És ben cert que els acords assemblearis són els més justos en un sistema democràtic, però crec que encara no tenim la maduresa suficient com per acceptar un resultat que no ens agradi.
Dic això, perquè els companys d’Esquerra Republicana estan en un procés d’eleccions i és una caixa tancada quin serà el resultat final.
Alguns militants del partit estan orgullosos, però altres veuen que no és el millor sistema, ja que sigui quin sigui el resultat hi haurà guanyadors i, el més greu, també perdedors. Què faran aquests perdedors?
La història ens diu que a l’època d’en Joan Hortalà hi va haver la pugna amb l’Àngel Colom, va guanyar l’Àngel Colom i l’Hortalà va crear un altre partit polític, anomenat Esquerra Catalana.
Es va repetir la història quan van haver-hi detractors de l’Àngel Colom, que quan l’assemblea no li va donar el suport, va crear el partit per la Independència, conjuntament amb la Pilar Rahola.
Això demostra les meves conviccions, que són que tothom té la seva veritat i que acceptar que no te la donin és molt dolorós, ja que després la defenses dividint la força, amb les conseqüències que això comporta, no només per al partit sinó també per al nostre país.
Tots plegats ens hi juguem molt aquest mes de juny, amb les eleccions d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario