M’agrada tornar a parlar sobre tota la problemàtica que genera el tema de l’aigua, i com ho veig jo personalment.
Crec que tothom té molt clar que l’ús de boca és prioritari, per tant, si no tenim aigua per beure, tampoc n’hi ha d’haver per a altres usos.
Déu n’hi do tot l’enrenou que s’ha generat!. Cal tenir en compte que els polítics estan intentant solventar la problemàtica de la població, buscant solucions perquè a 4.500.000 persones no els manqui un dels elements més essencials per a la subsistència, que és l’aigua.
Evidentment que l’han d’anar a buscar on faci falta, sigui el Segre, sigui l’Ebre, siguin vaixells. Únicament i exclusivament la volen per això, perquè arribi a les cases de les famílies. No per especular en creixement urbanístic, ni per a nous polígons industrials, ni per regar hectàrees i hectàrees de conreus. Únicament i exclusivament la volen per al dia a dia de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, 4.500.000 persones.
Em deprimeixen molt els oportunismes polítics per part de tothom, les demagògies que s’han arribat a fer i a dir per embrutar l’adversari, l’egoisme quan no volem que un altre s’aprofiti del que, a vegades, ens sobre i, en el cas dels de Iniciativa, que s’ho facin mirar, pocs que són i malavinguts, ja que els de les Terres de l’Ebre demanen que dimiteixi el Conseller i que si es fa la canonada es donaran de baixa del partit polític. Tot plegat, Déu n’hi do!.
El que sí vull fer és un reconeixement a totes aquelles persones que els toca gestionar aquesta necessitat de primer ordre, ja que no és fàcil, perquè facin el que facin estaran criticats, sobretot tenint en compte que estan envoltats de llops vigilant.
Jo els dono tot el meu suport, perquè estic convençut que fan el que saben i el que poden.
22 abril 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario