S'ENS HA MORT EL MOSSÈN

Aquesta setmana, vàrem enterrar Mossèn Artur. El rector que ha estat amb nosaltres prop de 50 anys. Molt vinculat al poble de Dosrius, però, i vagi per endavant la primera observació que plasmo en aquest escrit, gens introvertit amb les famílies, i el que dic no es de collita pròpia, ja que de molt petit ho havia sentit a casa, quan es parlava del capellà.
Deien, “aquest, si més no, no arregla casaments”. Es veu, que l’anterior o altres capellans, es posaven a les vides privades de les persones, i fins i tot, amanien algun casori.

A mi, personalment, no em va batejar, però si que sempre he vist aquest mossèn, ja que a pocs mesos d’haver nascut, va arribar a regentar la parròquia de Dosrius. Recordo, quan vaig ser escolà. Gairebé eren tots els de la meva edat, entre vuit i dotze anys. Aquell reguitzell de joves guarnits amb sotana i roquets, als que donava cinc punts per cada missa o rosari al que assistíem, i, fins i tot, hi havia escolans que feien quinze punts cada festa. Aquest punts, els canviaves per regals, però el més important de l’any, era la sortida que fèiem al Tibidabo, consistent en anar fins a Mataró en bus, en tren fins Barcelona i en transport públic fins arribar a dalt la muntanya, amb l’esmorzar i el dinar a la motxilla, però era un dia molt esperat i gaudit per tothom.

Recordo l’època de passar el salpàs a les cases de pagès, que consistia en barrejar aigua i sal que es beneïa i es posava en un grapat a sobre una porta d’entrada de la casa. Era tota una festa fer aquestes excursions per les cases de pagès.

El Mossèn era un home molt especial, fins i tot, em comentava una persona que ha estat molt propera a ell, hi havia vegades que donava la sensació que s’havia trencat tota la relació degut al seu posicionament innegociable sobre qualsevol qüestió, però no sé perquè, a la propera trobada, donava la sensació que tot tornava al seu lloc, afluixant per les dues bandes, principalment per la seva. En definitiva, un caràcter molt especial, però era un referent i estic convençut de que ell ens estimava molt a nosaltres i nosaltres el teníem com una figura important dins el nostre entorn.

El mossèn Artur, em va fer la comunió a mi, juntament amb deu o dotze joves del poble. Em va casar, va batejar els meus fills i els va donar la comunió. En definitiva, cosa normal a qualsevol família del nucli de Dosrius, i per això ha estat una figura molt vinculada a tot el que afecta a les persones. D’ell va sortir la Festa de la Vellesa i durant molts anys, ho va viure amb molta intensitat.

El que si voldria ressaltar d’una manera molt important, es com a tingut cura de l’església de Dosrius. No se si en trobaríem cap de tant ben arreglada, sempre amb els petits detalls que fa que sigui un dels millors temples d’aquestes característiques que he visitat. Jo no sé d’on treia els recursos, fins i tot es diu que hi posava del seu patrimoni. No m’estranyaria gens, ja que s’hi ha gastat quantitats de dines importants, i això ha quedat per a tots nosaltres: l’església, el seu sentiment per les persones del poble (fins i tot l’he vist a plorar per la mort d’algú), el seu caràcter, la seva manera de fer, i el bon encaix que ha tingut al seu estimat poble de Dosrius.

Sempre el recordaré com un rector especial.