UN ALTRE DIA MOLT ESPECIAL

Ahir dijous, va ser un altre dia d’aquells memorables a la meva vida, la meva filla Berta, amb 21 anys, es va graduar a la Universitat de Vic.

Després de quatre anys d’estar en aquesta universitat, amb tot el que això comporta, dóna molta satisfacció haver arribat a aquest punt.

Vull felicitar-la, sobretot, perquè ha estat ella qui ho ha aconseguit.

La Berta sempre ha sigut la petita de la classe, és nascuda a finals de novembre. Moltes vegades ha hagut d’estar de puntetes, per poder estar a l’alçada de les circumstàncies, pel que fa al tema de passar cursos. No ens ha hagués sorprès que no hagués superat el batxillerat i que hagués de dedicar-hi un any més, però amb una nota molt justa va passar el batxillerat. Es va presentar a la selectivitat i vàrem pensar que li seria difícil superar-la, però ve-t’ho aquí, que amb una nota justa també la va aprovar.

A partir d’aquí vàrem buscar un lloc per cursar estudis universitaris, després de buscar molt vàrem trobar Vic.

Amb 17 anys va entrar a la Universitat de Vic. Era la més petita de tot el centre universitari. Els primers mesos varen ser durs. Vivia en un pis de lloguer amb quatre estudiants més. Així ha anat vivint, amb aquestes circumstàncies.

Durant aquests quatre anys ha estat en tres pisos de lloguer, sempre compartits amb companys i companyes de la Universitat. Jo em preguntava, per què gairebé cada any canvien de pis?

Ella deia que així no havien de pagar els mesos d’estiu i que també era bo canviar d’aires.

Durant aquests quatre últims anys, la Berta s’ha fet adulta, ha madurat i s’ha centrat del tot, fins al punt que actualment ja treu notes brillants, ja no és allò tan justet, justet.

La Berta és una gran filla, mai ens ha donat cap mena de problema. Estima moltíssim la seva família, especialment els seus avis, pateix molt per ells. Això sí, té molt de caràcter. Us posaré un exemple. Abans d’ahir el meu fill va trencar un llum del cotxe que comparteixen la Berta, la seva mare i ell. Un cotxe que fa un any que el vàrem comprar. Evidentment, la preocupació d’en David era gran, però no per la “bronca” del seu pare o de la seva mare, sinó per l’escàndol de la seva germana. Era l’única cosa que li preocupava. Es va espavilar perquè en 24 hores estigués arranjat i la seva germana no veiés el trencament del fanal.

He viscut èpoques que he estat molt a prop de la meva filla, quan la portava i l’anava a buscar a l’escola, aquets ver ser els millors anys de la meva vida. Veure’ls créixer i estar molt a prop d’ells.

Durant tres o quatre anys, quan tenia de 9 a 12 anys, fèiem grans caminades, dies sencers, tots dos sols, a l’aventura de les circumstàncies. Va ser una gran època.

Ara se m’ha graduat. Quina il·lusió!

Sé que triomfarà a la vida, perquè sap administrar molt bé el seu temps, i té molt clar que el treball és necessari, però el plaer personal també. Això vol dir que està molt equilibrada, ja que també té uns profunds sentiments cap a la justícia social en benefici de les persones.

Berta, moltes felicitats, t’ho has guanyat a pols!.