LA MAJORIA DELS LLOCS, ARA ES L'HORA DELS PACTES

Desprès de les eleccions hi ha vint dies fins que es constitueixen els Ajuntaments, i als llocs on el resultat ha quedat molt incert, es l’hora de pactar. Quan et trobes per pactar amb persones que saben que és un Ajuntament, les possibilitats del mateix i la seva capacitat, acostuma a ser fàcil arribar un acord. Però per a la gran majoria de càrrecs electes que no ha estat mai en un Ajuntament, la dificultat és extrema. M’ho deia un amic que fins ara estava governant en una administració local, pactant amb dos partits mes, però resulta que el resultat de les eleccions fa que la majoria es configuri de manera que ell ha d’estar al govern amb quatre partits polítics, i tots els demés estan formats per persones sense experiència, i m’explica la gran dificultat que es té, que afegeix a la dificultat del pacte, la de la governabilitat; i amb això us puc assegurar que aquell Ajuntament perdrà molt, però molt.

Recordo l’any 1999, quan desprès de les eleccions municipals el PSC va treure cinc regidors i ens faltava un per fer la majoria. Podien pactar amb Esquerra Republicana que tenia un o amb Progrés Municipal que en tenia un altre, i a les reunions que teníem amb aquests grups els dèiem “trieu la cartera que vulgueu” i ells, venien tant predisposats a no pactar amb nosaltres, que el discurs que tenien era “ens donen les escorrialles, el que ells no volen, les pitjors carteres” i nosaltres els repetíem, “Trieu el que vulgueu” i ells seguien amb el mateix discurs.

Era tal la intoxicació o la falta de voluntat de pactar, que va ser del tot impossible. Moments molt durs aquells temps.

Es parla que la majoria absoluta no és aconsellable, però us ben asseguro, que si es donen les circumstàncies, des de l’Ajuntament treballaríem perquè hi hagués un govern de concentració, o sigui, tothom amb responsabilitat, però mentrestant hi hagi tants temes personals i grups que ja han manifestat que no volen saber res amb la conjuntura actual, és del tot impossible. Ara cal trobar els mecanismes mes innovadors de participació per entitats, partits polítics i en especial la ciutadania, per que tothom que vulgui construir el puguem escoltar, que és d’aquí d’on aprendrem, i no com dic, de ningú que vulgui imposar, perquè la grandesa d’aquest municipi és la seva diversitat i la imposició es sectària.