COMENTARIS PERSONALS SOBRE L’ÚLTIM PLE MUNICIPAL

La setmana passada vàrem tenir un ple ordinari a l’Ajuntament, amb tots els càrrecs electes sortits de les eleccions de finals de maig de 2007, per tant, aquest nou consistori ja fa un any que està en funcionament.

Personalment estic bastant decebut del paper de l’oposició, em refereixo a l’oposició amb experiència, ja que la gent nova és lògic que en alguns moments parli de temes sense coneixement i, conseqüentment, això fa que, algunes vegades, es diguin coses incertes, inviables o incorrectes.

Pel que fa a la gent que té experiència, la seva actitud és bastant la de dir no per sistema i això no és un posicionament de treball, de dedicació, ja que es justifiquen dient que si treballen i fan aportacions se’ls dirà que no. Aquesta és una excusa de mal pagador.

Demanen que l’Ajuntament s’obri i els consulti temes importants, però, quan en el Ple de la setmana passada es va crear una comissió per constituir una empresa pública, ells varen dir que no, que no a la creació d’aquesta comissió, que simplement el que ha de fer és treballar amb la documentació, en la qual constaran els objectius que condueixen a la creació d’aquesta empresa pública. Després, ja decidirem si la formem o no la formem.

Portem temes a aprovació, que ens vénen obligats per llei, i resulta que ens diuen que anem a la improvisació i que aquests temes els havíem d’haver previst abans i fer una planificació de la feina a realitzar per l’Ajuntament, perquè no hàgim d’estar supeditats a les exigències de la Generalitat, entre altres.

En el mateix ple, portem un tema de previsió i ens diuen que no cal, que quan passi ja ho farem. I així constantment.

Jo crec que amb els anys que porto de càrrec electe, mai hi havia hagut una oposició tan rància, tan poc constructiva, que treballi tan poc, amb l’excusa que hi ha una majoria i que no val per a res la feina que puguin fer. Això a mi m’entristeix una mica, ja que les propostes viables són bones i necessàries vinguin d’on vinguin i no la visió crítica de voler-ho veure tot amb to negatiu, i lamentant la realitat de la voluntat del poble.