El dissabte vàrem celebrar els trenta anys de gegants i els vint-i-cinc de colla gegantera. Durant tot el dia varen haver-hi actes de celebració, però el punt àlgid de la festa va ser al vespre. A les 9 del vespre, els gegants varen sortir del Pla dels Gitanos, varen travessar tot el carrer Mn. Cinto Verdaguer. Cal dir que amb trenta anys de gegants era la primera vegada que els gegants ocupaven aquest carrer. És curiós, perquè en el transcurs d’aquesta cercavila es va reproduir la història dels gegants, ja que vàrem començar poquets, principalment mainada, quan érem a la plaça de ca l’Andreu ja érem colla i a l’arribar al CEIP del Pi ja vàrem ser multitud.
Després de les ballades i la traca final es va fer el sopar, que per cert va ser molt exquisit. Aquestes empreses de càtering cada vegada se superen donant menjar de millor qualitat. Verdaderament, el que va ser una gran sorpresa va ser el DVD que la colla gegantera va regalar a totes les famílies que van participar en aquest acte. Aquest DVD demostra l’evolució de les persones i els espais que tant hem compartit i té un valor per a nosaltres que, amb el temps, anirà guanyant en importància.
El diumenge a la tarda nit, acte de categoria, presentació del número 2 de la revista Duos Rios, posem-li les màximes estrelles que hi puguin haver, cinc: per l’espai, per l’organització, pel contingut de l’acte, tot va anar sumant perquè les persones que vàrem estar a l’hort del Rector tinguéssim un moment inoblidable.
Va ser tot un plaer tornar a veure actuar el Grup de Teatre el Fanalet, en Joan de cal Mosquit, que cada vegada s’assembla més al seu pare, en Pepet de cal Mosquit. I la Roser, la filla de la Lluïsa, i la transformació de la Paquita quan fa teatre. La M. Rosa de la Palma, com sempre, fent un paper extraordinari, i la M. Rosa de can Feliu, que dóna la sensació que sempre va per feina. La cirera, com sempre, la va posar en Josep de can Jubany.
No puc deixar de comentar que ens va caure la llàgrima per dins tornant a sentir “el Gitanet” i les poesies de la Sra. Cati. Com n’hem d’aprendre de la Cati, als seus noranta anys, amb el seu plantejament de vida, mireu el que ens està ensenyant! Cal recordar que els anys que va estar a Dosrius, ja en fa uns quants, la gent del poble no entenia que no mengés carn.
Jo crec que a més de l’alimentació tan curosa que té, el que fa que tingui aquesta vitalitat és el seu plantejament de vida, transmetent bondat, comprensió, il•lusió per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui.
Gràcies Lina, gràcies Grup de Teatre el Fanalet i, sobretot, gràcies Neus i M. Àngels, ja que vosaltres sou capaces de treure el potencial de les persones del nostre municipi.
Per molts anys!
No hay comentarios:
Publicar un comentario