REUNONS QUE T’ENRIQUEIXEN

Aquesta setmana, que ha passat, han estat a la nostra comarca una representació de les dones de la Unió de la Selva, concretament de Xiapes, Mèxic. Dones amb totes les característiques de les persones natives d’aquelles contrades.

La representació d’aquesta associació ha vingut a visitar, entre moltes altres coses, les administracions que dins el seu pressupost tenen contemplat donar ajudes al que en diem “el tercer món”, ajudes per realitzar projectes en comunitats on hi ha molt per fer.

També varen venir a veure les botigues que els vénen els productes, o sigui, les botigues anomenades “del comerç just” i així el seu producte no ha de passar per majoristes.

Varen venir al Consell Comarcal, i vaig estar més d’una hora xerrant amb elles. La veritat és que t’enriqueix veure que aquestes dones s’han hagut d’enfrontar a la seva realitat, que no és més que, en el seu entorn, el homes veuen la seva dona submisa, que no té altra cosa a fer que estar a casa seva a disposició del marit. Però elles han entès que poden aportar més a la societat, per això han creat aquesta cooperativa, amb l’esperit de ser productives i amb l’esperit que es valori més el seu treball.

Han vist que gràcies als seu esfors poden fer un gran canvi, un dels productes que comercialitzen i que els dóna més ingressos és el cafè, ja que ara el preu el posen elles. Abans hi anava un negociant i era ell qui deia què se’ls havia de pagar.

Imagineu-vos si els devia deixar guanyar gaire. Però ara no, ara són elles les que marquen el preu i amb això han tingut un augment d’ingressos important.

També cal destacar un fet que em varen explicar, que els diners que el Consell Comarcal hi va destinar perquè fessin projectes de formació, els van destinar a fer cursos per als homes, per resoldre els conflictes familiars que pot generar el fet que la dona surti de casa a fer reunions, a treballar i ja no us dic que vagi de viatge a Europa.

Aquesta reunió va ser molt agradable, ja que estaves davant de persones sense gens d’estrès, amb una respiració pausada i amb un posat de pau, amb moltes ganes d’ajudar la comunitat, inquietes d’esperit, no de neguit. Un comentari que varen fer és que varen estar a Barcelona i no els va agradar el brogit de cotxes i el moviment que hi havia.