Ja he explicat en algún escrit amb quina intensitat he viscut aquests dies i com m’ho plantejo, però he evolucionat una mica més.
L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.
Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.
La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.
Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.
Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.
Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario