Ja ha passat la revetlla de Sant Joan, que per a mi té dues sensacions molt diferents. La primera, que és l’inici de l’estiu i això vol dir que cal estar a l’aguait pel que fa al tema dels focs i patir fins a les primeres pluges de la segona quinzena d’agost o ja entrat el setembre.
L’altre, és que ja hem passat la data en què amb els petards es destrossa més mobiliari urbà.
En aquesta revetlla de Sant Joan, no sé si ha estat una sensació meva, però he notat que s’han tirat menys petards que altres anys. Fins i tot, s’ha hagut de demanar que s’apaguessin menys fogueres. És una nit que tots els que ens toca vetllar per l’espai col·lectiu patim molt, ja que t’entristeix molt veure coses destrossades, que després val diners haver-les de refer.
Enguany, hi ha hagut més destrosses a particulars que a mobiliari urbà. Que jo sàpiga: un vidre d’un cotxe trencat, un interfono rebentat per culpa d’un petard i poques coses més. Sembla mentida que, amb el poder destructiu que tenen molts d’aquests aparells explosius, es deixin vendre. Sovint et fas creus que persones que ja s’afaiten els utilitzin, sentint gran plaer, per destrossar qualsevol cosa que se’ls posi per davant, gaudint del fet en si.
Tinc la confiança, com segurament la tenen totes les persones que s’estimen el nostre entorn, que de mica en mica anirà minvant aquesta afecció tan salvatge i que el perill que passem la nit de Sant Joan passarà a la història.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario