El passat dissabte dia 7, a la una del migdia, ja va saltar l’alarma, un accident greu a l’alçada de l’Euroquímica, entre un cotxe que sortia de l’estacionament d’aquesta empresa i una moto que el va envestir quan circulava direcció Dosrius. A la moto hi anava un noi de 21 anys i una noia de 20. Atenent que l’accident va tenir lloc en una recta, la velocitat de la moto devia ser una mica considerable i, conseqüentment, l’accident va ser greu.
Quan vaig arribar a l’indret, els dos accidentats de la moto estaven a terra estirats. El noi va estar en tot moment conscient, la noia ja veiem que estava en pitjors condicions. Va arribar una ambulància normal i, d’acord amb les directius que tenen, no varen voler tocar els accidentats, però els van atendre, conjuntament amb altres persones, entre les quals hi havia algun metge.
Per fi va arribar l’ambulància medicalitzada i el doctor especialista, veient l’estat de la noia, va demanar urgentment un helicòpter i això ens va començar a preocupar una mica més. Varen fer les primeres actuacions al noi, immobilitzant-li els braços, ja que tenia els canells trencats, però en tot moment era conscient. La preocupació més greu era per a la noia. La van posar dins l’ambulància medicalitzada per estabilitzar-la. En aquells moments s’estava fent tot el que es podia i tot el que es tenia a l’abast per als accidentats.
Per fi va arribar l’helicòpter, amb tot l’espectacular que representa que aterri a la mateixa carretera, amb grans cues de trànsit, atès que era una hora de molta circulació. Fins al cap de mitja hora ben bona no va arrencar el vol cap a can Ruti.
Cada dia d’aquesta setmana he estat en contacte amb els familiars dels accidentats. El noi està a l’espera d’operacions als canells. La noia està a l’UCI a can Ruti. L’estat de la noia és greu, ja que té múltiples fractures als ossos de la cara, un pulmó molt afectat, una vèrtebra desplaçada i la pelvis trencada, però l’esperança de vida cada vegada és més alta. Tot i que està embarassada de tres mesos, el seu embaràs no ha tingut conseqüències greus.
Tenim una molt bona carretera, però potser el perill no ens ha fugit, ja que la velocitat que es pot agafar és més alta que en l’anterior. Les imprudències són les que marcaran els accidents. Caldrà tenir molta cura i pensar que és una via de comunicació, no de competició, per tant no s’ha de córrer.
En definitiva, tenim una carretera nova per gaudir-la, no per patir-la, com vàrem haver de fer dissabte al migdia.
Quan vaig arribar a l’indret, els dos accidentats de la moto estaven a terra estirats. El noi va estar en tot moment conscient, la noia ja veiem que estava en pitjors condicions. Va arribar una ambulància normal i, d’acord amb les directius que tenen, no varen voler tocar els accidentats, però els van atendre, conjuntament amb altres persones, entre les quals hi havia algun metge.
Per fi va arribar l’ambulància medicalitzada i el doctor especialista, veient l’estat de la noia, va demanar urgentment un helicòpter i això ens va començar a preocupar una mica més. Varen fer les primeres actuacions al noi, immobilitzant-li els braços, ja que tenia els canells trencats, però en tot moment era conscient. La preocupació més greu era per a la noia. La van posar dins l’ambulància medicalitzada per estabilitzar-la. En aquells moments s’estava fent tot el que es podia i tot el que es tenia a l’abast per als accidentats.
Per fi va arribar l’helicòpter, amb tot l’espectacular que representa que aterri a la mateixa carretera, amb grans cues de trànsit, atès que era una hora de molta circulació. Fins al cap de mitja hora ben bona no va arrencar el vol cap a can Ruti.
Cada dia d’aquesta setmana he estat en contacte amb els familiars dels accidentats. El noi està a l’espera d’operacions als canells. La noia està a l’UCI a can Ruti. L’estat de la noia és greu, ja que té múltiples fractures als ossos de la cara, un pulmó molt afectat, una vèrtebra desplaçada i la pelvis trencada, però l’esperança de vida cada vegada és més alta. Tot i que està embarassada de tres mesos, el seu embaràs no ha tingut conseqüències greus.
Tenim una molt bona carretera, però potser el perill no ens ha fugit, ja que la velocitat que es pot agafar és més alta que en l’anterior. Les imprudències són les que marcaran els accidents. Caldrà tenir molta cura i pensar que és una via de comunicació, no de competició, per tant no s’ha de córrer.
En definitiva, tenim una carretera nova per gaudir-la, no per patir-la, com vàrem haver de fer dissabte al migdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario