Jo no sé si estem immersos en l’ anomenat canvi climàtic, però sí que en el territori ha quedat la petja dels anys de sequera que hem deixat enrere. Per sort, en els últims mesos la pluja al nostre municipi ha caigut de manera generosa i amb prudència. Tot i això, quan et mires els boscos hi veus pins secs, que tenien molts anys d’existència, és a dir, que no han pogut sobreviure a aquests darrers anys de sequera.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario