3 DE FEBRER

Avui fa dos anys que a l’Ajuntament de Dosrius se li acabava el termini per respondre la petició que l’antic alcalde havia fet, formalment i emparant-se en la llei, perquè l’Ajuntament li expropiés uns 3.000 m2, presentant una valoració de més de 5 milions d’euros.

Aquesta data del 3 de febrer no l’oblidaré mai, ja que era el darrer dia, després de 3 mesos d’haver iniciat el procés, que teníem per respondre.

Durant aquests tres mesos vàrem fer contactes de tota mena: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ... i la veritat és que poca gent, per no dir ningú, ens ho pintava fàcil. Tothom deia el mateix, que l’anterior alcalde s’havia sabut preparar molt bé la jugada.

Per fi, aquest darrer dia va sortir un escrit de l’Ajuntament de Dosrius, amb poca convicció per part dels serveis jurídics, però amb moltes ganes, per part dels polítics, de defensar l’interès de la col·lectivitat fins al final, ja que es preveia un cas molt dur i molt llarg.

Un cop vàrem fer l’escrit de resposta, vàrem marcar una estratègia per als mesos de febrer i març.

Aquest any 2005 no va ser un any fàcil, ja que les primeres resolucions del Jurat d’Expropiació eren contràries a tots els plantejaments de l’Ajuntament, però nosaltres vàrem ser persistents.

Atenent que era un d’aquells temes que tenies al cap les 24 hores del dia i quan estàs tan capficat et surten idees i plantejaments, que a vegades són impensables, durant la tardor d’aquest 2006 va haver-hi una acció que crec que va ser determinant.

Deixeu-me que em reservi d’explicar què va tombar el tema del Pla dels Bolets fins que acabi tot el procés. Però no tingueu cap dubte, el més important va ser la persistència en defensar el sistema, l’interès de la col·lectivitat i la credibilitat de les administracions, perquè si la petició del Sr. Lluís Homs arribés a bon port, seria la ruïna del municipi de Dosrius per molts i molts anys.