La Germandat es va crear per atendre les necessitats de les persones, és a dir, fou l’equivalent a la Seguretat Social actual.
Qui va dissenyar aquest model de viure en comunitat, va tenir una visió socialment avançada, ja que tot el poble hi estava associat i pagava una quota.
Hi havia grups de persones que ajudaven, tant en situacions de malaltia com de necessitats econòmiques. Aquests grups de persones anaven a ajudar a tirar endavant les feines que s’haguessin de fer. Per tant, totes les persones associades podien comptar, en cas de necessitat, amb un suport de mà d’obra, i amb un suport econòmic, que sortia de la bossa on anaven a parar les quotes dels associats.
Ara, evidentment, no té sentit, però sí que hi ha un sentiment especial i anualment es fa aquesta assemblea a l’era de can Prats. Als associats i associades se’ls anomena germans i germanes i es passa llista.
La Junta dóna compte de les activitats que realitza, de l’estat de comptes i escolta les propostes que fan els germans i germanes.
Tot això, vigilat per la cobla, que un cop s’acaba l’assemblea i l’esmorzaret que es fa, es toca i canta l’himne de la Germandat. Tots els germans i germanes, acompanyats per la cobla, enlairem la lletra d’una cançó d’orgull.
Especial sentiment, també, que un cop s’acaba l’assemblea i el cant, a toc de cobla, tots els germans i germanes baixem fins a l’església. Sensacions molt agradables que aconsello que ningú se les perdi, tant el moment de l’assemblea, com el cant de l’himne, com la baixada a l’església amb marxes adients per a la caminada, et posen el borró de punta.
És ben cert que aquesta Germandat ara està un procés de molt poca activitat, però jo estic convençut que tot és cíclic i que l’orgull de Canyamars ha d’aixecar aquesta tradició, que s’ha de convertir en un esdeveniment esperat per a tothom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario