Per fi em dóna la sensació que la zona esportiva de can Batlle assolirà els objectius que jo sempre havia desitjat.
Tothom sap que la piscina pràcticament funciona sola, però el bar i la terrassa, per la raó que fos, no tenien l’atracció que el seu indret es mereix, però crec que la tendència ha canviat arran de l’últim concurs públic que s’ha fet i dels nous adjudicataris.
Amb les seves pizzes, els seus entrepans, les amanides i altres menjars que serveixen, crec que s’ha trobat l’equilibri necessari perquè sigui referència a les nits, per anar a fer-hi aquell soparet d’estiu, ja sigui amb els amics o amb la família i, segons m’expliquen, també funciona amb menús a l’hora de dinar.
Darrere d’aquest objectiu hi ha en Manel i la Montse, que espero que tinguin molt d’èxit amb aquest plantejament, ja que tots i totes ens en podrem beneficiar moltíssim i trobar-nos fent-la petar a la terrassa, a qualsevol hora, fent una cerveseta, un vermut, un esmorzaret o un sopar a la fresca.
De fet, quan es passa per la carretera, l’afluència de vehicles que hi ha a l’indret delata que la zona esportiva de can Batlle per fi desperta atracció.
29 junio 2009
22 junio 2009
L'ATUR EN EL NOSTRE MUNICIPI
Segueixo de molt a prop l’ocupació laboral dels veïns i les veïnes del municipi de Dosrius i les variacions que, mes rere mes, van sortint de les estadístiques que es publiquen.
Amb gran satisfacció he pogut comprovar que durant el mes de maig, el nombre d’aturats al municipi de Dosrius s’ha reduït el 7,89%, que en aquests moments és de 327, presentant una taxa d’atur de l’11,78%.
Aquesta disminució d’atur en un municipi que el seu fort no és el turisme, com podrien ser: Calella, Malgrat o Santa Susanna, on l’índex de variació ha estat inferior que el de Dosrius, em satisfà moltísim, ja que demostra que el nostre municipi també té capacitat de generar llocs de treball.
Estic convençut que una de les actuacions que ajuda a què hi hagi ofertes de llocs de treball és la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.
Abans de construir-se hi havia moltes naus que es llogaven o es venien, i les immobiliàries explicaven que els sectors productius no volien instal·lar-se en un indret amb una via de comunicació complicada i perillosa.
En aquests moments no es veuen cartells a les naus que diguin que es venen o es lloguen. Això vol dir que estan actives, unes més que altres, degut a la situació de crisi, però estic convençut que això ajuda a què l’oferta de treball sigui més àmplia i se’n beneficiï la nostra població.
És bona aquella tesi que sempre he defensat, dient que la nova carretera no només serveix per desplaçar-nos, sinó que també serveix perquè no ens hàgim de moure del municipi per anar a treballar.
Amb gran satisfacció he pogut comprovar que durant el mes de maig, el nombre d’aturats al municipi de Dosrius s’ha reduït el 7,89%, que en aquests moments és de 327, presentant una taxa d’atur de l’11,78%.
Aquesta disminució d’atur en un municipi que el seu fort no és el turisme, com podrien ser: Calella, Malgrat o Santa Susanna, on l’índex de variació ha estat inferior que el de Dosrius, em satisfà moltísim, ja que demostra que el nostre municipi també té capacitat de generar llocs de treball.
Estic convençut que una de les actuacions que ajuda a què hi hagi ofertes de llocs de treball és la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.
Abans de construir-se hi havia moltes naus que es llogaven o es venien, i les immobiliàries explicaven que els sectors productius no volien instal·lar-se en un indret amb una via de comunicació complicada i perillosa.
En aquests moments no es veuen cartells a les naus que diguin que es venen o es lloguen. Això vol dir que estan actives, unes més que altres, degut a la situació de crisi, però estic convençut que això ajuda a què l’oferta de treball sigui més àmplia i se’n beneficiï la nostra població.
És bona aquella tesi que sempre he defensat, dient que la nova carretera no només serveix per desplaçar-nos, sinó que també serveix perquè no ens hàgim de moure del municipi per anar a treballar.
17 junio 2009
EL MEU PARE HA COMPLERT 84 ANYS
Aquesta setmana hem estat d’aniversari, ja que el meu pare ha complert 84 anys. És un dels homes més grans del municipi, però si tenim en compte l’activitat que té, és una persona envejable.
Té un hort espectacular, amb tota mena de productes sembrats. Ara és el moment àlgid de l’agricultura en el nostre municipi, però quan s’acaba l’activitat frenètica de sembrar i collir, comencen altres moments, també molt apassionants, que el meu pare els aprofita al cent per cent.
És un dels boletaires que sap els millors indrets del nostre entorn, cull quilos i quilos de bolets cada any.
És també un caçador referent de la seva colla. La temporada passada va matar el porc més gran de tot el grup de caçadors i en el sopar de final de temporada li varen fer un homenatge sonat, per tot el que representa.
Jo personalment he après molt d’ell. És un treballador incansable, provinent d’una època de la nostra història en què tot va ser molt dur. Va néixer l’any 1925, va viure la Guerra Civil, amb les conseqüències que això va representar per a la població, va viure la postguerra, les oportunitats que van néixer els anys seixanta amb l’explosió de l’economia, la indústria, l’agricultura i a partir d’aquí es va anar forjant la gran transformació fins al dia d’avui.
No cal dir que al seu costat hi té la meva mare, que farà 83 anys al setembre i, per sort, tenen totes les capacitats per ser autònoms, això sí, amb alguna operació pel mig de pròtesi de genoll, en el cas de la meva mare.
El meu pare és totalment diferent. Ell va passar una crisi fa uns trenta anys. Va donar la sensació que ens deixaria, però es va saber autoconvèncer que tot depenia d’ell i el fruit de la seva transformació el tenim aquí, amb 84 anys: il·lusionat, actiu, productiu, vàlid, lúcid, ...
A tots dos, per molts anys!
Té un hort espectacular, amb tota mena de productes sembrats. Ara és el moment àlgid de l’agricultura en el nostre municipi, però quan s’acaba l’activitat frenètica de sembrar i collir, comencen altres moments, també molt apassionants, que el meu pare els aprofita al cent per cent.
És un dels boletaires que sap els millors indrets del nostre entorn, cull quilos i quilos de bolets cada any.
És també un caçador referent de la seva colla. La temporada passada va matar el porc més gran de tot el grup de caçadors i en el sopar de final de temporada li varen fer un homenatge sonat, per tot el que representa.
Jo personalment he après molt d’ell. És un treballador incansable, provinent d’una època de la nostra història en què tot va ser molt dur. Va néixer l’any 1925, va viure la Guerra Civil, amb les conseqüències que això va representar per a la població, va viure la postguerra, les oportunitats que van néixer els anys seixanta amb l’explosió de l’economia, la indústria, l’agricultura i a partir d’aquí es va anar forjant la gran transformació fins al dia d’avui.
No cal dir que al seu costat hi té la meva mare, que farà 83 anys al setembre i, per sort, tenen totes les capacitats per ser autònoms, això sí, amb alguna operació pel mig de pròtesi de genoll, en el cas de la meva mare.
El meu pare és totalment diferent. Ell va passar una crisi fa uns trenta anys. Va donar la sensació que ens deixaria, però es va saber autoconvèncer que tot depenia d’ell i el fruit de la seva transformació el tenim aquí, amb 84 anys: il·lusionat, actiu, productiu, vàlid, lúcid, ...
A tots dos, per molts anys!
14 junio 2009
LA CRISI COMENÇA A FER EFECTES NEGATIUS ALS AJUNTAMENTS
Ja ha sortit publicat en un mitjà de comunicació que Palafolls vol que part de la factura de la Policia Local la pagui la Generalitat de Catalunya. Aquesta situació ve donada perquè els ajuntaments fem front a moltes despeses que no ens pertoquen i en moments de crisi, o més ben dit, en moments en què els ingressos de les administracions locals es redueixen, es comencen a buscar solucions a les problemàtiques que això genera.
En el cas del nostre ajuntament, em sento molt satisfet de la gestió que s’ha fet durant els deu anys que fa que sóc alcalde, ja que l’augment de plantilla a les diferents àrees s’ha fet amb molta mesura, intentant buscar la persona més adequada per cobrir les necessitats que se’ns anaven plantejant.
Gràcies a la formació del personal i a la confiança que hi hem dipositat, ens trobem que tenim uns recursos humans molt eficients i que resolen la feina que els toca fer, amb eficàcia i gran professionalitat.
Ja ho he explicat altres vegades, l’Ajuntament de Dosrius és l’administració local que proporcionalment té menys treballadors pel nombre d’habitants que té.
Sí que podríem tenir el doble de policies, o una brigada més nombrosa, o molts més administratius i tothom acabaria fent feines i, fins i tot, justificant el seu sou, però la clau està en què la feina que s’hagi de fer surti amb el mínim d’efectius possibles.
En el cas de la policia, Palafolls la va crear l’any 2003 i en aquests moments té 16 efectius. L’Ajuntament de Dosrius en té set. Gran diferència a l’hora de pagar sous. Per això, l’alcalde de Palafolls es queixa que no pot fer front a aquesta despesa.
Anys enrere, vàrem tenir conflictes amb la policia local de Dosrius. Exigien molts més efectius, molts més cotxes per patrullar, però crec que va ser encertada la decisió de mantenir-nos en aquest número, malgrat que hem d’intentar anar augmentar els efectius, però jo penso que amb més efectius la qualitat del servei no milloraria proporcionalment.
En el cas del nostre ajuntament, em sento molt satisfet de la gestió que s’ha fet durant els deu anys que fa que sóc alcalde, ja que l’augment de plantilla a les diferents àrees s’ha fet amb molta mesura, intentant buscar la persona més adequada per cobrir les necessitats que se’ns anaven plantejant.
Gràcies a la formació del personal i a la confiança que hi hem dipositat, ens trobem que tenim uns recursos humans molt eficients i que resolen la feina que els toca fer, amb eficàcia i gran professionalitat.
Ja ho he explicat altres vegades, l’Ajuntament de Dosrius és l’administració local que proporcionalment té menys treballadors pel nombre d’habitants que té.
Sí que podríem tenir el doble de policies, o una brigada més nombrosa, o molts més administratius i tothom acabaria fent feines i, fins i tot, justificant el seu sou, però la clau està en què la feina que s’hagi de fer surti amb el mínim d’efectius possibles.
En el cas de la policia, Palafolls la va crear l’any 2003 i en aquests moments té 16 efectius. L’Ajuntament de Dosrius en té set. Gran diferència a l’hora de pagar sous. Per això, l’alcalde de Palafolls es queixa que no pot fer front a aquesta despesa.
Anys enrere, vàrem tenir conflictes amb la policia local de Dosrius. Exigien molts més efectius, molts més cotxes per patrullar, però crec que va ser encertada la decisió de mantenir-nos en aquest número, malgrat que hem d’intentar anar augmentar els efectius, però jo penso que amb més efectius la qualitat del servei no milloraria proporcionalment.
08 junio 2009
TINDREM MOGUDA AMB UNA PEL·LÍCULA
Hi ha persones que ja han vist que a Canyamars, no fa massa dies va haver-hi una moguda especial, ja que 18 persones amb càmeres van estar fent proves en alguns indrets.
El fet és que es rodarà una pel·lícula que es titularà Herois, que es projectarà a Catalunya i a tota Espanya.
La majoria de la pel·lícula es rodarà a Canyamars i en algun lloc de Dosrius, a excepció d’algunes imatges de platja.
Entre molts dels actors importants, cal ressaltar en Lluís Homar, aquest actor que ha fet aquest paperàs a la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Los abrazos rotos.
El rodatge de la pel·lícula tindrà lloc entre els mesos de juliol i agost. Es tracta d’una moguda considerable, amb camions de tota mena i molta gent. Això vol dir que, per exemple, el sector de la restauració tindrà un estiu de feina, donant dinars, sopars i tot el que això comporti.
El guió de la pel·lícula consisteix en la vida de cinc adolescents, però ambientada als anys 80. Per aquest motiu, en alguns moments concrets caldrà col·locar cotxes d’aquella època i treure els actuals.
En definitiva, crec que és una oportunitat que ens portarà beneficis, per això l’Ajuntament ha donat totes les facilitats, ja que ens farà gràcia veure el nostre poble i els indrets que coneixem a la gran pantalla. Sens dubte, serà una promoció important del nostre municipi.
El fet és que es rodarà una pel·lícula que es titularà Herois, que es projectarà a Catalunya i a tota Espanya.
La majoria de la pel·lícula es rodarà a Canyamars i en algun lloc de Dosrius, a excepció d’algunes imatges de platja.
Entre molts dels actors importants, cal ressaltar en Lluís Homar, aquest actor que ha fet aquest paperàs a la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Los abrazos rotos.
El rodatge de la pel·lícula tindrà lloc entre els mesos de juliol i agost. Es tracta d’una moguda considerable, amb camions de tota mena i molta gent. Això vol dir que, per exemple, el sector de la restauració tindrà un estiu de feina, donant dinars, sopars i tot el que això comporti.
El guió de la pel·lícula consisteix en la vida de cinc adolescents, però ambientada als anys 80. Per aquest motiu, en alguns moments concrets caldrà col·locar cotxes d’aquella època i treure els actuals.
En definitiva, crec que és una oportunitat que ens portarà beneficis, per això l’Ajuntament ha donat totes les facilitats, ja que ens farà gràcia veure el nostre poble i els indrets que coneixem a la gran pantalla. Sens dubte, serà una promoció important del nostre municipi.
03 junio 2009
ELS DE LA DÈCADA DELS CINQUANTA
En Pere de can Pesseta, l’Antonyito, en Miquel de can Pinós, tots tres companys meus, encara que alguns anys més grans que jo, però nascuts dins de la dècada dels cinquanta.
El diumenge vàrem enterrar l’últim d’aquests tres que anomeno. Vull transmetre el record d’aquestes tres persones, ja que de joves, parlo de quan tenien de 10 en endavant, eren tres elements molt potents i quan s’ajuntaven eren com un huracà. Recordo molt les seves trapelleries, malgrat que jo era més petit. Anys en què tot ho fèiem al carrer, un carrer sense cotxes i tot eren experiències a l’entorn de la natura, com cabanes al bosc, anar a parar ballestes, a bastar pinyes, collir espàrrecs, bolets, anar a robar raïms, melons, ... i així podria anar explicant.
Tots tres han perdut la vida, ens han deixat molt prematurament. Crec que poca gent que llegeixi aquest escrit recordarà en Pere de can Pesseta, potser de l’Antonyito sí que se’n recordaran i, segurament, encara més d’en Miquel de can Pinós. El dia del seu enterrament vaig coincidir amb una colla de companys i plegats vam recordar aquelles èpoques d’escola i d’estones lliures pel poble.
Serveixi aquest record per a la gent de la dècada dels cinquanta que, malauradament, alguns ens han deixat.
Una persona que també estava molt integrada entre nosaltres, malgrat que fos estiuejant, va ser en Lluís de can Roy que, malauradament, també vam haver d’anar al seu enterrament.
Això vol dir que ens fem grans i que a la vida ens toquen viure aquests moments tan difícils, els de perdre una persona que durant la teva vida has tingut molt a prop i, per la raó que sigui, et donen la fatal notícia que s’ha d’anar a l’enterrament d’aquell amic, d’aquell conegut, d’aquella persona amb la qual havies compartit tantes i tantes coses i molt diverses.
El diumenge vàrem enterrar l’últim d’aquests tres que anomeno. Vull transmetre el record d’aquestes tres persones, ja que de joves, parlo de quan tenien de 10 en endavant, eren tres elements molt potents i quan s’ajuntaven eren com un huracà. Recordo molt les seves trapelleries, malgrat que jo era més petit. Anys en què tot ho fèiem al carrer, un carrer sense cotxes i tot eren experiències a l’entorn de la natura, com cabanes al bosc, anar a parar ballestes, a bastar pinyes, collir espàrrecs, bolets, anar a robar raïms, melons, ... i així podria anar explicant.
Tots tres han perdut la vida, ens han deixat molt prematurament. Crec que poca gent que llegeixi aquest escrit recordarà en Pere de can Pesseta, potser de l’Antonyito sí que se’n recordaran i, segurament, encara més d’en Miquel de can Pinós. El dia del seu enterrament vaig coincidir amb una colla de companys i plegats vam recordar aquelles èpoques d’escola i d’estones lliures pel poble.
Serveixi aquest record per a la gent de la dècada dels cinquanta que, malauradament, alguns ens han deixat.
Una persona que també estava molt integrada entre nosaltres, malgrat que fos estiuejant, va ser en Lluís de can Roy que, malauradament, també vam haver d’anar al seu enterrament.
Això vol dir que ens fem grans i que a la vida ens toquen viure aquests moments tan difícils, els de perdre una persona que durant la teva vida has tingut molt a prop i, per la raó que sigui, et donen la fatal notícia que s’ha d’anar a l’enterrament d’aquell amic, d’aquell conegut, d’aquella persona amb la qual havies compartit tantes i tantes coses i molt diverses.
29 mayo 2009
QUAN ES PARLA EN NOM DEL POBLE
Últimament, hi ha el costum que quan algú o un grupet de persones tenen una idea o un posicionament respecte qualsevol qüestió, tot seguit els surt per la boca que ells representen el poble i volen que qui té responsabilitat de governar prengui les decisions que ells consideren que són les correctes.
A vegades són temes de poca importància, però, d’altres, la demagògia i els posicionaments amb discursos populistes fan que tingui envergadura o que faci més soroll i, després, encara amb més potència parlen en nom del poble.
Dic això, perquè fa dos anys que hi varen haver eleccions i d’aquí dos anys tornaran a haver-n’hi. En unes eleccions és el poble qui, amb el vot secret, decideix quins seran els seus representants. És allà on els posicionament s’han de debatre i explicar-los a la població, perquè pugui decidir qui creu que pot defensar millor els seus interessos.
El problema ve quan totes aquestes persones que generen aquests enrenous, dient que parlen en nom del poble, no donen la possibilitat que l’electorat els valori, per bé o per mal. Fins i tot, moltes vegades, un cop han engegat tot el merder i està tot ben embolicat, desapareixen.
A vegades són temes de poca importància, però, d’altres, la demagògia i els posicionaments amb discursos populistes fan que tingui envergadura o que faci més soroll i, després, encara amb més potència parlen en nom del poble.
Dic això, perquè fa dos anys que hi varen haver eleccions i d’aquí dos anys tornaran a haver-n’hi. En unes eleccions és el poble qui, amb el vot secret, decideix quins seran els seus representants. És allà on els posicionament s’han de debatre i explicar-los a la població, perquè pugui decidir qui creu que pot defensar millor els seus interessos.
El problema ve quan totes aquestes persones que generen aquests enrenous, dient que parlen en nom del poble, no donen la possibilitat que l’electorat els valori, per bé o per mal. Fins i tot, moltes vegades, un cop han engegat tot el merder i està tot ben embolicat, desapareixen.
28 mayo 2009
DOSRIUS MUNICIPI CHALLENGE
El passat 24 de maig es va celebrar una mitja Challenge. Dosrius ha estat un dels municipis referència, pel que fa a la prova de ciclisme. La marca Challenge és sinònim de Iron Men i aquest any se’n fan set a tot el món.
De fet, el circuit va des de Calella fins a Masnou, sempre per la Nacional II, a excepció de la carretera que puja paral·lela a la riera d’Argentona fins a Dosrius, que té un recorregut total de 45 Kms.
El nombre de participants a la Challenge del dia 24 de maig de 2009 va ser de 2.100, provinents d’uns 30 països diferents, de tot el món.
Darrera de la prova hi ha uns efectes que són molt positius. D’una banda, el model turístic de sol i platja del Maresme es pot anar canviant cap a l’esportiu. Per altra banda, es fan proves a l’entorn d’aquest esdeveniment per a joves del nostre territori, concretament, el dissabte dia 23 de maig es va fer la Challenge júnior, amb més de 250 participants, de menys de 15 anys.
Un altre punt que valoro com a molt positiu és que a Calella s’ha posat en funcionament un centre d’alt rendiment en aquesta especialitat. El fet que Dosrius estigui en aquest circuit aportarà visitants i persones que es desplaçaran al Maresme, per preparar-se per a aquestes disciplines esportives.
Cal dir que també s’han fet productes turístics a l’entorn d’ aquest model de visitants i, evidentment, Dosrius ha entrar en tota aquesta oferta.
Cal ressaltar que en el recorregut de 45 Km. de la prova de ciclisme hi van haver tres punts d’avituallament i un d’ells va ser al nostre municipi, del qual se’n va encarregar el Centre Excursionista de Dosrius, moltes gràcies a tots i totes que varen col·laborar , en que el municipi de Dosrius es fes la feina de manera satisfactòria, participants i organització ens varen felicitar.
25 mayo 2009
QUAN ALGÚ ENTÉN QUE EL QUE ES DIU NO ÉS VERITAT
A vegades, es fan declaracions o exposicions que quan arriben a la col·lectivitat o al coneixement d’ altres persones, que potser tenen més informació sobre el fet, fa que es digui que no és veritat el que s’exposa.
D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.
En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.
La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.
Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.
D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.
En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.
La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.
Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.
15 mayo 2009
QUINA FESTA!
El passat dimecres es va organitzar una d’aquelles festes memorables, principalment per als culés: convocatòria al pavelló de Dosrius, per poder seguir en directe la final de la Copa del Rei, acte organitzat per la Penya Barcelonista del municipi.
Una Penya de la qual en coneixem els seus integrants, però que jo personalment mai havia pogut assistir a un acte organitzat per ells, que tingués aquestes magnituds.
La veritat és que va ser espectacular de la manera com ho varen plantejar tot, tant la capacitat de donar sopar a prop de 300 persones, en qüestió de mitja horeta; com la qualitat del sopar, amb un preu simbòlic: 5 euros per als no socis i de franc per als socis.
Es va viure un ambient verdaderament de festa, que va acabar amb celebracions i els crits típics de l’afició de l’equip guanyador.
Aquestes quatre línies han de servir per agrair i reconèixer la tasca feta per la Penya Barcelonista. Sembla que en siguin pocs, però al moment d’activar-se varen fer una gran colla, organitzada i gaudint del seu treball. Sempre ho he dit, quan els organitzadors s’ho passen bé, transmeten aquest sentiment a la resta de les persones i per això la data del 13 de maig serà històrica, tant pel que vam aconseguir els culés, com per l’acte que es va fer al pavelló de Dosrius.
De ben segur que no serà l’últim esdeveniment organitzat per la Penya Barcelonista i que la població podrà gaudir de més festes plantejades per aquest col•lectiu divers, però que ha demostrat molta capacitat per tirar endavant el que es planteja i en aquest cas amb nota alta.
Moltes gràcies Penya Barcelonista i endavant!
Una Penya de la qual en coneixem els seus integrants, però que jo personalment mai havia pogut assistir a un acte organitzat per ells, que tingués aquestes magnituds.
La veritat és que va ser espectacular de la manera com ho varen plantejar tot, tant la capacitat de donar sopar a prop de 300 persones, en qüestió de mitja horeta; com la qualitat del sopar, amb un preu simbòlic: 5 euros per als no socis i de franc per als socis.
Es va viure un ambient verdaderament de festa, que va acabar amb celebracions i els crits típics de l’afició de l’equip guanyador.
Aquestes quatre línies han de servir per agrair i reconèixer la tasca feta per la Penya Barcelonista. Sembla que en siguin pocs, però al moment d’activar-se varen fer una gran colla, organitzada i gaudint del seu treball. Sempre ho he dit, quan els organitzadors s’ho passen bé, transmeten aquest sentiment a la resta de les persones i per això la data del 13 de maig serà històrica, tant pel que vam aconseguir els culés, com per l’acte que es va fer al pavelló de Dosrius.
De ben segur que no serà l’últim esdeveniment organitzat per la Penya Barcelonista i que la població podrà gaudir de més festes plantejades per aquest col•lectiu divers, però que ha demostrat molta capacitat per tirar endavant el que es planteja i en aquest cas amb nota alta.
Moltes gràcies Penya Barcelonista i endavant!
12 mayo 2009
EN JOAN COMPANYÓ
El passat diumenge al matí vaig anar a veure en Joan Companyó, el marit de la Paloma Vicente. És a dir, les dues persones que han forjat el magnífic projecte dels Rucs del Corredor.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
10 mayo 2009
DOSRIUS, municipi CHALLENGE
Dosrius és un dels 17 municipis del Maresme on els millors triatletes de món posaran a prova les seves forces el proper 24 de maig, data en la qual es durà a terme el I MIG CHALLENGE COSTA DE BARCELONA-MARESME.
Es tracta d’un triatló, un dels esports més durs del món. Els esportistes primer fan 3.800 metres nedant, sortint de l’aigua agafen la bicicleta i fan una cursa de 180km per carretera i després corren a peu una marató
(42,125 km). Aquestes distàncies es faran al Challenge programat per al 4 d’octubre. El 24 de maig cada modalitat tindrà la meitat del recorregut. A més, aquest mig triatló també puntuarà per al campionat del mon de bombers i policies locals.
Any rera any, aquesta disciplina esportiva té més adeptes. Això implicarà comptar amb la presència de representants d’entre 40 i 50 països que, sovint, viatgen acompanyats de familiars i amics. I ho fan al llarg de tot l’any tota vegada que a la nostra comarca s’ha construït un centre d’alt rendiment especialitzat en aquesta disciplina. Això vol dir que moltes persones, durant les seves vacances i el seu cicle de dies lliures, tindran com a referència venir al nostre territori per fer la preparació del triatló.
Perquè s’enduguin un bon record de la nostra comarca, s’estan preparant paquets turístics, gastronòmics, culturals, de lleure, ofertes de comerç...etc.
El CHALLENGE a Dosrius
Des de l’ajuntament pensem que el fet que Dosrius sigui municipi CHALLENGE beneficiarà i dinamitzarà els sectors econòmics del nostre poble tota vegada que aquesta prova esportiva té una publicitat d’àmbit mundial.
Afectacions el 24 de maig
La disciplina de bicicleta arribarà fins a la plaça Glorieta de Catalunya (davant l’Ajuntament). Això implicarà el tancament durant unes hores de la carretera que va de Dosrius fins a sota el pont de l’autovia. De fet, al Maresme hi haurà més de 40km de carreteres tallades: La N-II (entre Calella i El Masnou) i tot l’eix lateral de la riera d’Argentona (des de la N-II fins a Dosrius).
En el cas de Dosrius, caldrà utilitzar les alternatives que durant el mes d’agost de 2006 es varen fer servir amb motiu de les obres de la carretera. En cas de qualsevol urgència, es podrà utilitzar la via de comunicació tallada.
Uns dies abans de la prova es comunicaran més detalls de l’esdeveniment i de les alternatives de circulació.
Aprofitem per convidar tota la població i les entitats a participar en aquest gran esdeveniment esportiu
Es tracta d’un triatló, un dels esports més durs del món. Els esportistes primer fan 3.800 metres nedant, sortint de l’aigua agafen la bicicleta i fan una cursa de 180km per carretera i després corren a peu una marató
(42,125 km). Aquestes distàncies es faran al Challenge programat per al 4 d’octubre. El 24 de maig cada modalitat tindrà la meitat del recorregut. A més, aquest mig triatló també puntuarà per al campionat del mon de bombers i policies locals.
Any rera any, aquesta disciplina esportiva té més adeptes. Això implicarà comptar amb la presència de representants d’entre 40 i 50 països que, sovint, viatgen acompanyats de familiars i amics. I ho fan al llarg de tot l’any tota vegada que a la nostra comarca s’ha construït un centre d’alt rendiment especialitzat en aquesta disciplina. Això vol dir que moltes persones, durant les seves vacances i el seu cicle de dies lliures, tindran com a referència venir al nostre territori per fer la preparació del triatló.
Perquè s’enduguin un bon record de la nostra comarca, s’estan preparant paquets turístics, gastronòmics, culturals, de lleure, ofertes de comerç...etc.
El CHALLENGE a Dosrius
Des de l’ajuntament pensem que el fet que Dosrius sigui municipi CHALLENGE beneficiarà i dinamitzarà els sectors econòmics del nostre poble tota vegada que aquesta prova esportiva té una publicitat d’àmbit mundial.
Afectacions el 24 de maig
La disciplina de bicicleta arribarà fins a la plaça Glorieta de Catalunya (davant l’Ajuntament). Això implicarà el tancament durant unes hores de la carretera que va de Dosrius fins a sota el pont de l’autovia. De fet, al Maresme hi haurà més de 40km de carreteres tallades: La N-II (entre Calella i El Masnou) i tot l’eix lateral de la riera d’Argentona (des de la N-II fins a Dosrius).
En el cas de Dosrius, caldrà utilitzar les alternatives que durant el mes d’agost de 2006 es varen fer servir amb motiu de les obres de la carretera. En cas de qualsevol urgència, es podrà utilitzar la via de comunicació tallada.
Uns dies abans de la prova es comunicaran més detalls de l’esdeveniment i de les alternatives de circulació.
Aprofitem per convidar tota la població i les entitats a participar en aquest gran esdeveniment esportiu
04 mayo 2009
ESCRIT A TOTES LES ENTITATS
Referent a tot el debat que s'ha generat al tema de les escòries l'Ajuntament inicia un procés participatiu enviant aquest escrit a totes les entitats del municipi, que són més de 50.
Benvolguts/des,
Com bé sabeu, ens trobem en un procés de recessió econòmica important i això no només ho noten les famílies, sinó que també ho pateixen les administracions públiques i, per tant, l’Ajuntament de Dosrius no se n’escapa. Els entesos diuen que ens en sortirem, però que l’abundància d’anys enrere ens costarà tornar-la a viure.
Per altra banda, l’Ajuntament ha de donar els mateixos serveis, amb qualitat i eficiència, però els recursos han minvat. A més a més, té la voluntat d’obrir nous equipaments per a la població, concretament aquest any s’inicia el servei d’escola bressol, amb uns costos importants per a l’Ajuntament.
També tenim planificat construir la biblioteca municipal i altres realitats que sabem que ens costaran diners, com tot el procés de can Canyamars, o el tema del transport escolar, degut a les característiques del nostre municipi. Pel que fa a la qüestió del transport escolar, l’Ajuntament cada vegada ha de posar més recursos per ajudar les famílies a fer front al cost d’aquest servei. Així podríem anar enumerant despeses que, constantment, van augmentant per donar els serveis que la població requereix.
Hi ha dues vies per aconseguir equilibrar aquest augment de necessitats econòmiques. Una és la d’augmentar els impostos i l’altra és la de buscar recursos de procedència diversa.
Pel que fa a l’augment d’impostos, intentem per tots els mitjans de no fer-ho per sobre de l’IPC, ja que a les famílies els és difícil poder suportar un augment superior.
Quant als recursos de procedència diversa, ja fa bastant temps que es practica, buscant diners per altres vies, com ara: subvencions d’altres administracions, aportacions d’empreses particulars, entitats financeres, etc.
Com és sabut, l’empresa que gestiona la pedrera de can Busqué ha sol•licitat un espai per fer-hi una planta de traspàs per recuperar les escòries de la incineradora. En cap cas serà un abocador d’aquestes escòries. Es portaran a la pedrera d’en Busqué i en quatre o cinc mesos es tornaran a utilitzar com a material per a la construcció, principalment com a subbase per a carrers.
Aquesta és una activitat que durant molts anys ha estat situada davant de l’Hospital de Mataró i actualment està ubicada en un polígon industrial de les Franqueses. Per explicar de quin tipus de producte es tracta, podríem dir que és un material inert, que es pot barrejar o no amb runa i àrids, per tal d’emprar-lo per a la construcció i l’obra civil.
La implantació d’activitats econòmiques ve classificada per annexos i, concretament, al nostre municipi ja n’hi ha dotze funcionant que són de l’annex 2.1, que és del mateix tipus que la que es proposa instal•lar a la pedrera d’en Busqué. Si aquesta activitat s’instal•la a Dosrius generaria uns ingressos anuals que en aquests moments podrien representar un 10% de l’IBI que es recapta a tot el municipi o també podríem dir que rebria el que li costa, aproximadament, a l’Ajuntament la gestió de l’escola bressol.
Quan es va informar que existia la possibilitat d’instal•lar aquesta planta de tractament d’escòries al nostre municipi, es va generar una mica de rebombori, sorgint opinions de tots colors.
Amb l’esperit que hi hagi la màxima informació possible, l’Ajuntament de Dosrius iniciarà un procés participatiu, creant una comissió de seguiment d’aquest tema. Per aquest motiu, convido la vostra entitat a què nomeni un/a representant per formar part d’aquesta comissió, sempre i quan ho considereu convenient, en un termini no superior als deu dies, des de la recepció d’aquest escrit.
L’objectiu d’aquesta comissió serà el de fer un seguiment del procés, o sigui: Visitar la planta existent, si és considera convenient, així com altres instal•lacions que hi estan relacionades, amb la finalitat de tenir més coneixements; convocar tècnics coneixedors del tema perquè facilitin la informació necessària i, en el cas que tots els informes que es requereixen siguin favorables per fer la instal•lació d’aquesta planta, fer un seguiment acurat del procés de construcció de la nau tancada, així com de l’evolució de la mateixa activitat.
Aquest procés de participació el liderarà el Sr. Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor, situada a ca l’Arenes del municipi de Dosrius.
Espero que si és del vostre interès, en un termini no superior als deu dies, nomeneu un/a representant de la vostra entitat, per formar part d’aquesta comissió.
Rebeu una cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 28 d’abril de 2009
Benvolguts/des,
Com bé sabeu, ens trobem en un procés de recessió econòmica important i això no només ho noten les famílies, sinó que també ho pateixen les administracions públiques i, per tant, l’Ajuntament de Dosrius no se n’escapa. Els entesos diuen que ens en sortirem, però que l’abundància d’anys enrere ens costarà tornar-la a viure.
Per altra banda, l’Ajuntament ha de donar els mateixos serveis, amb qualitat i eficiència, però els recursos han minvat. A més a més, té la voluntat d’obrir nous equipaments per a la població, concretament aquest any s’inicia el servei d’escola bressol, amb uns costos importants per a l’Ajuntament.
També tenim planificat construir la biblioteca municipal i altres realitats que sabem que ens costaran diners, com tot el procés de can Canyamars, o el tema del transport escolar, degut a les característiques del nostre municipi. Pel que fa a la qüestió del transport escolar, l’Ajuntament cada vegada ha de posar més recursos per ajudar les famílies a fer front al cost d’aquest servei. Així podríem anar enumerant despeses que, constantment, van augmentant per donar els serveis que la població requereix.
Hi ha dues vies per aconseguir equilibrar aquest augment de necessitats econòmiques. Una és la d’augmentar els impostos i l’altra és la de buscar recursos de procedència diversa.
Pel que fa a l’augment d’impostos, intentem per tots els mitjans de no fer-ho per sobre de l’IPC, ja que a les famílies els és difícil poder suportar un augment superior.
Quant als recursos de procedència diversa, ja fa bastant temps que es practica, buscant diners per altres vies, com ara: subvencions d’altres administracions, aportacions d’empreses particulars, entitats financeres, etc.
Com és sabut, l’empresa que gestiona la pedrera de can Busqué ha sol•licitat un espai per fer-hi una planta de traspàs per recuperar les escòries de la incineradora. En cap cas serà un abocador d’aquestes escòries. Es portaran a la pedrera d’en Busqué i en quatre o cinc mesos es tornaran a utilitzar com a material per a la construcció, principalment com a subbase per a carrers.
Aquesta és una activitat que durant molts anys ha estat situada davant de l’Hospital de Mataró i actualment està ubicada en un polígon industrial de les Franqueses. Per explicar de quin tipus de producte es tracta, podríem dir que és un material inert, que es pot barrejar o no amb runa i àrids, per tal d’emprar-lo per a la construcció i l’obra civil.
La implantació d’activitats econòmiques ve classificada per annexos i, concretament, al nostre municipi ja n’hi ha dotze funcionant que són de l’annex 2.1, que és del mateix tipus que la que es proposa instal•lar a la pedrera d’en Busqué. Si aquesta activitat s’instal•la a Dosrius generaria uns ingressos anuals que en aquests moments podrien representar un 10% de l’IBI que es recapta a tot el municipi o també podríem dir que rebria el que li costa, aproximadament, a l’Ajuntament la gestió de l’escola bressol.
Quan es va informar que existia la possibilitat d’instal•lar aquesta planta de tractament d’escòries al nostre municipi, es va generar una mica de rebombori, sorgint opinions de tots colors.
Amb l’esperit que hi hagi la màxima informació possible, l’Ajuntament de Dosrius iniciarà un procés participatiu, creant una comissió de seguiment d’aquest tema. Per aquest motiu, convido la vostra entitat a què nomeni un/a representant per formar part d’aquesta comissió, sempre i quan ho considereu convenient, en un termini no superior als deu dies, des de la recepció d’aquest escrit.
L’objectiu d’aquesta comissió serà el de fer un seguiment del procés, o sigui: Visitar la planta existent, si és considera convenient, així com altres instal•lacions que hi estan relacionades, amb la finalitat de tenir més coneixements; convocar tècnics coneixedors del tema perquè facilitin la informació necessària i, en el cas que tots els informes que es requereixen siguin favorables per fer la instal•lació d’aquesta planta, fer un seguiment acurat del procés de construcció de la nau tancada, així com de l’evolució de la mateixa activitat.
Aquest procés de participació el liderarà el Sr. Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor, situada a ca l’Arenes del municipi de Dosrius.
Espero que si és del vostre interès, en un termini no superior als deu dies, nomeneu un/a representant de la vostra entitat, per formar part d’aquesta comissió.
Rebeu una cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 28 d’abril de 2009
30 abril 2009
A LA MARIA GALOPA
Em va arribar una nota que el dia de Sant Jordi, al bar de les piscines de can Massuet del Far, es presentava un llibre d’una veïna del nostre municipi, una veïna que es considera bipolar, és a dir, que passa d’un extrem a l’altre amb molta facilitat, amb els conseqüents trastorns que això produeix.
El fet que una persona que viu entre nosaltres faci un llibre ja és una gran notícia. Per aquest motiu, vaig voler assistir-hi personalment.
En el lloc es va preparar una petita escenificació, molt adient a l’esdeveniment a celebrar, amb una mica de tarima, una taula, envoltada d’unes teles, amb decoració d’insígnies que identifiquen o signifiquen quelcom. Allà hi havia la Maria Galopa signant llibres. Més que signant llibres demanava que et posessis davant seu perquè et feia una dedicació personal, no era un simple compliment de dir o escriure algun tòpic general, no, ella amb les seves habilitats et mirava els ulls i plasmava al primer full del llibre en blanc el seu sentiment de com et veia.
La veritat és que em va sorprendre moltíssim, ja que captaves que s’introduïa dins teu, amb unes gesticulacions molt peculiars, però transmetent-te un esforç per escriure el que ella veia. Em consta que moltes persones que varen passar per allà, un cop la Maria els va llegir el que els havia escrit, dels seus ulls en sortien llàgrimes.
Evidentment, el llibre és per llegir-lo. Jo ja en porto un bon tros i cal admirar la manera en què es despulla explicant la seva situació personal, el que li ha significat tenir aquesta malaltia i, a més a més, la seva visió general de la vida. El llibre explica que degut a una errada dels metges va estar uns tres mesos en coma, amb les conseqüències que això porta per al dia a dia de la família, així com també què es va trobar quan va sortir de l’hospital. La veritat, és un llibre que cal llegir.
Personalment, li vull donar les gràcies, perquè la realitat de la Maria, en més o menys grau, està dins de cadascú i l’explicació tan franca que fa i plasma en aquest llibre, així com les seves opinions són la veritat, des d’un punt de vista, que ha tingut experiències difícils de superar.
El fet que una persona que viu entre nosaltres faci un llibre ja és una gran notícia. Per aquest motiu, vaig voler assistir-hi personalment.
En el lloc es va preparar una petita escenificació, molt adient a l’esdeveniment a celebrar, amb una mica de tarima, una taula, envoltada d’unes teles, amb decoració d’insígnies que identifiquen o signifiquen quelcom. Allà hi havia la Maria Galopa signant llibres. Més que signant llibres demanava que et posessis davant seu perquè et feia una dedicació personal, no era un simple compliment de dir o escriure algun tòpic general, no, ella amb les seves habilitats et mirava els ulls i plasmava al primer full del llibre en blanc el seu sentiment de com et veia.
La veritat és que em va sorprendre moltíssim, ja que captaves que s’introduïa dins teu, amb unes gesticulacions molt peculiars, però transmetent-te un esforç per escriure el que ella veia. Em consta que moltes persones que varen passar per allà, un cop la Maria els va llegir el que els havia escrit, dels seus ulls en sortien llàgrimes.
Evidentment, el llibre és per llegir-lo. Jo ja en porto un bon tros i cal admirar la manera en què es despulla explicant la seva situació personal, el que li ha significat tenir aquesta malaltia i, a més a més, la seva visió general de la vida. El llibre explica que degut a una errada dels metges va estar uns tres mesos en coma, amb les conseqüències que això porta per al dia a dia de la família, així com també què es va trobar quan va sortir de l’hospital. La veritat, és un llibre que cal llegir.
Personalment, li vull donar les gràcies, perquè la realitat de la Maria, en més o menys grau, està dins de cadascú i l’explicació tan franca que fa i plasma en aquest llibre, així com les seves opinions són la veritat, des d’un punt de vista, que ha tingut experiències difícils de superar.
24 abril 2009
LES SITUACIONS MÉS DESAGRADABLES QUE S’HAN DE GESTIONAR DES DE L’AJUNTAMENT
Ja és sobradament conegut que quan es viu en comunitat és molt important ensopegar els veïns amb bon rotllo, ja que si tens la mala sort de tenir veïns amb valors i plantejament diferents als teus, les dificultats de convivència poden ser, en algunes ocasions, insuportables. Fins i tot, hi ha persones que canvien el seu lloc de residència per culpa dels seus veïns.
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
21 abril 2009
LA IMPORTÀNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES
Han arribat a les meves mans les estadístiques de les visites a la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, dins del primer trimestre del 2009.
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
16 abril 2009
TRENTA ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
A finals de març principis d’abril, han començat les celebracions dels “Trenta anys d’ajuntaments democràtics”.
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
12 abril 2009
ENDEUTAMENT DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS
El Ministeri d’Hisenda del Govern Central ha fet públic l’endeutament de tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol.
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
05 abril 2009
JA HEM TOMBAT EL MES DE MARÇ
Què vol dir que ja estem a primers d’abril? Doncs per a l’Ajuntament de Dosrius vol dir que hem hagut de fer front al pagament per l’adquisició de terrenys, que penso que són molt importants per al municipi de Dosrius.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
02 abril 2009
ESPERO QUE AQUESTA VEGADA SÍ
Pràcticament ja s’ha acabat l’exposició pública del projecte refós d’urbanització de can Canyamars. Dic que pràcticament, perquè encara queden uns interessats perquè se’ls acabi el termini per presentar al•legacions. En si, el termini d’exposició pública ja ha acabat, però degut a la publicació d’edictes d’algunes persones que no han pogut rebre la notificació cal esperar. Per a la resta, el termini participatiu per expressar opinions ja siguin tècniques, polítiques o del caire que sigui, ja ha finalitzat.
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
