones, especialment la dels catalans, quedarà estroncada.
Espero que pel bé de tothom, el company Zapatero torni a ser president, amb una majoria còmoda, per continuar amb aquest progrés que tots volem i que tots defensem.
07 marzo 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario