CENT QUARANTA ANYS D'AGBAR ( AIÜES DE BARCELONA)

El passat dimarts 19 de juny, es va celebrar una jornada de conferències, amb motiu del cent quarantè aniversari d’ Aigües de Barcelona (AGBAR) . Aquestes jornades es van celebrar a l’auditori de la Torre Agbar, de la plaça de les Glòries de Barcelona.

Vaig assistir-hi com a alcalde convidat. La veritat és que varen ser molt interessants, ja que es varen explicar experiències de Xile, de l’Havana a Cuba i de Bristol a Anglaterra.

Tot va ser molt interessant, però a mi em va impressionar el fet que Dosrius estigui dins de la història d’Agbar, ja que al cap de quatre anys de la seva constitució, concretament l’any 1871, a Dosrius hi varen fer la primera actuació per recaptar aigua per subministrar-la a Barcelona. Per aquest motiu, es va construir l’aqüeducte de Dosrius.

Automàticament, a la meva ment hi va entrar aquest germen especial que ens envaeix als alcalde i vaig veure dues possibilitats. Primer, la d’exigir amb la màxima celeritat possible que la famosa Torre de les Aigües de Dosrius no s’aturi ni un sol dia i que estigui a la nostra disposició i quedi a la història, no només d’Agbar, sinó també del municipi de Dosrius, perquè part d’aquest espai pugui ser gaudit per la seva població. En segon lloc, que a mitjà termini la majoria d’aigua que consumim al nostre municipi, es pugui recaptar de la mina Maria, que és la que està al subsòl de Dosrius, i un cop fets els tractaments necessaris transportar-la fins als dipòsits municipals, així no hauríem de comprar l’aigua del Ter Llobregat, com succeeix en aquests moments.

Al mateix temps, que tota la construcció subterrània, que és una obra d’arquitectura espectacular, pogués passar dins del patrimoni municipal.

Doncs, ve-t’ho aquí que ja tinc un altre tema encetat. Ara cal buscar els mecanismes i fer els contactes necessaris perquè aquest objectiu es pugui complir. Em poso com a data el 2011, que és quan farà cent quaranta anys que Agbar està al municipi de Dosrius, segons la seva documentació.