LA PROBLEMÀTICA DE LA SEQUERA

M’agradaria fer quatre comentaris de com veig el tema de la sequera en el nostre país. És ben cert que fa molt de temps que n’estem parlant i que fins aquests últims mesos o aquest últim any no s’han pres decisions importants, per resoldre la problemàtica que pot generar uns anys escassos de pluja.

El govern del nostre país s’ha decantat per les dessalinitzadores. En tres o quatre anys aportarem al sistema prop de 300 Hm3, que provenen de plantes que agafen l’aigua del mar i la converteixen en potable, així com d’aigua depurada que ja ha estat utilitzada.

Per comparar aquesta quantitat d’aigua transformada en potable, cal dir que el sistema ATLL, que subministra aigua de boca a uns 4 milions d’habitants del nostre país, a l’any, factura entre 230 i 240 Hm3, és a dir, que un cop funcionin tant la dessalinitzadora del Baix Llobregat, com l’ampliació de la Tordera, com la macro dessalinitzadora que es vol construir a Cunit i, sobretot, els tractaments d’aigua residuals per convertir-la en un recurs útil per a l’agricultura i la indústria, ens podem trobar en una situació molt confortable i no estar tan atents a la meteorologia.

Ara tenim debat del mini transvasament del Segre. A mi personalment m’indigna la poca talla política que tenen alguns responsables de partits que són gran referents al nostre país, amb la demagògia que volen fer, amb un tema tan delicat com és el de l’aigua.

S’ha explicat que aquest mini transvasament es faria a partir de setembre o d’octubre, quan el reg de l’agricultura ja s’ha acabat. Duraria uns vuit mesos, fins al maig del 2009, que és quan entraria en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat. Aquest mini transvasament mouria 1,5 m3/segon, sempre i quan al riu hi quedés aquesta mateixa quantitat, ja que els experts han dit que la vida d’aquest riu és viable sempre i quan, com a mínim, hi baixi 1,1 m3/segon.

És a dir, qui no pot entendre això, no pot aspirar a governar un país. El que em sap més greu és que sigui un referent de persones, que seguint les seves directrius o les seves exposicions, tenen actituds d’enfrontament al nostre país.