Estem en un món en què tot s’ha tornat molt sensacionalista. Analitzant en profunditat el motiu, me n’adono que és perquè tenim una qualitat de vida que cada vegada costa més superar-la. Per això, les nostres satisfaccions vénen donades per aquelles petites coses que són anecdòtiques i també perquè els mitjans de comunicació ens ho plasmen com a notícia molt important.
Un dels exemples és la quantitat de programes relacionats amb el món del cor i dels famosos, en els quals es poden estar hores i hores debatent sobre qüestions particulars de persones, esbudellant-les sense escrúpols.
Un altre fet que delata que l’anècdota és la notícia important, són totes les notícies que varen sortir publicades arran del primer govern d’esquerres a Catalunya, l’anomenat tripartit. Aquest govern va treballar molt, però, constantment, la notícia bomba era l’anècdota que havia succeït aquell dia.
L’últim episodi que he vist com una anècdota, han estat les declaracions d’en Samuel Eto’o, jugador de Barça, a qui els periodistes van donar una importància, que jo considero exagerada. Ells deien que parlava directament d’unes persones, sense nomenar-les. Per altra banda, aquestes persones no es van sentir al·ludides. Mireu que d’aquest tema els mitjans de comunicació n’han arribat a parlar i a escriure i sembla que, finalment, no ens ha portat enlloc.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario