La setmana passada vaig estar uns dies a Colòmbia. Un país amb moltes possibilitats, però també amb moltes dificultats.
No sé per què no em sortia escriure sobre aquest viatge, però un company que també va venir a la sortida, em va enviar un correu dient: “Notícia impressionant, acaben d’assassinar el director de l’Hotel que vàrem estar a Barranquilla, davant de la seva dona i el seus fills”.
Aquest viatge que vaig fer com a President del Consell Comarcal del Maresme, va ser per buscar socis sud-americans per presentar-nos a uns programes d’ajuts europeus, per activar el turisme a zones que estan a prop d’indrets consolidats turísticament.
El viatge va ser molt productiu, ja que el Departamento del Atlántico es va adherir al nostre projecte i això pot donar un impuls importat, perquè ens concedeixin ajuts per desenvolupar projectes en aquesta línia.
D’anècdotes en podria explicar moltes, però n’hi va haver dues de molt sonades. El divendres 22 de febrer, durant unes hores del matí, em van donar per desaparegut. En aquest país, quan es dóna aquesta notícia, s’activen totes les forces per intentar superar la situació. Cal dir que la guerrilla té unes 3.800 persones segrestades.
Colòmbia és un país en què dóna la sensació que, constantment, estàs en estat de setge. Un exemple, per fer 100 Kms., de Barranquilla a Cartagena de Índias, ens varen aturar tres vegades, havent d’obrir les maletes cada vegada i, també, havent-nos d’identificar. Però, tot i això, no tens sensació d’inseguretat, sigui perquè nosaltres vivim amb aquesta tranquil•litat des de fa tant de temps, però, ve-t’ho aquí, la notícia de l’assassinat del director de l’Hotel de Barranquilla trenca totes les sensacions que vàrem poder tenir.
Més endavant, igual escric més sobre aquesta trobada a la zona del Carib de Colòmbia.
02 marzo 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario