El passat dia 15 de desembre d’enguany, es va fer l’acte oficial ensenyant el dolmen de ca l’Arenes. Aquest és el nom que ha guanyat. A mi m’hagués agradat més anomenar-lo amb el nom del bandoler que s’amagava en aquelles contrades, en Nyacapà, però no em sap greu, ja que li sé veure la part positiva, i el nom no fa el fet.
A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.
Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.
Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.
22 diciembre 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario