Aquesta setmana s’ha fet pública una auditoria d’una empresa externa, referent a la valoració que es fa dels hospitals de tot l’Estat Espanyol, mesurant una sèrie de paràmetres.
L’hospital de Mataró, dels trenta-tres hospitals analitzats de la seva categoria -aquests són els que van acceptar ser auditats d’un total del voltant de 100 hospitals-, ha quedat entre els quatre millors. En números finals, dels quatre de tot l’estat espanyol, és el segon més ben valorat.
Som molt conscients que prop de casa tenim un centre sanitari d’unes magnituds importants i d’una qualitat ressenyable.
Jo que estic al Consell Rector i que veig com treballen els professionals del nostre hospital, cada vegada me’n sento més orgullós. Aquesta valoració que s’ha fet, catalogant-lo com un dels millors d’Espanya, reafirma el treball que s’està portant a terme per part dels que el gestionen dia a dia, els que estan al peu del canó, per anar millorant l’assistència que es dóna a la població.
Amb molta satisfacció vull traslladar una cordial salutació a tot l’equip humà, des del primer a l’últim, de l’Hospital de Mataró.
Moltes gràcies i moltes felicitats!
28 octubre 2010
24 octubre 2010
ES VAN REAFIRMANT ELS OBJECTIUS
Vés per on, l’any passat varen ser protagonistes de la filmació de la pel•lícula Herois, que aquest cap de setmana es pot veure a les pantalles de cinema, ara ja comencem a tenir peticions per fer tot tipus d’esdeveniments a Canyamars i en concret al Pou de Glaç.
De casaments se’n han fet forces i ara, últimament, productores de videoclips també tenen com a referent el Pou de Glaç, i en concret aquesta setmana hem tingut al grup Estopa i Macaco enregistrant un vídeo clip a l’entorn del Pou de Glaç.
Tot això es molt positiu, en tot cas jo ho entenc així, malgrat que hi hagin persones que els molesti que hi hagi visitants que vinguin a les nostres contrades a fer activitats.
Aquestes activitats dinamitzant molts sectors ja que normalment venen quantitats importants d’ equips humans que necessitant menjar, serveis, i sobre tot que promocionant el nostre entorn. Continuarem treballant en aquesta línea.
La fira del bosc medieval ha estat un exemple de la quantitat de visitants que varen fer cap al poble de Canyamars. Encara tenim el gust i l’imatge dels carrers plens de gom a gom, tenim altres tipus d’activitats fent casaments, gravant vídeo clips... en aquest entorn tan especial que es el Pou de Glaç i que s’ha de convertir en icona del municipi i ens ha d’ajudar a dinamitzar els serveis que s’ofereixen, serveis que necessitaran mà d’obra i generaran riquesa i tot es una cadena que a tots ens beneficia.
De casaments se’n han fet forces i ara, últimament, productores de videoclips també tenen com a referent el Pou de Glaç, i en concret aquesta setmana hem tingut al grup Estopa i Macaco enregistrant un vídeo clip a l’entorn del Pou de Glaç.
Tot això es molt positiu, en tot cas jo ho entenc així, malgrat que hi hagin persones que els molesti que hi hagi visitants que vinguin a les nostres contrades a fer activitats.
Aquestes activitats dinamitzant molts sectors ja que normalment venen quantitats importants d’ equips humans que necessitant menjar, serveis, i sobre tot que promocionant el nostre entorn. Continuarem treballant en aquesta línea.
La fira del bosc medieval ha estat un exemple de la quantitat de visitants que varen fer cap al poble de Canyamars. Encara tenim el gust i l’imatge dels carrers plens de gom a gom, tenim altres tipus d’activitats fent casaments, gravant vídeo clips... en aquest entorn tan especial que es el Pou de Glaç i que s’ha de convertir en icona del municipi i ens ha d’ajudar a dinamitzar els serveis que s’ofereixen, serveis que necessitaran mà d’obra i generaran riquesa i tot es una cadena que a tots ens beneficia.
18 octubre 2010
FIRA DEL BOSC MEDIEVAL. CANYAMARS 2010
En aquests moments encara estic amb l’impacte del que ha representat la Fira de Bosc Medieval de Canyamars. Jo la resumiria dient que ja s’ha fet gran.
Enguany ha tingut una acceptació similar a la de l’any passat, fins i tot algú diu que n’ha tingut més.
Només calia veure la quantitat i quantitat de persones que entre el dissabte i el diumenge varen visitar el poble de Canyamars.
Els establiments de tot el municipi que tenien obert s’hi varen notar d’una manera considerable, així com també les parades d’artesans i, enguany, la fira comercial i la mostra gastronòmica.
Quina moguda tot plegat! He de felicitar les persones que han liderat aquest gran projecte, no només per l’èxit d’organització, sinó també per l’objectiu assolit, convertint aquesta fira en una referència territorial.
Les hores destinades a l’organització han estat molt quantioses. Visitant la fira veies petits detalls que deies: Fins i tot en això han pensat. Ha estat tanta la vivència i el sentiment de les persones que han organitzat, pensat i planificat la fira, que no se’ls ha escapat cap detall, gràcies a les ganes que hi han posat.
Podríem parlar de moltes coses positives, però un fill de Canyamars d’una edat avançada em comentava que a Canyamars és la tercera vegada que hi veu tanta gent: Per la fira d’aquest any, per la de l’any passat i amb motiu d’una vaga general de mitjan dels anys 70, en què la fàbrica de Canyamars va decidir treballar. Per aquest motiu, van anar-hi representants sindicals de tota Catalunya, a fer pressió perquè la Tortuga parés i tanqués l’activitat laboral.
Ara toca reflexionar sobre tot el que ha passat, reposar, però a mi em consta que aquesta gent tan “enxufada” ja té una llista de coses a millorar, per a l’edició de l’any 2011.
A tothom, moltes gràcies!
Enguany ha tingut una acceptació similar a la de l’any passat, fins i tot algú diu que n’ha tingut més.
Només calia veure la quantitat i quantitat de persones que entre el dissabte i el diumenge varen visitar el poble de Canyamars.
Els establiments de tot el municipi que tenien obert s’hi varen notar d’una manera considerable, així com també les parades d’artesans i, enguany, la fira comercial i la mostra gastronòmica.
Quina moguda tot plegat! He de felicitar les persones que han liderat aquest gran projecte, no només per l’èxit d’organització, sinó també per l’objectiu assolit, convertint aquesta fira en una referència territorial.
Les hores destinades a l’organització han estat molt quantioses. Visitant la fira veies petits detalls que deies: Fins i tot en això han pensat. Ha estat tanta la vivència i el sentiment de les persones que han organitzat, pensat i planificat la fira, que no se’ls ha escapat cap detall, gràcies a les ganes que hi han posat.
Podríem parlar de moltes coses positives, però un fill de Canyamars d’una edat avançada em comentava que a Canyamars és la tercera vegada que hi veu tanta gent: Per la fira d’aquest any, per la de l’any passat i amb motiu d’una vaga general de mitjan dels anys 70, en què la fàbrica de Canyamars va decidir treballar. Per aquest motiu, van anar-hi representants sindicals de tota Catalunya, a fer pressió perquè la Tortuga parés i tanqués l’activitat laboral.
Ara toca reflexionar sobre tot el que ha passat, reposar, però a mi em consta que aquesta gent tan “enxufada” ja té una llista de coses a millorar, per a l’edició de l’any 2011.
A tothom, moltes gràcies!
14 octubre 2010
VALORACIÓ PERSONAL DEL PRESIDENT I DELS CONSELLERS I LES CONSELLERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques i que estem vivint aquest moment complicat, molta gent canvia la paraula crisi per oportunitats. Jo també acostumo a veure-ho amb aquesta visió positiva. Estic segur que tirarem endavant, de fet ja ho estem fent.
Comentant amb moltes persones la gestió política que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya, amb totes coincidim que ningú ha sabut trobar taques remarcables, patinades importants o accions fora de to al treball que ha fet durant aquests quatre anys el president Montilla, tot al contrari, la serietat en el treball, la dedicació i, sobretot, els resultats de la seva gestió, des del meu punt de vista, són admirables.
També vull fer un resum, a grans pinzellades, dels consellers/res del PSC a la Generalitat. La Marina Geli, quina gestió tan espectacular que ha fet en sanitat! La valoració del seu treball, per part de les enquestes realitzades, és molt positiva.
Una altra dona al govern de la Generalitat, la Montse Tura, una persona amb noves propostes i amb projectes trencadors, que sempre demostren treball i dedicació.
En Quim Llena, d’Agricultura, mai havia vist un sector tan reivindicatiu amb tan poques incidències en contra de la seva política.
En Quim Nadal, mai s’havien fet tantes carreteres i s’havia invertit tant en infraestructures al nostre país. Un home que va transformar Girona i que la seva visió i experiència són ressenyables.
En Economia, en Toni Castells, ha sabut negociar el millor finançament que fins ara ha tingut Catalunya, ajustant i traient el màxim profit possible dels recursos de què disposa en aquests moments.
La M. del Mar Serna, consellera de Treball, amb els plans d’ocupació per a les persones en situacions complicades, perquè facin una feina i rebin una retribució. Treballant en aquesta línia, ara en presentarà uns altres plans d’ocupació extraordinaris.
L’Ernest Maragall, torejar el sector de l’educació és d’allò més complicat, però la seva experiència i convenciment el fan un home que avança amb els objectius que es marca, objectius sempre valorats per la ideologia d’esquerres. Mai s’havia invertit tant en centres d’ensenyament, mai s’havien tingut tants mestres a educació, tot i les dificultats del moment.
Comentant amb moltes persones la gestió política que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya, amb totes coincidim que ningú ha sabut trobar taques remarcables, patinades importants o accions fora de to al treball que ha fet durant aquests quatre anys el president Montilla, tot al contrari, la serietat en el treball, la dedicació i, sobretot, els resultats de la seva gestió, des del meu punt de vista, són admirables.
També vull fer un resum, a grans pinzellades, dels consellers/res del PSC a la Generalitat. La Marina Geli, quina gestió tan espectacular que ha fet en sanitat! La valoració del seu treball, per part de les enquestes realitzades, és molt positiva.
Una altra dona al govern de la Generalitat, la Montse Tura, una persona amb noves propostes i amb projectes trencadors, que sempre demostren treball i dedicació.
En Quim Llena, d’Agricultura, mai havia vist un sector tan reivindicatiu amb tan poques incidències en contra de la seva política.
En Quim Nadal, mai s’havien fet tantes carreteres i s’havia invertit tant en infraestructures al nostre país. Un home que va transformar Girona i que la seva visió i experiència són ressenyables.
En Economia, en Toni Castells, ha sabut negociar el millor finançament que fins ara ha tingut Catalunya, ajustant i traient el màxim profit possible dels recursos de què disposa en aquests moments.
La M. del Mar Serna, consellera de Treball, amb els plans d’ocupació per a les persones en situacions complicades, perquè facin una feina i rebin una retribució. Treballant en aquesta línia, ara en presentarà uns altres plans d’ocupació extraordinaris.
L’Ernest Maragall, torejar el sector de l’educació és d’allò més complicat, però la seva experiència i convenciment el fan un home que avança amb els objectius que es marca, objectius sempre valorats per la ideologia d’esquerres. Mai s’havia invertit tant en centres d’ensenyament, mai s’havien tingut tants mestres a educació, tot i les dificultats del moment.
08 octubre 2010
UN ALTRE COP HEM VISCUT LA CAPACITAT DE LES PERSONES PER SUPERAR REPTES VERTIGINOSOS
El passat tres d’octubre es va celebrar una altra edició de la Challenge, aquest cop la dura, la forta, la que els participants han de fer 3.800 metres nedant, 180 Km. en bicicleta i 42,150 Kms. corrent.
Més de 1.100 participants, entre homes i dones. Per cert, cal puntualitzar que les dones feien el mateix recorregut que els homes.
Més enllà de la disciplina esportiva vull ressaltar la capacitat d’esforç de què som capaços els éssers humans per preparar-nos per a un esdeveniment d’aquestes característiques. Esforç i superació, ja que aquestes més de 1.1.00 persones que hi van participar portaven molts dies i moltes hores d’entrenament, per poder afrontar una prova d’aquestes característiques.
No hi ha cap dubte que és una altra manera de plantejar-te la vida, amb unes altres actituds. Jo, personalment, vaig poder estar envoltant de cents i cents de participants en aquesta prova i les vibracions que t’arribaven era d’una gent amb una pau interna espectacular, amb una manera de bellugar-se, de dialogar, amb unes mirades serenes i de pau. Ningú aixecava la veu per parlar, ningú semblava preocupat. Tenies la sensació d’estar en un món en pau.
Per sort, cada vegada hi ha més participants maresmencs en la prova, això vol dir que va calant entre la nostra població.
No és un esport individual, sinó que també es comparteix amb la família i es va escampant a tot l’entorn.
Jo estic convençut que la Challenge aporta prestigi, promoció del territori, economia i, sobretot, aquesta manera tan senzilla de plantejar-se la vida.
Per molts anys Challenge!
Més de 1.100 participants, entre homes i dones. Per cert, cal puntualitzar que les dones feien el mateix recorregut que els homes.
Més enllà de la disciplina esportiva vull ressaltar la capacitat d’esforç de què som capaços els éssers humans per preparar-nos per a un esdeveniment d’aquestes característiques. Esforç i superació, ja que aquestes més de 1.1.00 persones que hi van participar portaven molts dies i moltes hores d’entrenament, per poder afrontar una prova d’aquestes característiques.
No hi ha cap dubte que és una altra manera de plantejar-te la vida, amb unes altres actituds. Jo, personalment, vaig poder estar envoltant de cents i cents de participants en aquesta prova i les vibracions que t’arribaven era d’una gent amb una pau interna espectacular, amb una manera de bellugar-se, de dialogar, amb unes mirades serenes i de pau. Ningú aixecava la veu per parlar, ningú semblava preocupat. Tenies la sensació d’estar en un món en pau.
Per sort, cada vegada hi ha més participants maresmencs en la prova, això vol dir que va calant entre la nostra població.
No és un esport individual, sinó que també es comparteix amb la família i es va escampant a tot l’entorn.
Jo estic convençut que la Challenge aporta prestigi, promoció del territori, economia i, sobretot, aquesta manera tan senzilla de plantejar-se la vida.
Per molts anys Challenge!
06 octubre 2010
PER FI TENIM UNA ESCOLA DE FUTBOL AL NOSTRE MUNICIPI
Ja fa molt de temps, fins i tot anys, que hi havia aquesta voluntat i es perseguia aquest objectiu, el de fer una escola de futbol gran al nostre municipi, Per fi, diumenge passat a can Batlle va haver-hi la presentació d’un nou club, que la seva finalitat és que els nens, les nenes i els joves, des de 5 anys fins a l’edat que pertoqui, puguin tenir, habitualment, uns entrenaments i uns partits.
Vaig poder estar a la presentació i tot era il•lusió. Els pares els seus fills i com no els membres de la junta directiva, ja que són persones molt connectades amb el tema, amb moltes ganes i pensant en tots els petits detalls.
També cal ressaltar que hi havia animadores amb el pom pom a les mans, fent les seves coreografies a toc de música.
Tot plegat va representar un parell d’hores de festa i, sobretot, de ganes de tirar endavant aquest nou projecte al nostre municipi.
Els pensadors i organitzadors d’aquest nou club van a buscar molt més que la pràctica d’un esport, un dels seus objectius és que els joves tinguin una il•lusió, que suïn, que es potenciï la convivència en moments extrems de cansament, de competitivitat, valors que cal inculcar constantment.
Sóc conscient que alguns dels organitzadors volien fer quelcom amb el jovent i per fi ha quallat el seu desig i la seva dèria. Això té un gran valor i hem d’estar agraïts que el seu temps lliure el dediquin a aquests objectius.
A tots moltes felicitats i els millors desitjos perquè aquest nou projecte que heu iniciat sigui d’allò més positiu per a tothom!
Vaig poder estar a la presentació i tot era il•lusió. Els pares els seus fills i com no els membres de la junta directiva, ja que són persones molt connectades amb el tema, amb moltes ganes i pensant en tots els petits detalls.
També cal ressaltar que hi havia animadores amb el pom pom a les mans, fent les seves coreografies a toc de música.
Tot plegat va representar un parell d’hores de festa i, sobretot, de ganes de tirar endavant aquest nou projecte al nostre municipi.
Els pensadors i organitzadors d’aquest nou club van a buscar molt més que la pràctica d’un esport, un dels seus objectius és que els joves tinguin una il•lusió, que suïn, que es potenciï la convivència en moments extrems de cansament, de competitivitat, valors que cal inculcar constantment.
Sóc conscient que alguns dels organitzadors volien fer quelcom amb el jovent i per fi ha quallat el seu desig i la seva dèria. Això té un gran valor i hem d’estar agraïts que el seu temps lliure el dediquin a aquests objectius.
A tots moltes felicitats i els millors desitjos perquè aquest nou projecte que heu iniciat sigui d’allò més positiu per a tothom!
30 septiembre 2010
COMENÇA EL PROCÉS
Aquesta setmana ha sortit a exposició pública el projecte informatiu de la Ronda del Maresme.
He tingut una sensació de satisfacció interna, ja que m’han vingut a la memòria més de 10 anys de treballs, amb moltes reunions, moltes visites a Barcelona, moltes opinions diverses, tal com ha de ser, molt parlar i tractar sobre la mobilitat al Maresme, ... i, finalment, el 16 de març d’aquest any vàrem signar el document de mobilitat al Maresme.
No ha passat gaire temps i ja tenim engegat l’inici del procediment per a la construcció de la substitució de la Nacional II. Es tracta d’una nova carretera que disminuirà d’una manera molt important els vehicles que actualment passen per la Nacional II al Baix Maresme: Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, ..., ja que d’una mitjana de 40.000 vehicles diaris es passarà a 10.000.
Aquesta nova carretera connectarà amb molta més facilitat els pobles de mar amb els de muntanya. Connectarà, també, amb molta més facilitat els polígons industrials.
Gràcies als estudis de mobilitat que s’han fet al nostre territori, amb simulacions de tota mena, s’ha demostrat que aquesta via ajudarà a dosificar els vehicles de totes les carreteres del nostre Maresme.
Sé que hi ha detractors d’aquesta nova carretera, que parlen que es trinxa el territori. Aquesta paraula de trinxar no la veig correcta, ja que jo la canviaria per transformar espais en vies de comunicació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.
La sostenibilitat no ha de ser només ambiental, sinó que ha d’anar acompanyada d’una sostenibilitat social i econòmica. Si només és contempla el medi ambient, per a mi no és equilibri suficient.
He tingut una sensació de satisfacció interna, ja que m’han vingut a la memòria més de 10 anys de treballs, amb moltes reunions, moltes visites a Barcelona, moltes opinions diverses, tal com ha de ser, molt parlar i tractar sobre la mobilitat al Maresme, ... i, finalment, el 16 de març d’aquest any vàrem signar el document de mobilitat al Maresme.
No ha passat gaire temps i ja tenim engegat l’inici del procediment per a la construcció de la substitució de la Nacional II. Es tracta d’una nova carretera que disminuirà d’una manera molt important els vehicles que actualment passen per la Nacional II al Baix Maresme: Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, ..., ja que d’una mitjana de 40.000 vehicles diaris es passarà a 10.000.
Aquesta nova carretera connectarà amb molta més facilitat els pobles de mar amb els de muntanya. Connectarà, també, amb molta més facilitat els polígons industrials.
Gràcies als estudis de mobilitat que s’han fet al nostre territori, amb simulacions de tota mena, s’ha demostrat que aquesta via ajudarà a dosificar els vehicles de totes les carreteres del nostre Maresme.
Sé que hi ha detractors d’aquesta nova carretera, que parlen que es trinxa el territori. Aquesta paraula de trinxar no la veig correcta, ja que jo la canviaria per transformar espais en vies de comunicació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.
La sostenibilitat no ha de ser només ambiental, sinó que ha d’anar acompanyada d’una sostenibilitat social i econòmica. Si només és contempla el medi ambient, per a mi no és equilibri suficient.
25 septiembre 2010
PER FI HA ANAT A TERRA EL TRASNFORMADOR I EL POU DE CAN FELIU
Els de la meva generació que hem nascut al municipi, de sempre hem vist el transformador i el pou que anomenem de can Feliu.
Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.
A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.
Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.
Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.
Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.
Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.
Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.
Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.
A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.
Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.
Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.
Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.
Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.
Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.
17 septiembre 2010
QUINA SATISFACCIÓ SER PROPIETARIS DEL POU DE GLAÇ!
Aquestes últimes setmanes he pogut comprovar el valor del Pou de Glaç de Canyamars i de i tot el seu entorn.
Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.
Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.
Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.
També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.
Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós.
Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.
Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.
Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.
També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.
Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós.
14 septiembre 2010
SE N’HA PARLAT POC I EM SAP MOLT GREU
Aquets dies les pàgines dels diaris han anat plenes de la notícia que el president Obama vol fer un pla d’ocupació per als Estats Units, valorat en 39.000 milions de dòlars, bàsicament per construir infraestructures de comunicació, amb la finalitat de donar feina a persones a l’atur i així dinamitzar l’economia.
Suposo que ha volgut seguir l’experiència de l’Estat Espanyol, en què l’any 2009, el Govern Central va destinar 8.000 milions d’euros a plans d’ocupació i aquest 2010 n’hi ha destinat 5.000 milions. Són els anomenats plans Zapatero, en què s’adjudica directament una quantitat als ajuntaments, proporcional als habitants empadronats, amb la finalitat de fer obres adreçades a Medi Ambient, Noves Tecnologies, ..., amb la finalitat de donar feina a persones que estan a l’atur.
Comparant els 39.000 milions de dòlars que es destinaran als Estats Units i els 13.000 milions d’euros que hi ha destinat el Govern Espanyol, podem veure que al canvi representen quasi la meitat dels dòlars que vol gastar el president Obama. Si relacionem els habitants i el pressupost econòmic dels Estats Units amb el de l’Estat espanyol, podem comprovar que la idea dels plans Zapatero ha estat un gran encert, i ha representat un èxit que jo crec que ni els mateixos pensadors de la idea se’l podien imaginar.
Milers i milers de persones han tingut feina, això vol dir una retribució econòmica al cap del mes, un diner que circula, que es pot comprar i es consumeix.
També vull ressaltar el dinamisme que ens ha donat als ajuntaments poder fer unes obres que amb recursos propis difícilment les haguéssim pogut portar a terme, obres necessàries, com ara: reformes de locals públics, millores d’espais, arranjament de carrers ...
En definitiva, vull aplaudir aquests plans Zapatero, per això dic que se n’ha parlat poc d’aquesta iniciativa tan fabulosa que, pel que sembla, fins i tot l’Obama la vol copiar.
Suposo que ha volgut seguir l’experiència de l’Estat Espanyol, en què l’any 2009, el Govern Central va destinar 8.000 milions d’euros a plans d’ocupació i aquest 2010 n’hi ha destinat 5.000 milions. Són els anomenats plans Zapatero, en què s’adjudica directament una quantitat als ajuntaments, proporcional als habitants empadronats, amb la finalitat de fer obres adreçades a Medi Ambient, Noves Tecnologies, ..., amb la finalitat de donar feina a persones que estan a l’atur.
Comparant els 39.000 milions de dòlars que es destinaran als Estats Units i els 13.000 milions d’euros que hi ha destinat el Govern Espanyol, podem veure que al canvi representen quasi la meitat dels dòlars que vol gastar el president Obama. Si relacionem els habitants i el pressupost econòmic dels Estats Units amb el de l’Estat espanyol, podem comprovar que la idea dels plans Zapatero ha estat un gran encert, i ha representat un èxit que jo crec que ni els mateixos pensadors de la idea se’l podien imaginar.
Milers i milers de persones han tingut feina, això vol dir una retribució econòmica al cap del mes, un diner que circula, que es pot comprar i es consumeix.
També vull ressaltar el dinamisme que ens ha donat als ajuntaments poder fer unes obres que amb recursos propis difícilment les haguéssim pogut portar a terme, obres necessàries, com ara: reformes de locals públics, millores d’espais, arranjament de carrers ...
En definitiva, vull aplaudir aquests plans Zapatero, per això dic que se n’ha parlat poc d’aquesta iniciativa tan fabulosa que, pel que sembla, fins i tot l’Obama la vol copiar.
07 septiembre 2010
UN ANY D’ESCOLA BRESSOL
S’ha iniciat el segon curs de l’escola bressol municipal. Malgrat que és un equipament que ens ha generat tot el deute que l’ajuntament té a llarg termini, uns 700.000,- euros, valoro molt positivament el primer curs de funcionament.
Com en tots els serveis que dóna l’ajuntament, sempre hi ha algunes queixes, però en aquest cas hi ha hagut felicitacions de pares, fent una valoració molt positiva tant de la gestió com de l’equipament.
Ara ens toca afrontar el segon any i la voluntat de l’ajuntament és baixar el preu del cost mensual, que actualment és de 186,-- euros. Estem treballant per posar-lo a 170,-- euros, però la gestió administrativa d’aquest canvi és llarga i vol el seu temps, per dos motius: En primer lloc, perquè és una taxa i cal fer la seva aprovació inicial, la seva exposició pública, durant 30 dies, i si no hi ha cap al•legació la seva aprovació definitiva i la corresponent publicació al BOP. Això volem fer-ho quan es revisin les taxes i els impostos que l’ajuntament ha d’aplicar durant l’exercici de 2011 i que han d’estar aprovats definitivament i publicats a 31 de desembre de 2010.
En segon lloc, hem de superar una altra qüestió, ja que es va aprovar un Pla de Sanejament, el qual contempla una previsió d’ingressos i despeses per als propers 3 anys. Aquest Pla de Sanejament ens el va autoritzar el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’escola bressol, el Pla contempla que per a l’any 2011 el preu s’ha d’augmentar un 2% i per al 2012 aproximadament un 8%. Per aquest motiu, aquesta reducció de 186,- a 170,-- euros, s’ha de comunicar a la Generalitat de Catalunya, que és qui l’ha d’autoritzar, un cop s’hagi justificat suficientment la proposta de reduir el preu.
Tinc confiança que ho assolirem i a partir del gener de 2011 el preu de l’escola bressol serà més barat que el que es paga actualment.
Com en tots els serveis que dóna l’ajuntament, sempre hi ha algunes queixes, però en aquest cas hi ha hagut felicitacions de pares, fent una valoració molt positiva tant de la gestió com de l’equipament.
Ara ens toca afrontar el segon any i la voluntat de l’ajuntament és baixar el preu del cost mensual, que actualment és de 186,-- euros. Estem treballant per posar-lo a 170,-- euros, però la gestió administrativa d’aquest canvi és llarga i vol el seu temps, per dos motius: En primer lloc, perquè és una taxa i cal fer la seva aprovació inicial, la seva exposició pública, durant 30 dies, i si no hi ha cap al•legació la seva aprovació definitiva i la corresponent publicació al BOP. Això volem fer-ho quan es revisin les taxes i els impostos que l’ajuntament ha d’aplicar durant l’exercici de 2011 i que han d’estar aprovats definitivament i publicats a 31 de desembre de 2010.
En segon lloc, hem de superar una altra qüestió, ja que es va aprovar un Pla de Sanejament, el qual contempla una previsió d’ingressos i despeses per als propers 3 anys. Aquest Pla de Sanejament ens el va autoritzar el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’escola bressol, el Pla contempla que per a l’any 2011 el preu s’ha d’augmentar un 2% i per al 2012 aproximadament un 8%. Per aquest motiu, aquesta reducció de 186,- a 170,-- euros, s’ha de comunicar a la Generalitat de Catalunya, que és qui l’ha d’autoritzar, un cop s’hagi justificat suficientment la proposta de reduir el preu.
Tinc confiança que ho assolirem i a partir del gener de 2011 el preu de l’escola bressol serà més barat que el que es paga actualment.
31 agosto 2010
FESTA MAJOR DE DOSRIUS 2010
En el moment de fer aquest escrit miro el calendari i veig que ja estem a l’últim dia del mes d’agost i essent principi de setmana vol dir que ja ha passat la ultima festa major important que tenim al nostre municipi, que és la de Dosrius.
Una festa que va començar el dijous amb un sopar a la plaça d’Espanya i va acabar el diumenge a una altre plaça, que jo crec que hauríem de treure-li molt més profit, ja que té un encant i una dimensió que fa que sigui molt agradable escoltar o veure qualsevol actuació en aquest indret que és la plaça del comú.
Jo no sé quins efectes es van barrejar però tothom que ens vam trobar a la cantada d’havaneres comentava: que agradable és l’indret, que bé que han tocat el grup La morralla, quina temperatura més ideal que ens està fent, i així tot era en positiu. I sempre és agradable també escoltar les valoracions pel regidor de cultura del que ha sigut la festa major de Dosrius, en especial, i també el valor de les festes en el nostre municipi. I com no, un reconeixement molt merescut a l’Óscar Morros, ja que ha sigut l’ànima de la comissió de festes de Dosrius. Ha estat a tot arreu, fes calor, a negre nit , hagués de matinar, sempre el veus amb aquell ritme, d’anar fent feina i sobre tot implicat al 100% a l’hora d‘organitzar actes pels altres. Moltes gràcies Oscar !
De la festa de Dosrius, ressaltaria el correfoc, crec que va ser molt ponderada, l’estalvi de pólvora durant la cercavila pels carrers i això ens va portar a uns castells de foc que mai havien tingut aquesta dimensió i durada en el nostre municipi, un molt bon espectacle
Altres actes que també han sigut importants per la seva participació va ser el concert de la chata i el ball de la festa major.
La bicicletada segons em van comentar va tenir molt d’èxit i potser la nota negativa d’aquesta festa major és l’acte que es va fer a Can Batlle ja entrada la matinada, que quan es va acabar, la remarcable demostració per part dels DJ municipals, que els vull felicitar per l’espectacle que van oferir, doncs com bé dic quan va acabar la música alguns personatges d’aquells que no saben veure o veuen massa, o que porten al cos substàncies desaconsellades totalment per a la salut de les persones, varen destacar a base de baralles i discussions molt pujades de to. Però la policia local va actuar amb una correcció i professionalitat que se’ls ha d’agrair.
Un altre dels actes que va lluir malgrat sigui repetitiu, però com sempre té una acceptació extraordinària, és el Cercavila dels Gegants, el color divers dels vestits de gegants com de persones, la musica , la temperatura ,un pel calorosa, però acceptable per poder ballar i gaudir de l’espectacle, i sobretot cal ressaltar el bateig de l’Iscle que per la canalla gegantera va ser l’ il•lusió i el record d’aquesta festa major, ja que alguna raó va haver-hi a l’hora de marcar els torns per portar-lo però penso que es positiu dimensionar les ganes ja que enganxa i fa que l’ afició augmenti.
Em ve molt de gust adjuntar l’escrit que vaig llegir motiu del bateig de l’Iscle.
Aquí el teniu:
“Bateig de l’Iscle de Dosrius i de l’Arquells
Prou que s’ho han pensat, però ja feia dies que amb el bellugueig dins les caixes marcava una possible bona nova i per fi, avui 28 d’agost de 2010, en Felip i la Blanqueta han sigut pares, pares d’un gegantor que amplia la família gegantera de Dosrius. Doncs no podem mes que donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra condició de pares i més enhorabona a la família gegantera de Dosrius pel nou membre de la Colla.
Iscle de Dosrius i de l’Arquells us posem com a nom, en presència del vostres pares, de la família Gegantera de Dosrius, així com els padrins d’aquest acte els gegants de Tordera, i també els Gegants d’Argentona, els de Sant Fruitós de Bages, els de la Barceloneta, els de Premià de Dalt, els del Masnou, els de Santa Maria de Curcó, gegants de Mollet del Vallès, de Calella, de Teià, de Malgrat de Mar i també de Sant Simó de Mataró, presents en aquest bateig i presentació en societat com a nou infant gegantor.
Padrins i convidats en aquest acte, no podem més que desitjar al Felip i la Blanqueta que treballin perquè el seu fill Iscle sigui un gegantor amb tots els valors i significats dels nostres gegants.
Gegants vol dir festa, germanor, rauxa controlada, capbussar-se en un mon de fantasia real, d’alegries, de sentiments, d’il•lusions, de música i ballaruca, d’encanteri, de sensacions terrenals, d’història, d’amor i d’amistat.
Món geganter, no podem més que felicitar a tota la família gegantera de Dosrius per la bona nova i que aquesta alegria la podem compartir amb tots els presents, que demano fem el primer cant que serà de felicitació i de benvinguda, amb l’esperit que s’esborroni el pelatge corporal dels humans i reflexes en forma de gegants.
Iscle de Dosrius i de l’Arquells, per tu va:
fal•lera, fal•lera, fal•lera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
Visca el mon Geganter.
Visca Catalunya !”
Una festa que va començar el dijous amb un sopar a la plaça d’Espanya i va acabar el diumenge a una altre plaça, que jo crec que hauríem de treure-li molt més profit, ja que té un encant i una dimensió que fa que sigui molt agradable escoltar o veure qualsevol actuació en aquest indret que és la plaça del comú.
Jo no sé quins efectes es van barrejar però tothom que ens vam trobar a la cantada d’havaneres comentava: que agradable és l’indret, que bé que han tocat el grup La morralla, quina temperatura més ideal que ens està fent, i així tot era en positiu. I sempre és agradable també escoltar les valoracions pel regidor de cultura del que ha sigut la festa major de Dosrius, en especial, i també el valor de les festes en el nostre municipi. I com no, un reconeixement molt merescut a l’Óscar Morros, ja que ha sigut l’ànima de la comissió de festes de Dosrius. Ha estat a tot arreu, fes calor, a negre nit , hagués de matinar, sempre el veus amb aquell ritme, d’anar fent feina i sobre tot implicat al 100% a l’hora d‘organitzar actes pels altres. Moltes gràcies Oscar !
De la festa de Dosrius, ressaltaria el correfoc, crec que va ser molt ponderada, l’estalvi de pólvora durant la cercavila pels carrers i això ens va portar a uns castells de foc que mai havien tingut aquesta dimensió i durada en el nostre municipi, un molt bon espectacle
Altres actes que també han sigut importants per la seva participació va ser el concert de la chata i el ball de la festa major.
La bicicletada segons em van comentar va tenir molt d’èxit i potser la nota negativa d’aquesta festa major és l’acte que es va fer a Can Batlle ja entrada la matinada, que quan es va acabar, la remarcable demostració per part dels DJ municipals, que els vull felicitar per l’espectacle que van oferir, doncs com bé dic quan va acabar la música alguns personatges d’aquells que no saben veure o veuen massa, o que porten al cos substàncies desaconsellades totalment per a la salut de les persones, varen destacar a base de baralles i discussions molt pujades de to. Però la policia local va actuar amb una correcció i professionalitat que se’ls ha d’agrair.
Un altre dels actes que va lluir malgrat sigui repetitiu, però com sempre té una acceptació extraordinària, és el Cercavila dels Gegants, el color divers dels vestits de gegants com de persones, la musica , la temperatura ,un pel calorosa, però acceptable per poder ballar i gaudir de l’espectacle, i sobretot cal ressaltar el bateig de l’Iscle que per la canalla gegantera va ser l’ il•lusió i el record d’aquesta festa major, ja que alguna raó va haver-hi a l’hora de marcar els torns per portar-lo però penso que es positiu dimensionar les ganes ja que enganxa i fa que l’ afició augmenti.
Em ve molt de gust adjuntar l’escrit que vaig llegir motiu del bateig de l’Iscle.
Aquí el teniu:
“Bateig de l’Iscle de Dosrius i de l’Arquells
Prou que s’ho han pensat, però ja feia dies que amb el bellugueig dins les caixes marcava una possible bona nova i per fi, avui 28 d’agost de 2010, en Felip i la Blanqueta han sigut pares, pares d’un gegantor que amplia la família gegantera de Dosrius. Doncs no podem mes que donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra condició de pares i més enhorabona a la família gegantera de Dosrius pel nou membre de la Colla.
Iscle de Dosrius i de l’Arquells us posem com a nom, en presència del vostres pares, de la família Gegantera de Dosrius, així com els padrins d’aquest acte els gegants de Tordera, i també els Gegants d’Argentona, els de Sant Fruitós de Bages, els de la Barceloneta, els de Premià de Dalt, els del Masnou, els de Santa Maria de Curcó, gegants de Mollet del Vallès, de Calella, de Teià, de Malgrat de Mar i també de Sant Simó de Mataró, presents en aquest bateig i presentació en societat com a nou infant gegantor.
Padrins i convidats en aquest acte, no podem més que desitjar al Felip i la Blanqueta que treballin perquè el seu fill Iscle sigui un gegantor amb tots els valors i significats dels nostres gegants.
Gegants vol dir festa, germanor, rauxa controlada, capbussar-se en un mon de fantasia real, d’alegries, de sentiments, d’il•lusions, de música i ballaruca, d’encanteri, de sensacions terrenals, d’història, d’amor i d’amistat.
Món geganter, no podem més que felicitar a tota la família gegantera de Dosrius per la bona nova i que aquesta alegria la podem compartir amb tots els presents, que demano fem el primer cant que serà de felicitació i de benvinguda, amb l’esperit que s’esborroni el pelatge corporal dels humans i reflexes en forma de gegants.
Iscle de Dosrius i de l’Arquells, per tu va:
fal•lera, fal•lera, fal•lera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
Visca el mon Geganter.
Visca Catalunya !”
09 agosto 2010
FESTA MAJOR A CAN MASSUET DEL FAR 2010
Primer de tot dir que quan parlem de Can Massuet no ho fem bé, doncs aquest nucli està al veïnat del Far, per tant, ens hem d’acostumar a dir Can Massuet del Far, ja que anys enrrera el Far era un veïnat de referència amb parròquia propia, ubicada a Can Guinart i el formaven 17 cases de pagès.
Dita parròquia era la referència per trobar-se amb actes ressenyables i allà cada any es feia la festa major, es triava el carro més gros del veïnat, com escenari i a l’era de Can Guinart tocaven els músics.
La festa del Far era la referència de tots els pobles de l’entorn multiplicant-se el nombre de persones en aquests dies assenyalats, fins i tot, la meva família m’explica que el nom que em posar al néixer era perquè un germà de la meva mare que es deia Josep, va morir als 20 anys. A la darrera festa que va assistir era la del Far i, tornant de la mateixa, es va trobar malament i en poques setmanes l’enterraven d’un tifus, això va ser concretament a l’any 1950.
D’això fa ja molts anys i ara ens hem de centrar en el nucli de Can Massuet del Far que cada primer o segon cap de setmana d’agost celebra la seva festa major. Enguany ha durat 4 dies i cal remarcar el sopar (mongetes, botifarra..), que ja com una tradició, és fa el primer dia i que a mi, personalment, m’ha agradat molt. Vull felicitar al cuiner que va coure les mongetes perquè pel meu gust, va saber donar el punt d’amanimenta. Estaven boníssimes!
En concret aquest sopar va ser els més concorregut dels últims anys i va estar molt animat. Tot i així, cal dir que tots els actes que s’han realitzat, des del primer fins l’últim, han estat un èxit.
L’últim acte, va ser un sopar amb entrepans escoltant la música del grup que sonava. Cal dir que la pista estava plena de gent que seguia els passos de ball que l’Antonio i la Charo els hi ensenyaven.
Cal remarcar que tant l’Antonio com la Charo, sempre estan predisposats a ensenyar a ballar i només veient-los ja gaudeixes. Tenen tan de ritme i precisió!
Un cop més cal ressaltar el potencial d’aquesta Comissió de Festes. Són, persones, més ben dit, famílies senceres, que tenen el do de sentir-se feliços organitzant coses pels demès. Ja tenien al cap la propera festa, la de 2011. Ja pensen en fer coses diferents, novetats, organitzar-ho d’aquella manera o d’aquella altre, és a dir, un potencial que delata que tenim un patrimoni amb molt de valor al nucli de Can Massuet del Far.
També vull destacar la diferència entre aquesta i la festa de Canyamars que estan separades de pocs km però ubicades al mateix municipi, però fins i tot, la consumició és diferent d’un poble a l’altre, la manera d’organitzar, els actes, però el que sí ha tingut en comú, és la participació de persones i la satisfacció i valoració molt positiva de l’organització. Esperem que aquestes idees per al 2011 agafin cos durant aquest any i poder oferir en especial a Can Massuet del far un altre programa tant engrescador com el d’aquest any.
A tota la comissió de festes i col•laboradors moltes gràcies!!
Dita parròquia era la referència per trobar-se amb actes ressenyables i allà cada any es feia la festa major, es triava el carro més gros del veïnat, com escenari i a l’era de Can Guinart tocaven els músics.
La festa del Far era la referència de tots els pobles de l’entorn multiplicant-se el nombre de persones en aquests dies assenyalats, fins i tot, la meva família m’explica que el nom que em posar al néixer era perquè un germà de la meva mare que es deia Josep, va morir als 20 anys. A la darrera festa que va assistir era la del Far i, tornant de la mateixa, es va trobar malament i en poques setmanes l’enterraven d’un tifus, això va ser concretament a l’any 1950.
D’això fa ja molts anys i ara ens hem de centrar en el nucli de Can Massuet del Far que cada primer o segon cap de setmana d’agost celebra la seva festa major. Enguany ha durat 4 dies i cal remarcar el sopar (mongetes, botifarra..), que ja com una tradició, és fa el primer dia i que a mi, personalment, m’ha agradat molt. Vull felicitar al cuiner que va coure les mongetes perquè pel meu gust, va saber donar el punt d’amanimenta. Estaven boníssimes!
En concret aquest sopar va ser els més concorregut dels últims anys i va estar molt animat. Tot i així, cal dir que tots els actes que s’han realitzat, des del primer fins l’últim, han estat un èxit.
L’últim acte, va ser un sopar amb entrepans escoltant la música del grup que sonava. Cal dir que la pista estava plena de gent que seguia els passos de ball que l’Antonio i la Charo els hi ensenyaven.
Cal remarcar que tant l’Antonio com la Charo, sempre estan predisposats a ensenyar a ballar i només veient-los ja gaudeixes. Tenen tan de ritme i precisió!
Un cop més cal ressaltar el potencial d’aquesta Comissió de Festes. Són, persones, més ben dit, famílies senceres, que tenen el do de sentir-se feliços organitzant coses pels demès. Ja tenien al cap la propera festa, la de 2011. Ja pensen en fer coses diferents, novetats, organitzar-ho d’aquella manera o d’aquella altre, és a dir, un potencial que delata que tenim un patrimoni amb molt de valor al nucli de Can Massuet del Far.
També vull destacar la diferència entre aquesta i la festa de Canyamars que estan separades de pocs km però ubicades al mateix municipi, però fins i tot, la consumició és diferent d’un poble a l’altre, la manera d’organitzar, els actes, però el que sí ha tingut en comú, és la participació de persones i la satisfacció i valoració molt positiva de l’organització. Esperem que aquestes idees per al 2011 agafin cos durant aquest any i poder oferir en especial a Can Massuet del far un altre programa tant engrescador com el d’aquest any.
A tota la comissió de festes i col•laboradors moltes gràcies!!
03 agosto 2010
FESTA MAJOR DE CANYAMARS 2010
2010 any per fer reflexions i valoracions de moltes coses. S’ha tancat la primera festa major del nostre municipi, la de Canyamars, una festa que ha tingut molta participació de la gent del poble. El poble de Canyamars se l’ha fet seva.
Hi ha hagut molts col•laboradors, particulars que han aportat actuacions, entitats i col•lectius que han organitzat actes. Tothom hi ha posat molta il•lusió i el resultat ha estat extraordinari.
A mi m’agradaria fer una valoració molt positiva dels membres de la Comissió de Festes. Els podem especificar en tres grups molt marcats. El primer és el que lidera la Toñy, regidora de nucli i cap d’aquesta festa major, un grup d’homes i dones que porten 12 anys organitzant aquesta festa per al poble de Canyamars. Un altre grup és el que està format per la gent que té al voltant de 25 anys, que des d’algunes edicions s’ha anat introduint a la festa i ja es delata que són un potencial important i de referència en tema de responsabilitat. Enguany ha sortit, amb molta força, un altre grup de nois d’entre 16 i 18 anys, que ja ha marcat la seva feina. Disposats a anar sols a organitzar actes i a treballar com el que més amb ganes verdaderes de fer-ho, passant-s’ho bé. En total ens trobàvem entres 25 i 30 persones mobilitzades per preparar la festa major.
També m’agradaria fer una mica d’història, per acabar parlant d’una persona, que quan tenia 15 – 16 anys va entrar a la comissió de festes, d’això parlem de finals de la dècada dels seixanta, molts anys enrere, quan la festa major es feia a la sala de ball, ubicada on actualment hi ha el restaurant de can Miqueló. Fent-se petita aquesta sala, es va decidir fer una espècie d’envelat a la Plaça de l’església, però era un envelat peculiar, sense sostre, anomenat el model “Tívoli”. Aquesta persona que va començar a treballar per la festa major, no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que també va ser un dels organitzadors d’aquesta festa amb aquest model d’envelat a Canyamars.
Canyamars va créixer molt lentament, dels 250 habitants va passar als 300 – 350 i de la Plaça de l’Església es va passar a la Plaça de les Alzines, on es va construir un envelat amb lona i ben tapat. Cal destacar que estem parlant de finals de la dècada del setanta principis dels vuitanta, moment en què es feia la festa major sense cap tipus de subvenció. Tot s’havia de finançar amb les aportacions d’empreses i amb les entrades dels veïns que gaudien dels actes programats.
En aquest envelat de la Plaça de les Alzines recordo que hi va actuar en vàries edicions “La Trinca”. Va haver-hi un any crucial per canviar el model d’indret per organitzar la festa major, concretament va ser el 1982, el dissabte a la tarda de la seva festa, en què els veterans del Barça jugaven al Camp de futbol de Canyamars i de cop i volta es va encendre l’envelat i en pocs minuts va quedar tot calcinat: taules, cadires, llotges, escenari. La fumera negra que va aixecar l’incendi es va poder veure des de molts quilòmetres enllà i les flames van ser de molts metres d’altura. El foc va durar poc, però ho va destruir tot.
Una altra vegada Canyamars es va mobilitzar i tothom es va activar perquè la festa major havia de continuar. Es van buscar taules, cadires, ... i en poca estona es va cercar tot el necessari perquè a la plaça de la Germandat s’hi poguessin organitzar els actes programats. En Jaume Arnó formava part d’aquesta comissió.
La Plaça de la Germandat va ser la referència de la festa major fins que es va construir el pavelló municipal, que va ser l’any 1986.
Ara ja podem fer balanç de la comissió de festes d’aquests dotze darrers anys, en què en Jaume Arnó ha estat un element important, com molts altres.
S’han fet modificacions ressenyables, fins que al pavelló s’han deixat de fer actes de festa major, descobrint nous espais com ara el Pou de Glaç, el Molinot, la Plaça de l’Església i el carrer, sobretot el carrer Major i la Plaça de la Germandat, amb la nova icona de la festa major que és aquesta carpa de la qual tothom quedat meravellat, tant pel seu disseny, com per la manera que s’aguanta flotant a la plaça. Jo crec que es pot convertir amb el punt fort i central dels actes de la festa major de Canyamars per als propers anys.
El més ressenyable d’aquest 2010, d’aquest grup d’homes i dones, és que podem nomenar el degà de les comissions de festes, que no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que va començar a la segona meitat de la dècada dels seixanta i al 2010 encara ha estat un element important d’aquesta comissió.
Imagineu-vos que al 2050, a qui li pertoqui expliqui que un/a jove que durant aquest 2010 va començar amb força dins d’aquest grup de 16 a 18 anys, encara és una peça important al 2050, que segurament serà un dels anys per fer reflexions i valoracions.
A tots i a totes moltes gràcies!.
Hi ha hagut molts col•laboradors, particulars que han aportat actuacions, entitats i col•lectius que han organitzat actes. Tothom hi ha posat molta il•lusió i el resultat ha estat extraordinari.
A mi m’agradaria fer una valoració molt positiva dels membres de la Comissió de Festes. Els podem especificar en tres grups molt marcats. El primer és el que lidera la Toñy, regidora de nucli i cap d’aquesta festa major, un grup d’homes i dones que porten 12 anys organitzant aquesta festa per al poble de Canyamars. Un altre grup és el que està format per la gent que té al voltant de 25 anys, que des d’algunes edicions s’ha anat introduint a la festa i ja es delata que són un potencial important i de referència en tema de responsabilitat. Enguany ha sortit, amb molta força, un altre grup de nois d’entre 16 i 18 anys, que ja ha marcat la seva feina. Disposats a anar sols a organitzar actes i a treballar com el que més amb ganes verdaderes de fer-ho, passant-s’ho bé. En total ens trobàvem entres 25 i 30 persones mobilitzades per preparar la festa major.
També m’agradaria fer una mica d’història, per acabar parlant d’una persona, que quan tenia 15 – 16 anys va entrar a la comissió de festes, d’això parlem de finals de la dècada dels seixanta, molts anys enrere, quan la festa major es feia a la sala de ball, ubicada on actualment hi ha el restaurant de can Miqueló. Fent-se petita aquesta sala, es va decidir fer una espècie d’envelat a la Plaça de l’església, però era un envelat peculiar, sense sostre, anomenat el model “Tívoli”. Aquesta persona que va començar a treballar per la festa major, no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que també va ser un dels organitzadors d’aquesta festa amb aquest model d’envelat a Canyamars.
Canyamars va créixer molt lentament, dels 250 habitants va passar als 300 – 350 i de la Plaça de l’Església es va passar a la Plaça de les Alzines, on es va construir un envelat amb lona i ben tapat. Cal destacar que estem parlant de finals de la dècada del setanta principis dels vuitanta, moment en què es feia la festa major sense cap tipus de subvenció. Tot s’havia de finançar amb les aportacions d’empreses i amb les entrades dels veïns que gaudien dels actes programats.
En aquest envelat de la Plaça de les Alzines recordo que hi va actuar en vàries edicions “La Trinca”. Va haver-hi un any crucial per canviar el model d’indret per organitzar la festa major, concretament va ser el 1982, el dissabte a la tarda de la seva festa, en què els veterans del Barça jugaven al Camp de futbol de Canyamars i de cop i volta es va encendre l’envelat i en pocs minuts va quedar tot calcinat: taules, cadires, llotges, escenari. La fumera negra que va aixecar l’incendi es va poder veure des de molts quilòmetres enllà i les flames van ser de molts metres d’altura. El foc va durar poc, però ho va destruir tot.
Una altra vegada Canyamars es va mobilitzar i tothom es va activar perquè la festa major havia de continuar. Es van buscar taules, cadires, ... i en poca estona es va cercar tot el necessari perquè a la plaça de la Germandat s’hi poguessin organitzar els actes programats. En Jaume Arnó formava part d’aquesta comissió.
La Plaça de la Germandat va ser la referència de la festa major fins que es va construir el pavelló municipal, que va ser l’any 1986.
Ara ja podem fer balanç de la comissió de festes d’aquests dotze darrers anys, en què en Jaume Arnó ha estat un element important, com molts altres.
S’han fet modificacions ressenyables, fins que al pavelló s’han deixat de fer actes de festa major, descobrint nous espais com ara el Pou de Glaç, el Molinot, la Plaça de l’Església i el carrer, sobretot el carrer Major i la Plaça de la Germandat, amb la nova icona de la festa major que és aquesta carpa de la qual tothom quedat meravellat, tant pel seu disseny, com per la manera que s’aguanta flotant a la plaça. Jo crec que es pot convertir amb el punt fort i central dels actes de la festa major de Canyamars per als propers anys.
El més ressenyable d’aquest 2010, d’aquest grup d’homes i dones, és que podem nomenar el degà de les comissions de festes, que no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que va començar a la segona meitat de la dècada dels seixanta i al 2010 encara ha estat un element important d’aquesta comissió.
Imagineu-vos que al 2050, a qui li pertoqui expliqui que un/a jove que durant aquest 2010 va començar amb força dins d’aquest grup de 16 a 18 anys, encara és una peça important al 2050, que segurament serà un dels anys per fer reflexions i valoracions.
A tots i a totes moltes gràcies!.
30 julio 2010
Cal recordar una problemàtica viva
Aquests últims dies ens ha arribat una resolució de l’Audiència Nacional perquè accepta un recurs fet per l’Ajuntament de Dosrius, com a conseqüència d’una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya favorable al cap de llista de CiU del nostre municipi. Aquesta sentencia diu que l’Ajuntament li ha de donar al voltant d’un milió d’euros, per una petició d’expropiació que ell havia sol•licitat a l’any 2000.
Aquest tema el vàrem viure molt intensament a l’any 2005, quan es va fer la petició de expropiació del Pla dels Bolets, sol•licitant a l’Ajuntament uns cinc milions d’euros.
Una petició, com be he explicat, que es va fer a pocs mesos després de les Eleccions Municipals de l’any 1999 i que el poble no va confiar majoritàriament amb l’alcalde de CiU dels últims 20 anys, que actualment és el cap de CIU.
Durant els seus mandats, aquest ex alcalde havia tancat perfectament totes les unitats d’actuació del municipi menys, casualment, les dels seus terrenys i havia deixat una zona verda lliure sense tenir planificada la seva cessió a l’Ajuntament, mitjançant un aprofitament que estava a tocar però no havia delimitat be dins el planejament del municipi.
Això es va guanyar per part de l’Ajuntament en el Jurat d’Expropiació i l’interessat va recórrer. Es va resoldre i per comptes de cinc milions d’ euros hem passat a un milió d’ euros. Tot i això és una quantitat que podríem calcular que cada ciutadà hauria de donar 200 euros per al cap de CiU però el recurs presentat per l’Ajuntament que considero molt ben argumentat i que tinc confiança que resoldran a favor del Consistori, ha sigut acceptat tot i la petició d’aquest regidor de que es desestimés i sigues ferm la resolució de pagament d’ un milió d’euros.
Que tothom tingui clar el que te CiU dins l’Ajuntament i quins objectius te el seu cap de llista i portaveu d’aquest partit, defensant per sobre de tot els seus interessos i que l’objectiu és arruïnar per a molts anys les arques d’aquesta administració local.
Aquest tema el vàrem viure molt intensament a l’any 2005, quan es va fer la petició de expropiació del Pla dels Bolets, sol•licitant a l’Ajuntament uns cinc milions d’euros.
Una petició, com be he explicat, que es va fer a pocs mesos després de les Eleccions Municipals de l’any 1999 i que el poble no va confiar majoritàriament amb l’alcalde de CiU dels últims 20 anys, que actualment és el cap de CIU.
Durant els seus mandats, aquest ex alcalde havia tancat perfectament totes les unitats d’actuació del municipi menys, casualment, les dels seus terrenys i havia deixat una zona verda lliure sense tenir planificada la seva cessió a l’Ajuntament, mitjançant un aprofitament que estava a tocar però no havia delimitat be dins el planejament del municipi.
Això es va guanyar per part de l’Ajuntament en el Jurat d’Expropiació i l’interessat va recórrer. Es va resoldre i per comptes de cinc milions d’ euros hem passat a un milió d’ euros. Tot i això és una quantitat que podríem calcular que cada ciutadà hauria de donar 200 euros per al cap de CiU però el recurs presentat per l’Ajuntament que considero molt ben argumentat i que tinc confiança que resoldran a favor del Consistori, ha sigut acceptat tot i la petició d’aquest regidor de que es desestimés i sigues ferm la resolució de pagament d’ un milió d’euros.
Que tothom tingui clar el que te CiU dins l’Ajuntament i quins objectius te el seu cap de llista i portaveu d’aquest partit, defensant per sobre de tot els seus interessos i que l’objectiu és arruïnar per a molts anys les arques d’aquesta administració local.
22 julio 2010
No entenc segons quines actituds i plantejaments.
L’altre dia vaig tenir, casualment, ocasió de seguir una mica el debat que es va produir en el Congrés dels Diputats sobre política general.
Vaig escoltar una estona al cap de l’oposició senyor Mariano Rajoy i després em vaig quedar a sentir les repliques que va fer el senyor Zapatero.
No entenc l’estratègia del senyor Rajoy ja que en cap moment va donar cap proposta per sortir de la crisi, ni en cap moment vaig veure que tingui un projecte de país. Culpa de la crisi al senyor Zapatero, amb l’únic objectiu de desgast, per aprofitar-se’n electoralment.
No és fàcil en aquests moments que es viuen, prendre decisions que afecten en negatiu a moltes persones però tots som conscients que estem vivint uns moments complicats i cal reajustar el nivell de vida que vivim i les prestacions i retribucions que percebem fruit del nostre treball en un mon globalitzat (on el 20% de la població utilitza el 80% dels recursos del mon, i per altra banda l’altre 80% de persones viu amb el 20% de la resta de recursos).
En el moment que el mon, que en principi anomenem subdesenvolupat lluita per millorar la seva qualitat de vida es produeix aquest cataclisme, ja que pot produir a uns preus molt però molt més baixos del que nosaltres produïm. Per aquest motiu penso que ens esperen uns anys d’ajustaments importants per poder mantenir el nivell bàsic de garantia social.
Des del meu punt de vista, els polítics cal que facin propostes clares. Per a mi hi ha massa tecnicisme i especulació depenent del que es digui per als interessos personals obviant els de la col•lectivitat del país que em toca defensar i és molt important fer polítiques globals.
Vaig escoltar una estona al cap de l’oposició senyor Mariano Rajoy i després em vaig quedar a sentir les repliques que va fer el senyor Zapatero.
No entenc l’estratègia del senyor Rajoy ja que en cap moment va donar cap proposta per sortir de la crisi, ni en cap moment vaig veure que tingui un projecte de país. Culpa de la crisi al senyor Zapatero, amb l’únic objectiu de desgast, per aprofitar-se’n electoralment.
No és fàcil en aquests moments que es viuen, prendre decisions que afecten en negatiu a moltes persones però tots som conscients que estem vivint uns moments complicats i cal reajustar el nivell de vida que vivim i les prestacions i retribucions que percebem fruit del nostre treball en un mon globalitzat (on el 20% de la població utilitza el 80% dels recursos del mon, i per altra banda l’altre 80% de persones viu amb el 20% de la resta de recursos).
En el moment que el mon, que en principi anomenem subdesenvolupat lluita per millorar la seva qualitat de vida es produeix aquest cataclisme, ja que pot produir a uns preus molt però molt més baixos del que nosaltres produïm. Per aquest motiu penso que ens esperen uns anys d’ajustaments importants per poder mantenir el nivell bàsic de garantia social.
Des del meu punt de vista, els polítics cal que facin propostes clares. Per a mi hi ha massa tecnicisme i especulació depenent del que es digui per als interessos personals obviant els de la col•lectivitat del país que em toca defensar i és molt important fer polítiques globals.
16 julio 2010
La brigada que neteja boscos i zones verdes del municipi
Crec que ja ho havia explicat; tenim persones contractades per al nostre municipi perquè durant uns tres mesos, netegin els camins dels arbres caiguts a conseqüència dels temporals de neu i vent que vàrem tenir als mesos de març i abril, i perquè netegin les zones verdes.
Cal fer una valoració molt positiva de la seva feina i no es fàcil que en les dates en què ens trobem de calor i sol, treballar al bosc amb un equipament que requereix portar botes i pantalons per fer les tasques encomanades, com tallar arbres i branques amb motoserres i remanar llenya, és dur. Algun d’aquests treballadors s’ha aprimat entre 8 i 10 kg amb poc més d’un mes i mig que fa que van començar a treballar.
Dic que la valoració es positiva ja que deixen uns espais molt més endreçats i han obert i netejat els camins d’arbres caiguts per poder circular amb normalitat i alhora han repassat les franges perimetrals.
Malgrat la inexperiència de moltes d’aquestes persones, el seu treball es veu clarament i estic convençut que quan acabin el període de contractació, la feina feta continuarà sent molt positiva en els punts on hagin actuat.
També valoro molt positiu aquest pla d’ocupació que la Generalitat de Catalunya ha engegat i que el Consell Comarcal del Maresme ha articulat i comprat la gran majoria de material i maquines que necessitaven aquestes brigades, així com el manteniment, reparacions i subministrament de benzina el fa l’Ajuntament. Una unió d’esforços que ha donat el seu resultat.
Cal fer una valoració molt positiva de la seva feina i no es fàcil que en les dates en què ens trobem de calor i sol, treballar al bosc amb un equipament que requereix portar botes i pantalons per fer les tasques encomanades, com tallar arbres i branques amb motoserres i remanar llenya, és dur. Algun d’aquests treballadors s’ha aprimat entre 8 i 10 kg amb poc més d’un mes i mig que fa que van començar a treballar.
Dic que la valoració es positiva ja que deixen uns espais molt més endreçats i han obert i netejat els camins d’arbres caiguts per poder circular amb normalitat i alhora han repassat les franges perimetrals.
Malgrat la inexperiència de moltes d’aquestes persones, el seu treball es veu clarament i estic convençut que quan acabin el període de contractació, la feina feta continuarà sent molt positiva en els punts on hagin actuat.
També valoro molt positiu aquest pla d’ocupació que la Generalitat de Catalunya ha engegat i que el Consell Comarcal del Maresme ha articulat i comprat la gran majoria de material i maquines que necessitaven aquestes brigades, així com el manteniment, reparacions i subministrament de benzina el fa l’Ajuntament. Una unió d’esforços que ha donat el seu resultat.
09 julio 2010
S'HA ASSOLIT L'OBJECTIU
Tenia molt d’interès que el president de la Diputació de Barcelona fes una visita al nostre municipi atès que a base de peticions per carta era difícil que ens pogués donar el que necessitaven. Calia una explicació i jo estava convençut que portant-lo a Dosrius, el convenceríem de la necessitat d’aconseguir 40.000 euros que ens faltaven per fer una pista externa esportiva a la plaça de Can Torres.
Doncs sí, el passat dimecres 7 de juliol vaig aconseguir que el president de la Diputació estigués prop de dues hores amb nosaltres. El vàrem portar a l’indret on s’ha de construir aquesta pista esportiva i se li va explicar el projecte mitjançant uns plafons i del lloc estratègic de l’indret a prop de les escoles, de la futura biblioteca, indret molt freqüentat per famílies, accessible i oberta a tothom.
Però teníem una problemàtica: que ens faltaven 40 mil euros per encarregar la construcció d’un projecte que en aquests moments està en exposició pública, i que quan tornem de vacances compto que estarà aprovat definitivament. I calia aquests diners per iniciar la licitació de l’obra.
Doncs si, el president, un cop explicat el projecte i la situació econòmica va fer el gest de dir que la Diputació de Barcelona aportarà els recursos que fan falta per construir aquesta pista esportiva.
Una altra vegada, d’una manera o una altra, la Diputació de Barcelona ens ha donat un cop de ma. No ha estat fàcil que el president vingués aquí però al final s’ha assolit l’objectiu.
Doncs sí, el passat dimecres 7 de juliol vaig aconseguir que el president de la Diputació estigués prop de dues hores amb nosaltres. El vàrem portar a l’indret on s’ha de construir aquesta pista esportiva i se li va explicar el projecte mitjançant uns plafons i del lloc estratègic de l’indret a prop de les escoles, de la futura biblioteca, indret molt freqüentat per famílies, accessible i oberta a tothom.
Però teníem una problemàtica: que ens faltaven 40 mil euros per encarregar la construcció d’un projecte que en aquests moments està en exposició pública, i que quan tornem de vacances compto que estarà aprovat definitivament. I calia aquests diners per iniciar la licitació de l’obra.
Doncs si, el president, un cop explicat el projecte i la situació econòmica va fer el gest de dir que la Diputació de Barcelona aportarà els recursos que fan falta per construir aquesta pista esportiva.
Una altra vegada, d’una manera o una altra, la Diputació de Barcelona ens ha donat un cop de ma. No ha estat fàcil que el president vingués aquí però al final s’ha assolit l’objectiu.
08 julio 2010
HE PERDUT UN CAFÉ
Doncs sí, he perdut un cafè. És la màxima juguesca , que els últims anys poso sobre la taula per qualsevol qüestió que es planteja.
Amb un veí de Can Massuet del Far, fa tres mesos que em va preguntar quan es construiria la rotonda de Can Massuet del Far i jo li vaig comentar que abans de l’estiu estava convençut que s’iniciarien les obres. Ell va ser persistent i em va preguntar quan seria abans de l’estiu, jo li vaig respondre que abans que s’acabés el juny ja hi hauria moviment en aquesta cruïlla tan incòmoda de superar, i aquí m’hi vaig jugar el cafè.
Però com són les coses, quan no depenen únicament de la teva capacitat, tot es retarda.
Moltes vegades es desesperant veure que passen les setmanes i que no hi ha moviment, però està tot fet, amb conveni signat entre la Diputació de Barcelona, l’ Ajuntament de Dosrius i l’empresa constructora. Els tècnics ja hi treballen, el que falta es veure moviment i màquines.
Tot i ser una obra d’uns 450.000€ no és d’execució de gaires mesos, potser tres o quatre, però costa tant de lligar les coses i que es vegi el fruit pel qual s’ha treballat...
Però tot i això que tothom estigui tranquil que aquesta obra es farà i serà una millora espectacular pels cents i cents de persones que cada dia passen per aquest indret.
El que si és veritat és que per ara m’ha costat un cafè.
Amb un veí de Can Massuet del Far, fa tres mesos que em va preguntar quan es construiria la rotonda de Can Massuet del Far i jo li vaig comentar que abans de l’estiu estava convençut que s’iniciarien les obres. Ell va ser persistent i em va preguntar quan seria abans de l’estiu, jo li vaig respondre que abans que s’acabés el juny ja hi hauria moviment en aquesta cruïlla tan incòmoda de superar, i aquí m’hi vaig jugar el cafè.
Però com són les coses, quan no depenen únicament de la teva capacitat, tot es retarda.
Moltes vegades es desesperant veure que passen les setmanes i que no hi ha moviment, però està tot fet, amb conveni signat entre la Diputació de Barcelona, l’ Ajuntament de Dosrius i l’empresa constructora. Els tècnics ja hi treballen, el que falta es veure moviment i màquines.
Tot i ser una obra d’uns 450.000€ no és d’execució de gaires mesos, potser tres o quatre, però costa tant de lligar les coses i que es vegi el fruit pel qual s’ha treballat...
Però tot i això que tothom estigui tranquil que aquesta obra es farà i serà una millora espectacular pels cents i cents de persones que cada dia passen per aquest indret.
El que si és veritat és que per ara m’ha costat un cafè.
02 julio 2010
JA TENIM UN NOU PARTIT POLITIC
No fa masses dies que vaig comentar que teníem un nou partit polític anomenat PAC, dons ara ja ha sortit a la llum un altre grup que s’ha apuntat per fer política municipal amb nom GRUP INDEPENDENT I RECURSOS (GIR) .
Els caps visibles d’aquest nou partit ja han participat en altres conteses electorals, són persones apassionades per la política i la gestió de l’afer públic.
Serveixi aquest escrit per donar-li la benvinguda, per oferir-me en tot el que els pugui ajudar, i comenta’ls- hi que la política és apassionant, veure que pots transformar l’espai públic i l’interès de la col•lectivitat és molt enriquidor, malgrat que hi ha moments molt durs, ara estem passant una època complicada, però jo estic bastant satisfet de la manera com es gestiona a l’Ajuntament de Dosrius aquesta crisi, ja que et fa espavilar i et quedes sorprès de la imaginació que s’arriba a tenir per tirar qüestions endavant.
Espero escoltar propostes noves, plantejaments diferents, però sobretot il•lusió dels que han decidit tirar endavant aquests nou partit polític.
Els caps visibles d’aquest nou partit ja han participat en altres conteses electorals, són persones apassionades per la política i la gestió de l’afer públic.
Serveixi aquest escrit per donar-li la benvinguda, per oferir-me en tot el que els pugui ajudar, i comenta’ls- hi que la política és apassionant, veure que pots transformar l’espai públic i l’interès de la col•lectivitat és molt enriquidor, malgrat que hi ha moments molt durs, ara estem passant una època complicada, però jo estic bastant satisfet de la manera com es gestiona a l’Ajuntament de Dosrius aquesta crisi, ja que et fa espavilar i et quedes sorprès de la imaginació que s’arriba a tenir per tirar qüestions endavant.
Espero escoltar propostes noves, plantejaments diferents, però sobretot il•lusió dels que han decidit tirar endavant aquests nou partit polític.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
