Dosrius és un municipi que hi ha molta diversitat de maneres de pensar i de viure, de plantejar, amb valors..., amb tres els nuclis de població molt diferents entre ells. Aquest fet sempre l’hem entès com una oportunitat, mai com una amenaça i hem de continuar en aquesta línia. El que no hem de permetre és que hi hagi persones que vulguin impartir l’anarquia, davant de situacions justes o injustes, aquí ja no hi entrarem, perquè la veritat absoluta no existeix. Qui digui que té la raó, jo personalment no me’n fio gens ni mica.
El que sí hem de tenir molt clar és que quan es gestiona diner públic s’ha de fer amb la màxima justícia possible i, sobretot, d’acord amb les lleis que ho regulen.
Dic això, perquè hi ha un petit col•lectiu entestat en què el transport escolar no obligatori no s’ha de pagar. Fins aquí podem estar d’acord o ho estaríem més si diguessin que el transport escolar no obligatori no s’hauria de pagar, perquè en aquests moments estem fent complir una Llei Orgànica, que diu que a la mobilitat per necessitats de l’ensenyament obligatori, dins del mateix municipi, no s’hi ha de portar diner públic. Una altra cosa és que amb ajudes extres de les administracions i amb la participació dels pares, mitjançant un preu acceptable, es pugui donar el servei.
Ara tenim actituds que ratllen la il•legalitat, amb criteris molt personals de drets adquirits per voluntats polítiques, però en el moment en què s’extremin les posicions, hi ha el perill que ens agafem a la Llei Orgànica i que hi hagi un perjudici generalitzat, per culpa d’un sector reduït que vol imposar, el que ells creuen el seu dret.
Tots hi estem treballant, però davant d’una llei d’àmbit estatal és difícil poder explicar segons quines actuacions. El que no s’acceptaran seran les males maneres i les imposicions defensat criteris molt partidistes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario