Un diumenge al matí, gaudint de la feina que estava fent, em va entrar al mòbil un SMS d’un número que no tenia enregistrat, que deia: “Has vist l’escrit que ha sortit al diari El Periódico, a l’apartat de ”Cartes al director”. El missatge no el signava ningú.
En aquell moment em va entrar una mica de mal rotllo, pensant a veure que hauran escrit ara, ja que les cartes adreçades al director d’un diari no solen ser massa agradables. Vaig tenir la temptació de trucar al número, preguntant què deia, i qui era, però estava molt immers en la feina i, fins i tot, vaig esborrar el missatge, amb ganes d’oblidar-me del tema.
De tant en tant, em venia al cap: “Hauràs d’anar a veure què diu l’escrit, per respondre’l”, sempre pensant que seria una crítica contra alguna cosa del món de la política.
Quan a hora de dinar vaig arribar a casa, el meu fill estava a l’ordinador i li vaig demanar que entrés al diari El periódico i mirés si trobava les “Cartes al director”. En aquell moment no va saber trobar-ho.
A la tarda, vàrem anar al camp del Barça, a veure el futbol. Tornant em vaig parar a l’autopista per mirar si trobava El periódico. Allà no el tenien, però sí en una benzinera de Mataró.
Quan el vaig tenir a les mans, no el vaig mirar fins que vaig arribar a casa. Vaig començar a fullejar-lo i, sorpresa, una carta d’un veí que, en principi, no el vaig saber identificar, però sí que sé els motius pels qual la va escriure. Un escrit com aquest et dóna molta satisfacció i et reafirma en els plantejaments de com has de fer la feina que et toca fer.
Qui el vulgui llegir, que premi aquí.
Aquest escrit ha calat moltíssim, ja que encara és l’hora que vaig pel món i la gent m’ho comenta, felicitant-me i mirant-me de dalt a baix, com si fos una persona estranya, però també ha calat en els meus adversaris, ja que els fa més enemics i els dóna “muscle a les seves vísceres”. Coses de la vida!
Serveixin aquestes quatre ratlles, en atenció a l’escrit que em va fer aquest veí del nucli de can Massuet del Far, ja que em va donar molta satisfacció i em dóna ànims per continuar treballant, d’acord amb els plantejaments que m’he imposat.
01 abril 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario