Un dia d’aquesta setmana vaig entrar a una botiga on hi havia la dependenta i una clienta. Ambdues tenien una conversa molt enraigada. La clienta es queixava dels immigrants i, sobretot, dels tractes que el sistema els dóna.
La dependenta defensava que aquest era el sistema menys dolent, ja que si creàvem exclusió generàvem guetos i després és quan les persones amb necessitats es revolten contra el sistema i, sobretot, contra les persones.
La clienta posava com exemple França, on deia que hi tenia una germana que hi vivia, i que si t’integraves en el país eres un ciutadà més, però que qui no s’acollia al sistema, era rebutjat.
La dependenta li replicava que no és el millor sistema, perquè el rebuig genera crispació i revolta. L’exemple d’això el podíem veure en l’episodi de la crema de vehicles, que va passar uns mesos enrere al país veí.
I així anaven tirant.
En el moment d’una escletxa, hi vaig voler entrar. A la clienta li vaig comentar l’acció que s’havia fet a la riera d’Argentona, amb la inserció dels gitanos i li vaig comentar que si s’eradicaven aquests focus de marginació i de malviure, les generacions de joves de l’enclavament estarien integrades dins d’un sistema normal.
Ella em comentava que en pisos no hi sabien viure: Feien foc a dins els pisos, hi pujaven el burro, ...
Jo li deia que aquest és el cost que ara hem de pagar perquè futures generacions siguin iguals. Si es genera rebuig, hi haurà violència, perquè les dificultats porten a misèries i a no cobrir les necessitats primàries de les persones més febles. Aquestes tenen poc a perdre i han de buscar, siguin quin sigui el sistema, la seva manera de subsistir.
Aquest és el debat d’esquerres i de dretes. Quina sort que estem en un sistema d’integració que aposta perquè no hi hagin sectors marginats a la nostra societat i també perquè el més feble sigui el més ajudat pel sistema, no només ara, sinó també per a les futures generacions.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario