El Dimecres de Cendra, quan un nen sortia de l’escola, concretament de l’Encarnació Fonoll, va caure i va tenir tanta punteria que va picar de cap contra una pedra. Això va passar en el torrent que està al costat de la mateixa escola, que en principi ha de recollir les aigües de les Costes d’en Vergés.
Hi ha un gran debat sobre si hem de cobrir o no aquesta riereta. Us ben asseguro que si jo pogués ja estaria tapada, però, com que és competència d’administracions superiors, m’ho prohibeixen totalment.
Ara intentarem tenir el torrent més net i protegir una mica més els dos passos a tocar de l’escola, però els perills en un poble són infinits: cantonades de pedra, cotxes marxa enrere, nens i nenes que corren i no miren on van, són els contratemps que tenim per viure en un poble.
He volgut explicar aquest fet per destacar, en primer lloc, la comprensió del pares del nen, així com també la de la gran majoria de pares i mares que entenen que, tot i tenir els avantatges d’un poble, també tenim alguns inconvenients, però jo no els veuria com inconvenients, sinó com aventures, ja que davant de la llibertat de poder córrer, saltar i enfilar-te, hi entra en joc alguna capbussada.
Si haguéssim d’anar a buscar tots els perill que això pot comportar ens tornaríem bojos.
Recordo quan els meus fills eren petits, que tenien 4 - 5 anys, que van agafar el costum d’enfilar-se als arbres. Va ser una època molt divertida. Era genial veure el meu fill petit, 15 metres a dalt d’un arbre, agafat com un mico, i com s’ho passava. Vam tenir la sort que mai ens va passar res.
27 febrero 2009
26 febrero 2009
ESTIC MOLT CONTENT
Qui segueix la premsa escrita i, fins i tot, els mitjans de comunicació en general, s’haurà assabentat que a nivell de Maresme s’ha arribat a un acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, consistent en consensuar un document que ha de ser el full de ruta de la mobilitat al Maresme.
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
21 febrero 2009
QUIN ESDEVENIMENT ESPORTIU ENS ESPERA!
Qui és observador ja pot veure a les nostres carreteres un lleuger augment de trànsit de bicicletes. Qui entén de bicicletes veu que no són les normals dels ciclistes del diumenge, són especials, fins i tot, podríem dir que tenen un valor considerable de mils d’euros cadascuna d’elles.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
18 febrero 2009
A DOSRIUS AL MES DE GENER NO HA AUGMENTAT L’ATUR
Les últimes dades de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme diuen que el municipi de Dosrius, durant el mes de gener passat, no va tenir augment d’atur a la seva població.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
16 febrero 2009
JA COMENCEN OBRES IMPORTANTS
Aquest 2009, malgrat ser un any de recessió, el municipi de Dosrius serà dels territoris de Catalunya que tindran més inversió, tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
12 febrero 2009
AIXÒ DEMOSTRA COM SÓN
El que està passant amb aquesta xarxa de corrupció que s’ha descobert sobre càrrecs electes i de confiança, vinculats al Partit Popular (PP), no té nom, però la veritat és que són així.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
10 febrero 2009
SOBRE ELS CICLES CLIMÀTICS
Jo no sé si estem immersos en l’ anomenat canvi climàtic, però sí que en el territori ha quedat la petja dels anys de sequera que hem deixat enrere. Per sort, en els últims mesos la pluja al nostre municipi ha caigut de manera generosa i amb prudència. Tot i això, quan et mires els boscos hi veus pins secs, que tenien molts anys d’existència, és a dir, que no han pogut sobreviure a aquests darrers anys de sequera.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
03 febrero 2009
JA TENIM NOM 2
Fa pensar això de “Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència”.
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
01 febrero 2009
JA TÉ NOM (1)
Setmanes enrere, vaig escriure que durant la segona quinzena d’octubre de l’any passat, vaig fer un viatge a Noruega, per visitar centres per a la gent gran, amb l’esperit de poder construir-ne un al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
