En aquestes últimes festes hem celebrat unes diades molt especials per al municipi de Dosrius. El diumenge es va celebrar la Germandat de Canyamars i el poble de Dosrius va anar a fer la trobada per celebrar l’aplec del Corredor. El dilluns 30 va haver-hi la plantada del maig i el primer de maig es va celebrar el vot de poble de Canyamars a la Mare de Déu del Corredor.
Deixeu-me que us parli una mica de la Germandat de Canyamars, que enguany es va commemorar el seu 128è aniversari.
La Germandat de Canyamars és una entitat que tinc la intuïció que pot arribar a tenir la mateixa importància que va tenir a finals del segle XIX i a ser un referent com ho va ser aleshores.
Ara està en un estat de manteniment, fins i tot, comença a tenir algun ressorgiment, organitzant actuacions per a la comunitat, com xerrades i conferències.
Estic convençut que l’administració no podrà cobrir el ritme que porta aquesta societat de necessitats de serveis socials que tenim en el territori. Per aquest motiu, s’hauran de signar convenis amb col·lectius, perquè aquesta política de proximitat que defensem la puguem delegar a aquestes entitats o associacions arrelades als pobles.
Dic això, perquè cal explicar quin van ser l’objectiu de la Germandat de Canyamars, fa 128 anys. En aquell temps no existia la seguretat social o si hi era no arribava a tots els racons del país, per això, el veïnatge s’organitzava perquè les necessitats bàsiques de les persones poguessin quedar cobertes.
Les associacions eren legalment reconegudes, amb els seus estatuts, amb el seu president i amb la seva junta directiva. Els associats eren els caps de les unitats familiars, pagant la seva quota que, per altra banda, en casos extrems tenien garantida mitjançant la corresponent recompensa.
Per exemple, en el supòsit que en una família es posessin malalts i no poguessin munyir les vaques, hi havia un escamot dins la mateixa germandat, del qual periòdicament es devia canviar la seva composició, que es desplaçava a les cases a fer les feines que de manera natural i per força major no es podien realitzar. També cobria les necessitats més elementals de les persones pobres de solemnitat, que estiguessin afiliades a aquesta associació.
En definitiva, Canyamars, molts anys enrere, ja estava avançada en el temps!
Deixeu-me que us parli una mica de la Germandat de Canyamars, que enguany es va commemorar el seu 128è aniversari.
La Germandat de Canyamars és una entitat que tinc la intuïció que pot arribar a tenir la mateixa importància que va tenir a finals del segle XIX i a ser un referent com ho va ser aleshores.
Ara està en un estat de manteniment, fins i tot, comença a tenir algun ressorgiment, organitzant actuacions per a la comunitat, com xerrades i conferències.
Estic convençut que l’administració no podrà cobrir el ritme que porta aquesta societat de necessitats de serveis socials que tenim en el territori. Per aquest motiu, s’hauran de signar convenis amb col·lectius, perquè aquesta política de proximitat que defensem la puguem delegar a aquestes entitats o associacions arrelades als pobles.
Dic això, perquè cal explicar quin van ser l’objectiu de la Germandat de Canyamars, fa 128 anys. En aquell temps no existia la seguretat social o si hi era no arribava a tots els racons del país, per això, el veïnatge s’organitzava perquè les necessitats bàsiques de les persones poguessin quedar cobertes.
Les associacions eren legalment reconegudes, amb els seus estatuts, amb el seu president i amb la seva junta directiva. Els associats eren els caps de les unitats familiars, pagant la seva quota que, per altra banda, en casos extrems tenien garantida mitjançant la corresponent recompensa.
Per exemple, en el supòsit que en una família es posessin malalts i no poguessin munyir les vaques, hi havia un escamot dins la mateixa germandat, del qual periòdicament es devia canviar la seva composició, que es desplaçava a les cases a fer les feines que de manera natural i per força major no es podien realitzar. També cobria les necessitats més elementals de les persones pobres de solemnitat, que estiguessin afiliades a aquesta associació.
En definitiva, Canyamars, molts anys enrere, ja estava avançada en el temps!
No hay comentarios:
Publicar un comentario