EL PREU DE L’AIGUA

Hi ha un debat en referència al preu de l’aigua, per aquest motiu cal ser contundents a l’hora d’explicar com funciona tot aquest món, concretament, l’estructura del seu preu. Posem pel cas que el cost del servei de portar l’aigua a les cases, a les indústries, als comerços, ... és de 100, dins d’aquest 100 hi ha la compra de l’aigua, els costos elèctrics del seu bombament, tota la plantilla de treballadors/treballadores, operaris, administratius, cost del tractament, controls, com poden ser: analítiques, facturació, i altres aspectes no tan significatius.

En el cas del meu municipi, Dosrius, sempre hem intentat que aquest hipotètic cost de 100 estigui compensat per la facturació. Creiem que amb els diners de tothom no podem subvencionar serveis generals com l’aigua o el clavegueram. En tot cas, cal tenir una partida pressupostària per situacions concretes de famílies que no puguin fer front al cost d’aquests serveis tan indispensables i, previ informes dels tècnics corresponents, se’ls pugui ajudar.

En aquests moments hem hagut de fer un augment de tarifes, cosa que hauran de fer tots els municipis que no ho hagin fet fins ara. El motiu és perquè la facturació no pot arribar a aquest 100 que costa el servei

Quins han estat els motius d’aquest desajustament?

En el cas de Dosrius, han estat tres:

1r) El fet que fa dos anys que no hem revisat els preus i, conseqüentment, l’IPC d’aquests dos anys no ha estat incorporat.

2n) La campanya d’estalvi que es va fer durant els primers sis mesos d’aquest any, ha tingut un resultat positiu. Cal dir ben clar que aquesta campanya d’estalvi era per poder disposar de l’aigua, ja que les reserves minvaven considerablement .

3r) Aquest punt és molt important en el cas de Dosrius, ja que els seus polígons industrials els formen moltes fàbriques relacionades amb el tèxtil, concretament, amb el tints. Per tant, la facturació de l’aigua ha baixat un 26%, per tres motius:

a) Per l’estalvi produït per les campanyes.
b) Per la situació econòmica en què es troba el sector, ja que alguns tints han tancat portes.
c) Perquè hi ha empreses que han modificat el seu sistema productiu, reduint considerablement el consum d’aigua. Aquest darrer punt és molt important.

Aquests tres factors ens porten a què, tenint en compte la hipòtesi del cost 100 del servei, tenim unes entrades que únicament ens cobreixen el 75% del cost del servei, en números rodons.

L’empresa concessionària del servei ens va proposar fer un augment del 24% de mitjana, però des de l’equip de govern hem demanat que es facin esforços per abaixar costos del servei i, al final, hem quedat que l’augment mitjà seria del 18%, després de dos anys sense haver tocat la tarifa.



Política d’aquest augment:

* El primer tram, que són els habitatges que consumeixen menys de 10 m3 al mes, s’augmenta el 4,2%.

* El segon tram, que va de 10 a 20 m3/mes, s’augmenta un 12%.

* El tercer tram, que sobrepassa els 20 m3/mes, s’augmenta el 24%.

* L’ús industrial, també s’augmenta el 24%.

* El preu de subministrament passa de 4,22 a 4,63 euros al mes. És a dir, augmenta un 10%.

Què s’ha volgut potenciar amb aquesta política?

Ni més ni menys que l’estalvi, ja que a les famílies de poc consum, en dos anys, se’ls ha augmentat menys que el que ha pujat l’IPC.

A l’altre extrem es troba la indústria, que es potencia que es busquin mecanismes per estalviar aigua i es penalitza els abusos de consum, tant de la indústria com dels particulars, d’aquest bé tan necessari i indispensable.

Cal que tothom tingui la seva responsabilitat i no es pot fer demagògia dient que com que s’ha estalviat ara es penalitza.

La responsabilitat dels polítics i dels periodistes d’un país avançat no pot fer d’aquest tema tan important demagògia. A la població cal explicar-li les coses clarament, perquè les entengui. Tenim una societat avançada i els discursos populistes i demagogs no els podem permetre.

Ara cal treballar, i així ho està fent l’administració responsable del món de l’aigua, perquè el producte que ens surti per l’aixeta estigui garantit i tingui qualitat.

Encara que hi hagi d’haver alguns augments en el rebut de l’aigua, si no hem de fer despeses de compra d’aigua embotellada, perquè per l’aixeta surt de qualitat, al cap de l’any tindrem uns estalvis considerables. Cal que tinguem clar que si tenim l’aigua garantida i de qualitat per al nostre progrés i evolució, això és digne d’un país avançat i, com sempre es diu: “L’aigua que surt més cara, sempre, és la que no ens surt quan s’obre l’aixeta”.