He pogut viure d’una manera molt directa l’últim accident greu que hi ha hagut a les nostres carreteres, concretament és el que es va produir a l’alçada del pas de can Valentí, a principis de la darrera setmana d’agost, a 2/4 de 9 del matí, quan el conductor d’un cotxe, enlluernat pel sol, va envestir per darrera en Jaume Pujol i Albareda, conegut popularment com “en Marino”.
Vaig ser de les primeres persones que vaig arribar-hi. Al primer moment no el vaig conèixer, ja que estava inconscient entre les bardisses i el marge i, a més a més, tenia la cara plena de sang.
Un cop avisats tots els serveis d’emergència: ambulàncies i bombers ens vàrem posar a dirigir el trànsit, ja que quedava mitja carretera tallada. Algunes persones que treballen al ram de la medecina estaven atenent l’accidentat. Hi va haver algú que em va dir: “És en Merino”. Aleshores em va venir a la memòria que era l’hora que periòdicament pujava fent la seva ruta habitual.
Durant el seu període d’hospitalització em vaig interessar pel seu estat, i no fa massa dies que em va tornar la visita a l’Ajuntament, per agrair tot el que s’havia fet per ell. Aleshores, em va explicar que l’accident li havia canviat la vida. Que ara veu en quin lloc tan magnífic estem vivint. Veu la part positiva de qualsevol cosa que li passa, està eufòric, joiós, perquè diu que ha tornat a néixer.
Explicant-te això, et diu que en el moment de l’accident ell va estar al cel, que ell va veure el cel i, a més, ho explica amb detalls. Em deia que ell va entrar en un lloc que hi havia una porta molt gran i que un cop a dins hi havia molta gent, tots amb bata blanca i molt enfeinats: cap aquí i cap allà. Ell no sabia què havia de fer, perquè ningú li feia cas, fins que va veure que no l’atenien i va decidir marxar. Aleshores, va ser quan es va despertar.
Jaume, benvingut un altre cop entre nosaltres, la teva experiència és una lliçó que ens pot servir a tots plegats!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario