És sabut que per damunt de la nostra personalitat i manera de ser tenim un subconscient, o la verdadera personalitat de cadascú, que no controlem. Es tracta d’una força interna que ens dóna missatges, que sense donar-nos compte ens cura i ens protegeix constantment.
Aquest subconscient no el controlem i moltes vegades tens actituds que no saps per quin motiu són diferents a les normals teves. Quedes parat en segons quins moments, respons d’una manera diferent a l’habitual. En el fons, tot això són missatges que et trasllada aquest subconscient.
D’on surt aquest subconscient intern? Hi ha molts psicòlegs que creuen que venim d’altres vides i que les experiències que hem tingut a l’altra època que hem viscut han quedat en aquest subconscient.
Jo, en aquesta qüestió, no hi he entrat massa, ja que és una cosa que no es pot contrastar, però si alguns professionals diuen que això és així, potser tenen raó.
Ara la qüestió està en saber entendre aquest subconscient, en comprendre cap on et porta. Estic convençut que sempre actua per buscar la millor situació per a la persona que ha de controlar o, si més no, la menys dolenta possible.
Dic això, perquè m’he trobat, a vegades, amb actituds de silenci davant de situacions agressives, que si m’hagués posat a l’alçada de la situació, hi hagués hagut una trencadissa important.
Un cop analitzat, al cap d’uns dies, el perquè de l’actitud de segons quins moments, te n’adones que el missatge del subconscient et va donar un cop de mà.
I quan el subconscient et traeix ... En algun moment inspirat parlaré del perquè hi ha actituds de les quals després te’n penedeixes, i molt.
22 febrero 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario