Quan veus aquests trossos de carretera vella penses, “com em pogut passar per aquest espai tant estret si a simple vista no hi passa un camió ni un cotxe?.” Doncs sí, em estat tota la nostra vida circulant per aquest traçat tan incòmode, dia rera dia, i moltes persones, quatre vegades fent aquest recorregut, en dies de pluja, tot i coneixent-la be, estaves amb una petita tensió al cos, ja que a més de l’elevat trànsit que havia de suportar, sempre hi havia algú o altre que feia alguna bestiesa i et posava la pell de gallina. Les males estones que hem passat amb el accidents que hi hagut a l’antiga via de comunicació entre Dosrius i el Maresme...
Ara, estava amb una companya i em deia, “és un plaer aquesta carretera i a més no s’ha destruït la natura tal com en un principi semblava”, i es veritat amb les herbes que han sortit en els talussos fa la sensació que ja estigui integrat dins l’entorn del paisatge. Però espereu, que hi ha un projecte d’enjardinament i rehabilitació dels talussos amb el qual, espero, que en els propers mesos encara quedarem més meravellats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario