Tornem a tenir el vehicle damunt la carretera 2

Quan tens tantes necessitats de recursos, estàs molt a l’expectativa d’assolir ajuts externs, vinguin d’on vinguin. No cal dir que tant el sector privat com en el sector d’altres administracions no estan millor que tu, però coneixent els mecanismes, tens moltes possibilitats que les teves peticions puguin ser ateses, tot i que l’altre dia un conseller m’explicava que tenen peticions, posem el cas de 10 i tenen recursos per poder ajudar a dues.

Des del moment que es va iniciar pla sanejament fins avui han passat 4 mesos i d’aquests 721.000€, ja tenim un romanent positiu de 142.000€, fruit d’aquestes negociacions. Per altra banda, hem rescatat un conveni urbanístic que ens aportarà 79.000€ més.

La Diputació de Barcelona ens acaba de donar ajuts per tirar endavant partides pressupostàries que estaven contemplades en el pressupost per valor de 66.500€. Tanmateix, la Diputació de Barcelona ens ha concedit un ajut de més de 41.000€ per a actuacions dins d’aquest any 2010. Hem sabut trobar el mecanisme perquè les despeses de l’efecte de nevada que va tenir lloc el 8 març, que pugen al voltant de 14.000€, ens les pugui pagar la Generalitat de Catalunya, és a dir, tenim romanent positiu i els ajuts externs ens van arriban.

Doncs sí, tinc la sensació que ho tenim molt ben encaminat i ara caldrà fer un control molt exhaustiu de l’execució del pressupost però el que si tinc clar és que la crisi la tenim molt controlada a l’Ajuntament de Dosrius.

TORNEM A TENIR EL VEHICLE DAMUNT LA CARRETERA 1

Aquesta crisis ha afectat molt directament als ajuntaments. El nostre no ha estat cap excepció, fruït de la baixada d’ingressos que hem patit.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.

Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.

Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.

Ânims Vadó!!

El 29 de març va saltar una terrible notícia: al voltant de les 4 de la tarda, en Vadó de Cal Mosso, també anomenatpels amics “manasses”, molt conegut en el nostre municipi com a treballador de la Brigada Municipal, un molt bon treballador, vull ressaltar aquesta paraula, va tenir un accident que podríem dir molt greu, amb el seu vehicle de desplaçament habitual que és la moto.

El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.

Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.

Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.

El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.

Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.

Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.

ESTACIÓ DE TREN QUE POSARÀ DOSRIUS

Doncs sí, sembla que es tanca el debat del tren orbital, sobre per on passarà . Un tren que ha de connectar Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Martorell, ... és a dir, que farà la circumferència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Dic que es clarifica i s’afirma que hi haurà aquest tren, ja que aquesta setmana s’ha aprovat el seu traçat, és a dir, els terrenys que ocuparà aquesta nova via i les estacions que s’han de construir.

Espero que el nom de Dosrius surti a l’estació que es construirà en terme municipal d’Argentona, ja que durant el procés d’exposició pública vàrem demanar que aquest tren passés pel nostre municipi, que arribés fins a l’entrada de Dosrius i després marxés cap a la Roca del Vallès, però suposo que els costos es disparaven de tal manera que ens ho varen desestimar. Però vaja, jo estic convençut que representarà un gran benefici per a la població del nostre municipi, ja que aquesta nova via tindrà quatre estacions a Mataró, la d’Argentona - Dosrius i també n’hi haurà una a la Roca del Vallès.

Potser sí que parlem a anys vista, però no tinc cap dubte que aquesta nova infraestructura farà que sigui més atractiu viure al municipi de Dosrius.

Tenim la sort de residir en un municipi que està a prop de les grans vies de comunicació d’autopistes, està a prop de línies de tren importantíssimes com són les del Vallès i les del Maresme i, per altra banda, no ens afecta directament cap d’aquestes grans infraestructures, sinó fixeu-vos amb Llinars del Vallès: autopista, via del tren, via d’alta velocitat. Penso que tot plegat crea un ambient que no té punt de comparació amb la qualitat de vida del nostre municipi.

AL FINAL HO HEM TANCAT, L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ENS HA DONAT DOS CAMIONS

Una vegada al mes, en una reunió d’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana, a la qual assisteixo en representació del Consell Comarcal, em trobo amb molts representants de la Generalitat, principalment Directors Generals. També representants del Territori de l’entorn de l’Àrea Metropolitana, així com també alguns regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona, concretament hi ha la Sra. Imma Mayol i el Sr. Francisco Narváez, entre d’altres.

Aquestes reunions van molt bé per exposar de manera informal la gestió del dia a dia dels municipis.

Assabentat que a Barcelona canviaven tot el sistema de recollida d’escombraries, tant contenidors com camions, vaig preguntar si podíem adquirir algun d’aquests camions per al nostre municipi.

No sé per què, però quan et trobes d’aquesta manera informal, mai et diuen que no. Són trobades disteses i la veritat és que se’n treu molt de profit.

Després de moltes setmanes de trucades i d’anar a veure camions, finalment ens n’han adjudicat dos, un de lleuger, que es pot portar amb carnet de segona, i un altre per a recollir escombraries, però aquest necessita una reparació, principalment a la part hidràulica de càrrega.

Jo estic convençut que en farem molt d’aquests camions, principalment del lleuger. A més, cal destacar que quan hem preguntat quant valien, ens han dit que el cost era zero.

REFLEXIONS SOBRE LES ESCÒRIES

Ja hem tancat els procés de les escòries, declarant l’activitat de no interès públic. Es tracta d’un expedient com molts altres dels tramitats per l’ajuntament. Alguns acaben resolent-se positivament i altres, com aquest, desestimant la petició, però tots ells tenen el seu expedient administratiu, que és obligatori a l’administració pública.

Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:

· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.

Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.

Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.

Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.

Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.

Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.

Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.

NOVES OFERTES DE COMERÇ AL NOSTRE MUNICIPI

Com són les coses, en pocs dies de diferència s’han obert dues fruiteries i diuen que en pocs dies s’obrirà una Àrea de Guisona. Aquest establiment està especialitzat en carn i plats cuinats i diuen que té uns preus molt competitius (qualitat-preu). També expliquen els que utilitzen aquestes botigues que quan surts amb el cistell ple ets conscient que el cost que has hagut de fer front per pagar els productes que portes no és elevat.

També s’obrirà una botiga de electrodomèstics al carrer Rials, la pizzeria s’ha tornat a ubicar.

Anem creixent en tots els aspectes i el fet que hi hagi moltes ofertes de comerç és molt avantatjós per tothom perquè l’oferta afavoreix al consumidor.

EUROQUÍMICA FA 48 ANYS

Aquest matí el primer correu electrònic que he vist ha estat la comunicació a tots els euroquímics que avui se celebra el 48 aniversari de l’empresa i, casualment, m’han inclòs a mi.

Aquest correu diu molt amb poques paraules i ens explica tant els moments difícils que han hagut com les situacions bones i, el resultat és que hi ha més de 100 persones que viuen directament de l’empresa. També diu que aquests darrers mesos han estat bons. Transmeten entusiasme, il·lusió i sobretot esperen fer 50 anys, és a dir, poder celebrar les noces d’or empresarials.

Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una empresa com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.

Doncs vinga Euroquímica, moltes felicitats i cap els 50!!

UN ALTRE PAS ENDAVANT, MOLT IMPORTANT PER A NOUS EQUIPAMENTS AL NOSTRE MUNICIPI

Aquesta setmana ha estat d’una intensitat anormal. Ensenyament ens ha comunicat que està en procés d’encarregar el projecte executiu de l’obra de l’institut.

També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.

El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.

Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.

Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.

Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.

La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.

Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.

PER A MI SETMANA HISTÒRICA

El passat dimarts el recordaré, durant molt temps, d’una manera especial, ja que es va tancar un procés sobre la mobilitat a la nostra comarca.

Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.

Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...

Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.

Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.

El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.

Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.

ELS NÚMEROS SOBRE LES ESCOMBRARIES COMENCEN A CANVIAR DE TENDÈNCIA

Ja he fet algun escrit explicant la gran satisfacció que s’experimenta quan es fa un bon reciclatge domèstic, per això torno a convidar tots els veïns i veïnes a què tinguin aquesta cura i practiquin l’hàbit de posar cada fracció al cubell o a la bossa que li pertoqui i després la dipositin al contenidor corresponent.

Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.

Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.

Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.

Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.

POLÍTICAMENT ESTEM ACABANT UN CICLE?

Es parla molt de la desafectació de la ciutadania envers els polítics o aquest sistema que ens ha donat tants beneficis en els últims trenta anys.

Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.

Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.

Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.

La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?

Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.

Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.

PER FI SEMBLA QUE TOT ESTÀ UNA MICA EN ORDRE

A dia d’avui, després de les conseqüències del passat dilluns dia 8, en què va tenir lloc un temporal de neu sense precedents en els últims anys, dóna la sensació que tot ho tenim una mica més ben encaminat.

Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.

Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.

El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.

Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.

També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.

Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.

Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.

Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!

PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (II)

Teníem el projecte per construir la rotonda a la cruïlla que va a can Massuet del Far, teníem els terrenys, calien els 450.000,- euros per fer l’obra, que era el cost del projecte aprovat.

En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.

Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.

De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.

La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.

Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.

Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.

Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.

Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.

PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (I)

El que arriba a costar lligar una obra! L’obra de la qual us parlo no és ni més ni menys que la rotonda que es vol construir a la cruïlla de Dosrius a Canyamars, desviació que va a can Massuet del Far.

Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.

Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.

Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.

ELS SERVEIS SOCIALS DE L'AJUNTAMENT VAN CREIXENT

Malgrat la crisi, una de les àrees que s’ha potenciat al màxim, per a la qual no hi ha hagut retallades pressupostàries, ha estat l’àrea de Serveis Socials.

Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.

Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.

Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.

Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...

Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.

Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!

TORNEM A PARLAR DE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

Hem comentat extensament que durant els últims trenta anys el nostre país ha fet una evolució espectacular. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests creixements han estat inflats, amb possibilitats de no poder continuar al mateix ritme.

Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.

Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.

No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.

La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.

Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.

Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.

Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.

Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.

LES REALITATS ES VAN CONFIRMANT

Dies enrere va sortir als mitjans de comunicació que a la Jonquera un jutge havia donat la raó a uns promotors d’un macro prostíbul, després que l’Ajuntament els hagués denegat la llicència municipal.

Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.

Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.

Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.

En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.

Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.

L’ENVEJA DE MOLTS AJUNTAMENTS

Dimarts passat, a les 7 de la tarda, tenia reunió de la Comissió Permanent del Consell Comarcal del Maresme.

En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.

En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.

També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.

Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.

També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.

Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.

En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.

LA MARXETA A CANYAMARS

Amb gran satisfacció he rebut la notícia que l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró ha decidit que l’edició de la Marxeta d’enguany, prevista per al diumenge 21 de novembre, comenci i acabi a Canyamars. L’arribada serà al Pou de Glaç.

Recordo que l’edició de l’any 2003 va sortir de la plaça de l’Ajuntament de Dosrius, fent els 18 – 20 Kms. habituals, i acabant davant de l’Ajuntament, amb una festeta amb vermut i molt bon rotllo per part dels participants, que són un nombre considerable.

M’agrada que surtin de Canyamars, perquè sempre he explicat que tenim tres nuclis de població, on hi viuen persones amb unes característiques diferents. Això ho hem de potenciar, perquè és riquesa.

Potenciar-ho no només es portar-hi festes i fer les típiques de cada nucli, també és treballar per tenir equipaments i serveis de tota mena. Per això és molt important poder assolir, algun dia, que Canyamars tingui la seva escola de primària, tal com estem defensant actualment que can Massuet tingui la seva.

Això vol dir vida, vol dir possibilitats de comerç, vol dir diversitat de serveis, i aquests nuclis de població amb una identitat tan potent els hem de potenciar en aquesta línia.

LA REALITAT EN ELS PARTITS POLÍTICS ES VISUALITZA

S’ està visualitzant una realitat que els que ens dediquem a la política patim i veiem constantment.

Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.

En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.

Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.

També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.

Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.

PER FI HA SORTIT A LA LLUM PÚBLICA EL RESUM DE LA COMISSIÓ DE LES ESCÒRIES

S’està repartint el fulletó que resumeix el que es va tractar a la Comissió creada per l’Ajuntament de Dosrius, per aprofundir en el tema de les escòries.

Una comissió que l’equip de govern, de manera extraordinària, va tenir la voluntat de constituir. En aquest moment no conec cap municipi que hagi creat alguna comissió d’aquestes característiques.

La veritat és que les conclusions i la informació que dóna aquest fulletó ens ha de servir molt per saber què són les escòries i quina cura cal tenir, en el supòsit que s’instal•lin al nostre municipi.

En primer lloc, vull fer un agraïment molt especial a la tasca realitzada per l’Escola de Natura del Corredor, liderada per en Joan Manel Riera.

Malgrat les dificultats plantejades per les persones amb una opinió totalitària, en Joan Manel ha mantingut en tot moment una professionalitat i un respecte envers la diversitat. Crec que cal aprendre de la seva manera de tractar, d’entendre la diferència i, sobretot, de conviure amb ella i de saber estar en to constructiu en moments complicats. És a dir, en Joan Manel és un referent d’una actitud de bona convivència i visió positiva, en tots els aspectes.

Al mateix temps, també vull fer un agraïment a totes les persones que van participar en aquesta comissió, per les seves aportacions i els seus suggeriments, hagin estat en una línia o en una altra, perquè la diferència és riquesa i és aquesta la que activa i dinamitza la societat.

Ara es posarà a exposició pública el projecte, procés obligatori d’un expedient que està molt reglat, amb la finalitat que tothom que vulgui tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió.

Aquest treball l’enviarem a l’Agència Catalana de Residus, ja que estic convençut que els servirà en la seva tasca del dia a dia, fruit de les competències d’aquest Departament.

QUAN LES BONES NOTÍCIES NO PORTEN MERDER AL DARRERE

Ja feia dies que volia transmetre la meva reflexió envers grans notícies que van aparèixer al nostre país, en els darrers dies del 2009, que han tingut un ressò mínim per part dels mitjans de comunicació i de la població en general.

Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.

En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.

En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.

Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.

ES PASSEN UNA MICA.

Ja fa massa dies que dura tota la polèmica sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan que, malauradament, va provocar cinc víctimes mortals i un ferit greu.

No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.

L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.

En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.

QUAN US TROBEU AMB ELL: FELICITEU-LO

Doncs sí, hem de felicitar al Carles Uris, pare, de Canyamars, ja que després de molts mesos i anys, ha aconseguit reconstruir un cotxe molt antic, de 1914. Una peça única a l’Estat Espanyol, un Dodge Brothers, amb matricula B-11806.

Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.

Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.

En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.

No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.


Un orgull més a Canyamars.

SOBRE LES CAVALCADES DE REIS

Com sempre, la vigília de Reis hi ha una moguda de les grosses, per organitzar la cavalcada. Ja fa molts anys que es va fer un projecte comú per als tres nuclis de població i la veritat és que ha donat un resultat extraordinari.

Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.

És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.

Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.

Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.

En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.

A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.

La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.

Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.

TENIM UN NOU PARTIT POLÍTIC AL NOSTRE MUNICIPI

Ja s’ha presentat oficialment a l’Ajuntament un nou partit polític anomenat “Plataforma Alternativa Ciutadana de Dosrius”. És una bona notícia que persones del municipi s’ajuntin per fer política, per presentar-se a les properes eleccions.

Es tracta de persones que ja estan dins de col·lectius i entitats i que volen fer el pas de gestionar l’Ajuntament.

Llàstima que aquestes persones, segons el meu parer, vagin dins d’un partit independent, ja que l’experiència em diu que per assolir inversió externa d’altres administracions has d’estar-hi ficat en el mon de la política i saber quins són els mecanismes i les tecles que has de tocar, encara més en aquestes èpoques de crisi i pressupostos molt ajustats. Aconseguir que inverteixin en el teu municipi no és una feina fàcil. Si a més a més, no ets de cap partit que pugui tenir referències a les administracions superiors, el tema encara és molt més costós.

Faig aquesta reflexió, ja que a mi m’hagués agradat, com a veí del municipi, que aquestes persones que s’han volgut introduir en el món de la política ho haguessin fet en partits estables, ja sigui Convergència i Unió, Progrés Municipal, aquest vinculat a Iniciativa, o Esquerra Republicana, ja que aquest plantejament de no voler dependre de ningú, l’entenc com un greuge per als interessos municipals, atenent que les grans inversions vénen de fora i que dels recursos dels veïns i veïnes del municipi poca inversió es pot fer, ja que s’ajusten a les despeses fixes que es tenen cada any.

Tot i això, benvinguts. Estic a la seva disposició en tot el que els pugui ajudar.

BON NADAL I UN MILLOR ANY 2010

A tots els que seguiu el bloc un desitjo molt bones festes i que el 2010 sigui un any d’il·lusió, de ganes de continuar fent allò que ens agrada i, sobretot, que puguem complir els objectius que ens hem marcat.

Moltes gràcies pel vostre seguiment, ja que em motiva i m’esperona a continuar transmetent sentiments, comentaris i experiències del meu dia a dia.

SATISFACCIÓ PELS AJUTS PER A CAN CANYAMARS

Ja ha sortit publicada la resolució de la primera línia d’ajuts a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En el cas del nostre municipi hem sortit molt ben parats ja que ens han concedit una subvenció per acabar el tema administratiu de can Canyamars. Havíem demanat 212.482,- euros i ens els han concedit tots.

Aquests diners serviran perquè sigui menor la despesa que pot ocasionar tot el tràmit administratiu als propietaris de can Canyamars.

Aquests diners serviran per ajudarà a pagar una part de la redacció del segon projecte de reparcel•lació, així com també la inscripció al Registre de la Propietat, un cop el projecte s’hagi aprovat definitivament, que s’ha calculat que puja uns 70.000,-- euros.

Estic convençut que aquesta subvenció ha estat concedida gràcies a la persistència de l’Ajuntament, al saber transmetre a qui ha correspost de la Generalitat de Catalunya, el nostre objectiu. Com sempre hem dit, el projecte de can Canyamars és prioritari i sempre que tenim oportunitat expliquem fora del municipi el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars i continuarem en aquesta línia.

Extraoficialment sabem que al voltant de la primavera sortirà la segona convocatòria d’ajuts a les urbanitzacions, que ja serà per a la execució de les obres, que el projecte d’urbanització contempli. Espero que l’Ajuntament de Dosrius es pugui presentar a aquesta nova convocatòria.

També sortirà una tercera línia d’ajuts, destinada a persones amb dificultats per pagar la quota que correspongui del projecte de reparcel•lació.

Estic convençut que la línia que es va iniciar fa temps, era l’única viable per arranjar can Canyamars, malgrat totes les adversitats i dificultats que hem hagut de superar.

Tot i els plets interposats per part de veïns i persones interessades perquè no tiri endavant, espero i confio poder complir el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars.

JA ESTEM PENSANT EN PROJECTES PEL AL 2010

Durant l’any 2009 s’han fet moltes accions i s’han realitzat molts projectes. Tot i ser un any de crisi profunda, estic molt content dels objectius assolits.

Un dels projectes del qual em sento més satisfet en comprovar el seu resultat, és el dels horts urbans agrícoles que hi ha a la zona de la Bomba. N’hi ha 17, d’uns 200 m2 cadascun, amb la seva caseta per guardar les eines.

La veritat és que és un plaer passejar per aquest indret, on es poden veure famílies senceres, amb els beneficis que produeix treballar la terra, contemplar que el que es va sembrant i desprès el fruit que donen, observar el bon rotllo que hi ha entre tots els conreadors/res, ... Tot això fa que sigui dels projectes que em donen més satisfacció, per aquest motiu penso que hem de continuar implantant-ne més al nostre municipi.

El problema és el de sempre, els recursos econòmics, però buscant, buscant, intentant treure el màxim profit de totes les possibilitats, ja hem iniciat converses oficials. En aquest cas amb l’Obra Social de la Caixa, perquè ens ajudin a implantar, tant a Canyamars com a can Massuet del Far, més espais que els puguem habilitar com a horts urbans, adjudicant-los a persones o famílies del nostre municipi.

Les gestions han donat el seu fruit. A partir d’aquí treballarem perquè els espais d’horts agrícoles al nostre municipi creixin.

JA FALTEN POCS DIES!

Qui segueix el meu diari personal haurà vist que durant uns dies no hi he publicat cap escrit. Com la majoria deveu saber, la meva activitat privada és la de pagès i el cultiu que tinc és el d’avets de Nadal.

Com podeu deduir, aquestes dates, des de finals de novembre fins a Nadal, són d’una gran intensitat, ja que m’ocupen la majoria d’hores del dia.

Per la manera de ser, m’obligo a no deixar la feina del dia a dia endarrerida i la que em pertoca a mi directament, tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal, trobo les hores necessàries perquè no hi hagi res que quedi endarrerit, però sí que hi ha altres temes, que jo diria que són de segon nivell, com ara el meu bloc, que han quedat una mica en blanc.

Tornant a la meva feina, no puc fer res més que un reconeixement a l’esforç que està fent la meva família. Començant pel meu sogre, especialment ell, per la seva manera de ser. M’agradaria que el veiéssiu bellugant-se pels mercats venent arbres de Nadal. Malgrat la seva avançada edat, pocs joves aguanten el tipus, com fa ell, hores i hores a les parades.

També vull fer un reconeixent als meus fills, implicats al cent per cent, defensant, patint, gaudint, de qualsevol esdeveniment, fruit de les circumstàncies del mercat, en hores intempestives, comprimint les seves agendes. Cal dir que entre tots hem fet un gran equip.

Quan es plantejava l’inici de la temporada veiem dificultós poder assolir els objectius marcats, però amb l’ordre del dia a dia i la implicació de tothom, avui, amb satisfacció per la feina feta, puc dir que ja falta poc!

EL PLAER DE RECICLAR

Mireu per on, sabeu que he trobat un gran plaer en reciclar, ara que tenim l’oportunitat de separar la brossa orgànica del rebuig!

Amb aquest gest t’adones que, al cap de la setmana, es fa molt poca brossa de rebuig. Evidentment, també has de tenir un indret per posar el paper, un altre per al vidre i un altre per als envasos.

D’aquestes cinc fraccions la que puja més de pes és l’orgànica, però traient-la cada dos dies, aproximadament, t’adones que fas un gran servei a un dels greus problemes que tenim al nostre municipi: la quantitat de residus que es generen degut al model d’habitatge que tenim. Això té un cost important, per això hem de fer grans esforços per poder-lo reduir. Si ho separem ordenadament assolirem grans objectius i quedarem sorpresos del seu resultat.

He volgut fer aquesta reflexió, perquè és un repte separar cadascuna de les fraccions. Assolir-lo dóna molta satisfacció i un cop agafes l’hàbit és una pràctica molt saludable per a l’entorn i per a nosaltres.

Us encoratjo i us demano que ho feu, ja que dóna molta satisfacció!

QUEIXA QUE S’HA FET DES DE L’AJUNTAMENT PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC

M’han arribat un seguit de queixes dels usuaris del transport públic entre Canyamars i Mataró. Des de l’Ajuntament hem cregut convenient fer un escrit a l’empresa Barna Bus, que és qui dóna aquest servei, amb la finalitat que millori alguns temes que són deficients. Adjunto el contingut de l’escrit:


“Distingit senyor,

Els usuaris del transport públic que enllaça Canyamars, Can Massuet, Dosrius i Mataró, darrerament ens han fet arribar moltes queixes de l’esmentat servei.

Les queixes vénen relacionades amb l’estat dels vehicles, vehicles que s’espatllen i deixen de donar el servei regularment, vehicles que no els funcionen els aparells necessaris per garantir el confort de les persones, com poden ser: aire condicionat i calefacció, vehicles que a conseqüència de serveis anteriors estan en condicions higièniques deplorables. Els comentaris dels usuaris expliquen que a principis de setmana, fruit de serveis fets possiblement a discoteques, queden les seqüeles de vòmits, brutícia, amb la corresponent pudor que això genera a les persones que l’utilitzen.

Al mateix temps, tenim moltes queixes de què són vehicles que a les persones amb mobilitat reduïda els costa molt pujar-hi i baixar-hi, degut a l’alçada de les escales d’accés.

Serveixi aquest escrit perquè es prenguin les mesures necessàries, amb l’objectiu que tots aquests inconvenients quedin resolts i que el vehicle que es posi a disposició de les persones que utilitzen el transport públic reuneixi totes les condicions: tècniques, mecàniques, de neteja i de millora de l’accessibilitat del vehicle, amb la finalitat de donar un servei digne i d’afavorir la mobilitat de les persones amb problemes.

Cordialment,

PRESSUPOST DE LA GENERALITAT 20010

Ja m’han arribat els números de les inversions al Maresme, incloses dins el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2010.

Enguany també hem estat per sobre de la mitjana, ja que la inversió al nostre municipi supera de molt la mitjana per habitant al Maresme.

Amb números rodons, el pressupost contempla una inversió de 103.671.912,51,- euros, per a tots els pobles del Maresme.

Cal dir que d’aquets 103 milions hi ha una inversió general al Maresme, que no està imputada a cap municipi, que puja un total d’uns 12.191.645,93 milions d’euros.

En el cas de Dosrius, hem hagut de defensar moltísim la incorporació d’algunes partides, però la inversió total és de 3.458.992,04 euros, part d’aquests diners serveixen per pagar una obra que ja s’està realitzant, que és l’estació depuradora, col·lectors i aigües residuals de can Massuet del Far.

L’obra nova que ens ha costat molt defensar ha estat la construcció de la nova canonada d’aigua potable per alimentar els dipòsits de distribució de can Massuet del Far, ja que la partida que s’hi ha destinat és de 1.458.992,04,- euros.

Amb aquestes inversions ens ajudarà a tancar tot el cicle de l’aigua amb infraestructures d’última generació.

JA HA PASSAT UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN, LA DE SANT ISCLE

Aquest cap de setmana passat hem celebrat la festa major de Sant Iscle, que en diem la festa major d’hivern.

Enguany s’ha destacat per actes diferents, amb noves propostes que no s’havien fet mai en una festa major del nostre municipi. Algunes no varen tenir acceptació, això no vol dir que la proposta no fos atractiva, però per la raó que sigui l’assistència de públic va ser minsa, per no dir nul•la. Això es va produir, principalment, durant els actes del divendres, però el dissabte ja va ser una altra història.

La caminada va ser molt interessant i amb força participació, però cal ressaltar que el dissabte a les vuit del vespre a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria va haver-hi un espectacle de collita pròpia, consistent en un concert dels nens i nenes del CEIP del Pi, que fan sisè de primària, dirigits magistralment per en Cesc Torner, director del centre, i la Coral Cluster, que va actuar a continuació.

Fins i tot, va haver-hi alguna peça que la varen cantar conjuntament. Jo mai havia vist tanta gent a l’església, estava atapeïda, fruit de l’ interès de veure les evolucions dels cantaires.

L’última peça cantada conjuntament va ser interpretada per 55 persones, entre joves i adults. Em vaig girar per veure l’aspecte de l’església, en la qual no hi cabia ningú més i els assistents gaudien de l’espectacle que ens van preparar aquestes dues corals. Un altre fet històric que caldrà apuntar-lo perquè no s’oblidi.

Del diumenge cal destacar el primer concurs de paelles. En principi, donava la sensació que hi havia poca participació, però es van anar animant colles i grups de persones i al final hi van haver vuit paelles fetes davant de l’Ajuntament, amb foc a terra, amb tot l’ambient que això va generar.

Va fer un dia esplèndid de sol i temperatura. L’olor de la paella quan es coïa, pels voltants de la una del migdia, quan ja començaves a tenir gana, va ser un moment sensacions especials.

Vaig intentar tastar força paelles i la veritat és que totes estaven boníssimes. Tot i això, el jurat, per unanimitat, en va triar una de guanyadora. No crec que sigui important dir quina va ser i com la van fer, ja que el que cal destacar és que, per ser la primera vegada, tothom hi va posar moltes ganes.

Després, tots els assistents varen poder gaudir-ne fent el tastet pertinent. Gràcies a tots els concursants que van fer la paella, per la bona estona que ens van fer passar i per com n’eren de bones. Ja us podeu imaginar de quina manera esperarem el segon concurs de paelles!

QUAN ES VALORA LA GENT QUE SEMBLA QUE NO HI SIGUI

Una persona que em té confiança, m’ha demanat un favor, perquè faci una actuació d’aquelles que són fàcils de realitzar.

En Jordi Baselga, veí de Canyamars, propietari de can Pau de la Rosa, si més no fins ara. Un xicot que es va enamorar d’aquesta casa. Va donar la circumstància que va conèixer la seva actual companya i que quan els veus t’adones que estant junts viuen en plena felicitat. Si més no és aquesta la meva percepció.

Doncs en Jordi Baselga, un home molt emprenedor, amb projectes trencadors, convençut de les seves possibilitats, es va enclavar a can Pau de la Rosa i va iniciar unes activitats que donaven valor a l’indret. Per la raó que sigui, aquestes activitats no han tingut continuïtat i s’ha proposat traslladar-se a un poble de Terol, perquè creu que allà poden reeixir les seves propostes dins del món rural.

Ell i ella, amb el seu tarannà han demostrat sensibilitat per la senzillesa, han demostrat que poden aprendre de qui dóna la sensació que no té res a explicar als altres, i han fet un escrit al seu bloc, que posant Jordi Baselga al google, el podreu llegir, amb el títol La separación inseparable. Us aconsello que el llegiu i us poseu dins de les persones, tant actors com receptors, que són la família de can Cot de Canyamars.

Em satisfà moltísim llegir aquest article, ja que qui donava la sensació, en algun moment, que amb les seves idees avançades ens venia a ensenyar una mica com havíem de viure, ara demostra com ha quedat captivat de la pau, la paciència, els valors, la feina, el tarannà d’una família tan rica en tots aquests aspectes que he explicat, que simplement mirant-los aprens un munt de coses, si tens el cos amb esperit de rebre.

Jordi i Annabel us desitjo de tot cor que tingueu molta sort a Figueruelas i m’encantaria un dia poder-vos visitar i veure que els vostres projectes han tingut èxit en aquesta nova aventura.

Moltes gràcies per les aportacions que heu fet al nostre territori i el valor que li heu donat a can Pau de la Rosa.

SUPORTS EN MOMENTS DIFÍCILS

La veritat és que s’ha generat un enrenou amb tot el cas Pretòria, que la gent antisistema i sense projecte polític aprofita per desbarrar contra els mils i mils de càrrecs electes que dia rere dia pensen i treballen per a la col·lectivitat.

Sí que és veritat que s’ha de depurar qui utilitza el càrrec per enriquir-se i per fer negocis amb la seva gestió. La veritat és que quan això surt fa molt mal, però ara ens toca viure aquesta situació.

Aquí hi ha dues vessants que afecten la meva persona. D’una banda, els adversaris aferrissats que estan en contra meva, ja que el fet que jo estigui com a alcalde fa que no hi siguin ells, que busquen i rebusquen per intentar trobar qualsevol escletxa per desprestigiar la meva persona.

De fet, ja hi estic acostumat, fa més de dos anys que varen posar no sé quantes denúncies, a tants estaments com podien haver-hi. Aquesta va ser la bandera de la campanya electoral de les darreres eleccions. La veritat és que no he tingut cap requeriment per part de jutjats ni per part de ningú, per les denúncies anunciades.

Això que l’oposició o els adversaris et controlin està bé, però d’aquí a especular, a falsejar de paraula patrimonis, a creure que tots som iguals, hi ha molt de tros. Si vertaderament es volen dedicar a la política, a més de controlar, haurien de fer propostes alternatives a la gestió del govern.

D’altra banda, un fet que m’ha sorprès és el suport que he sentit de gent que, en principi, era aliena a la política, i ara ha volgut apostar i ho ha fet en moments complicats, fins i tot, s’ha donat d’alta com a militant del partit que represento. No només en són un, dos o tres, sinó molts més que en aquests moments complicats han entès que el camí de la democràcia, que fa poc més de trenta anys que vàrem iniciar, és la via millor que es coneix per gestionar l’ interès de la col·lectivitat i que cal reforçar-la.

Militar en un partit polític vol dir això, creure en aquest sistema i posar-s’hi per anar millorant-lo de mica en mica.

CONTINUEM FENT FEINA PER A CAN CANYAMARS

Ja s’ha aprovat el nou projecte de reparcel•lació de can Canyamars. Ara caldrà notificar aquest pas administratiu a tots els afectats.

Paral•lelament, estem molt pendents de si ens tocarà alguna subvenció a la primera convocatòria que es va presentar l’Ajuntament, per ajudar econòmicament a tirar endavant els plans d’actuació, per arranjar les urbanitzacions.

Segons ens ha comentat el Departament de la Generalitat que porta el tema, s’han presentat peticions per arranjar 213 urbanitzacions i només hi ha diners per fer-ne 30. També ens han avançat que l’Ajuntament de Dosrius és dels pocs que ha portat tota la documentació correctament i no caldrà que ens facin requeriments.

De fet, abans de presentar tota la documentació vàrem tenir una entrevista amb els qui han de valorar totes les peticions i quan els vàrem explicar el plantejament del que deia la llei i com presentaríem nosaltres la documentació, varen quedar sorpresos del coneixement que es té des de l’Ajuntament de Dosrius, tant per part dels tècnics com dels polítics, de tots els passos administratius necessaris, així com del coneixement i domini de la llei.

Jo tinc bones vibracions, per naturalesa tinc una visió positiva i tinc confiança que un cop s’acabi el projecte de reparcel•lació s’obri una segona convocatòria i l’Ajuntament es pugui presentar, amb la finalitat que ens avancin els diners, per poder fer les obres de can Canyamars.

Sé que l’optimisme, algunes vegades, m’ha traït, però, tot i així, la feina que s’ha fet està feta, malgrat els entrebancs, els contenciosos i les visions diverses.

Sabíem que no era un tema fàcil, però per fer un llarg camí s’ha de fer un primer pas. Nosaltres n’hem fet molts de passos i ara estem allà on ens trobem, molt avançats en el temps en referència a cents i cents d’urbanitzacions que es troben en la mateixa situació.

MÉS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL PER FER INVERSIONS ALS AJUNTAMENTS

Altre cop ha sortit publicat el repartiment de 5.000 milions d’euros provinents del Govern Central, per als ajuntaments de tot l’Estat Espanyol.

En primer lloc, vull fer un reconeixement al Govern Zapatero, ja que mai s’havia produït una aportació de recursos provinents de l’Estat, d’una manera tan justa com l’anterior Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) i com ara aquest nou fons anomenat d’Ocupació i Sostenibilitat.

L’anterior varen ser 8.000 milions d’euros i ara en són 5.000 milions. En el cas de Dosrius ens han tocat 526.375,-- euros . Hi ha alguna diferència respecte al del 2009, que és que el 20% el podem destinar a despesa corrent, per a les inversions que es realitzin des de l’Ajuntament en temes d’ensenyament i benestar social i la resta a inversions destinades, principalment, a temes de dependència, de sostenibilitat i de noves tecnologies.

Ara l’equip de govern farà les valoracions pertinents per presentar els projectes per un valor de 420.000 euros, aproximadament, un cop hàgim tret el 20% per a despesa corrent.

A L’OLGA PLEGUEZUELOS

Estic convençut que les persones que habitualment segueixen el meu bloc no coneixen l’Olga Pleguezuelos. Jo ben poc, ja que a la meva vida només he estat mitja hora amb ella, però em va transmetre tantes sensacions positives que li vull fer aquest petit escrit.

L’Olga Pleguezuelos era una senyora de 35 anys, malauradament el dia 19 d’octubre la varen trobar sense vida en un apartament de Londres. No entraré en pensar què li va passar, però sí que la notícia em va sobtar molt.

Era filla de Granollers. Casualment la vaig conèixer el dia 26 de setembre, en el casament de la seva cosina. Com són les coses, vaig demanar que si algun assistent a la festa tenia ganes d’intervenir ho fes i l’Olga es va brindar, amb un esperit juvenil, un parlar amb sentiment, de persona preparada, sense por a la vida, segura d’ella mateixa, decidida, que transmetia unes sensacions que feien que fos molt agradable estar al seu costat i comentar qualsevol tema que et vingués al cap.

Tal com he dit, només vaig tenir ocasió de compartir amb ella aquest acte, però ho vaig explicar al meu entorn. La següent notícia que vaig tenir d’ella va ser a través dels mitjans de comunicació, amb la seva fotografia il·lustrant la notícia.

Com són les coses, una noia amb energia, amb tot el temps del món per posseir el món. Aquesta va ser la meva sensació i al cap de tres setmanes perdia la vida.

Es diu com va ser, però el més important és que ella ja no està dins d’aquest món que havia de transformar, gaudir, deixar la seva petjada, millorar i transmetre a altres persones les mateixes sensacions que a mi em varen arribar.

SENSACIONS DE COM ES TROBA LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

Després de les vacances d’estiu he copsat alguns indicadors que marquen que comencen a haver-hi moviments positius en el consum, malgrat que les previsions planificades eren força negatives.

Això no treu que les persones que no tenen feina i que porten molt temps amb aquesta situació sigui dramàtic. Per aquest motiu,cal esforçar-nos al màxim per ajudar tot el que es pugui des de l’administració.

Dic que veig que s’han generat certs “inputs” que em fan ser optimista. Per exemple, el consum de venda d’aigua en alta, en general ha augmentat i els experts expliquen que és perquè la indústria torna a funcionar.

El dia a dia de les persones es veu amb més alegria i un exemple el trobem en el pont del dia 12 d’octubre, en què va haver-hi un alt índex d’ocupació a les cases de turisme rural i a molts indrets que reuneixen les característiques de descans i ofereixen llocs culturals per anar a visitar.

A la Fira del Bosc de Canyamars els comerciants varen acabar les existències i varen haver de proveir-se de més material, perquè la gent consumia i comprava a totes les parades.

De fet, diuen que hi ha un 17% d’augment de l’estalvi, que pot ser un efecte de la por de la crisi. Aquests estalvis no serveixen per comprar un habitatge ni tampoc per canviar el cotxe, però sí per donar-te els plaers de sortir, adquirir productes que fan gràcia i, perquè no, anar a un bon restaurant a fer un bon tiberi.

Jo personalment sóc optimista i ho sóc per naturalesa. Tinc la intuïció que malgrat que passarem un 2010 duríssim, per l’efecte de les persones que no tenen feina, però estic convençut que no anirem més avall i que començarem a remuntar, potser lentament, però d’una manera segura.

FIRA DEL BOSC MEDIEVAL A CANYAMARS

Un any més, la Fira del Bosc Medieval ha superat les estadístiques, ja que no es recorda un acte al nostre municipi amb tanta assistència de públic.

Recordo molt especial que el Sr. Jordi Zaragoza, com a regidor de l’Ajuntament de Dosrius, va iniciar la Fira del Bosc al nucli de Dosrius, durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat.

Una fira que durant les seves primeres edicions va ser molt concorreguda, tant de públic com de propostes comercials, amb parades de tota mena.

Es va anar fent any rere any, però el seu format va quedar esgotat, fins que l’any 2004 es va transformar en Fira del Bosc Medieval i es va ubicar al nucli de Canyamars, jo crec que amb gran encert.

A més, cada any se li ha volgut donar algun plus diferent que ha fet que sigui una fira esperada, desitjada per moltes persones, però, sobretot, la gent de Canyamars està orgullosa de fer un esdeveniment d’aquestes magnituds.

Els càlculs d’assistència de públic el diumenge al matí, entre les onze i les dues, estan al voltant de les 5.000 persones, que es trobaven entre l’indret de la fira fins al pou del glaç.

L’assistència de públic va ser fluïda, amb una activitat comercial que va ser molt bona, tant el dissabte com el diumenge a la tarda.

No cal dir que els estacionaments de vehicles van quedar totalment plens, però va ser un moment puntual, entre la una i les dues del migdia del diumenge el moment més crític.

Al darrere d’aquest esdeveniment hi ha molta feina. A dia d’avui encara he pogut parlar amb algun dels organitzadors que encara té els ossos fora de lloc, ja que degut a la situació econòmica s’ha de posar molt més esforç humà, de treball i més treball, per arribar als objectius marcats.

Cal destacar l’assistència dels casals d’avis l’associació Shakti el Cau de Bruixes al Pou de Glaç, organitzat per Bruixes del Corredor, als arqués del municipi que fan una proposta d’iniciació a la disciplina i sensacions de tirar amb arc, així com també la Colla del Pilón, espectacle, gastronomia, animació i, com no, El Sot del Gall, planificació, organització del sopar i el dinar del diumenge. És a dir, intensitat, treball, il•lusió i al final gran satisfacció.

A tots, moltes gràcies.

SOBRE LES FUSIONS DE LES CAIXES D'ESTALVIS

Segueixo amb molta intensitat tota aquesta moguda que hi ha referent a les fusions de les caixes d’estalvis. Dies enrere, es va fer la de la Caixa Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i aquests últims dies ha quallat la de la Caixa Manresa, Catalunya i Tarragona.

Quedaran en aquests moments cinc caixes, tres de potents i les dues restants, que són Penedès i Laietana, a l’expectativa.

En el cas de Caixa Laietana, que és la de la Comarca, la del territori. Estic molt satisfet i admiro d’una manera especial la valentia amb què afronten aquests moments que ens toquen viure. Sé que hi ha moltes pressions, tant del Banc d’Espanya, com del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

Ara es parla que hi ha possibles contactes entre la Caixa Laietana i la del Penedès.

Sé que la valentia de la direcció de Caixa Laietana no es deixarà absorbir per ningú i defensarà la identitat de la caixa de la nostra comarca. Fins i tot, la capacitat d’imaginació pot arribar a què se signin acords per actuar fora de Catalunya, però sense perdre la identitat i el nom de Caixa Laietana.

No sé com acabarà tot això, però jo desitjaria que al 2013 poguéssim celebrar els 150 anys de Caixa Laietana. Estic convençut que si no pot ser no serà per voluntat de la direcció, sinó que serà per obligació externa.

QUINA FESTA LA DELS AVIS!

Com ja és tradicional al nostre municipi, el dia 12 d’octubre es va celebrar la festa de la gent gran.

Mireu que és una festa bastant monòtona, però sempre et sorprenen amb novetats i, sobretot, amb la il·lusió que els homenatjats s’hi presenten.

Cal destacar que al ser un any de recessió econòmica, els recursos que s’hi han pogut destinar han estat limitats, però no s’hi ha notat gens ni mica, ja que allà on no ha arribat la part econòmica hi ha arribat el treball dels voluntaris i voluntàries, perquè fos una festa sonada, i això és va aconseguir.

Mig pavelló per a la missa i l’altre mig per fer-hi un dinar. En el moment en què vàrem fer el canvi i vàrem passar a la part del dinar, tothom va quedar meravellat de com havia quedat engalanat i el goig que feien totes les taules parades amb les cadires i les seves fundes, i qualsevol detall a punt de solfa, per poder-lo gaudir.

Va ser un dinaret molt digne i amenitzat per uns “mariachis” que van fer l’estona molt agradable i tothom va quedar molt content.

Serveixi aquest escrit per fer un agraïment molt sincer a totes les persones que varen fer possible aquest acte, que en són moltes, ja que porten setmanes treballant-hi i intentant controlar qualsevol detall, per fer més lluïda la celebració.

Al mateix temps, vull fer un agraïment a la gent gran, pels missatges, pels valors, per la felicitat que et transmeten a l’hora de fer aquests actes de celebració.

LA CHALLENGE, QUINS “INPUTS” QUE GENERA!

Tothom es deu haver assabentat que el passat diumenge dia 4, es va celebrar a la nostra comarca La Challenge, que és una disciplina esportiva, consistent en fer 3.800 metres nedant, 180 Kms. en bicicleta i 42,125 Kms. corrent, això tot seguit.

A ningú se li escapa que per poder fer aquestes distàncies sense parar s’ha d’estar especialment preparat o preparada, ja que hi ha una gran quantitat de dones que també s’hi posen, sense cap mena de problema.

He volgut fer aquesta petita reflexió d’aquesta prova, un cop ja han passat uns quants dies, perquè al cos em van aflorant els “inputs” que genera el fet d’haver viscut amb intensitat qualsevol dels moments d’aquest esdeveniment esportiu.

És més que una prova esportiva, és una manera de viure, amb uns valors de persona sana, ja que quan estàs al voltant de les persones que hi participen, t’arriben unes vibracions de pau, això ho vaig poder comprovar personalment quan a les set del matí del diumenge estava rodejat de cents d’esportistes, amb una gran pau a l’ambient, que podies captar dins del teu interior. No només a primera hora del matí, sinó en qualsevol altre moment d’un altre dia, és quelcom especial la sensibilitat, la química, .... que transmeten les persones que estan preparades per fer aquesta prova.

No cal dir que és una disciplina en la que s’hi involucra tota la família: la parella, si en tenen, els fills i les filles, les mares, ... ja que les hores que has d’estar entrenant diàriament afecten tot l’entorn. Aquest és un fet que es capta en el desenvolupament de la prova, ja que hi ha molt públic vinculat directament amb els esportistes.

Un altre punt que voldria destacar és la capacitat del cos humà, l’esperit de superació que podem arribar a tenir si ens ho proposem, no només per recórrer aquestes distàncies, sinó per a qualsevol altre objectiu que ens proposem.

Les bones vibracions que et van sortint al cos per l’experiència d’haver estat al costat d’aquestes persones, et van donant ganes que torni aquest esdeveniment.

Això em passa a mi, però també a molta gent de Calella i de la comarca, que van sortir al carrer, ja que a la prova que es va celebrar el 24 de maig varen rebre aquestes sensacions especials que transmeten aquests esportistes, i en aquesta de l’octubre el públic es va multiplicar.

L'ANDREU DE CAL ESTAPÉ

Avui hem hagut d’anar a l’enterrament d’un home que ha estat un referent al nostre municipi, el cap d’una explotació agrícola, d’una família, una masia o casa de pagès important de les nostres contrades.

Un home bo, compromès, no només amb la seva família, sinó també amb la comunitat, d’aquells que han nascut al llit dels seus pares, a cal Estapé i que tota la vida ha estimat molt, no només la seva propietat, sinó que també el seu municipi i la seva gent.

L’Andreu era un home amb unes característiques que feien que les estones que estiguessis parlant amb ell fossin molt agradables. Era un home molt sentit, que davant les adversitats dures li costava poc emetre llàgrimes, però amb tranquil·litat i bona companyia era un pou de ciència.

T’explicava les coses amb un vocabulari ric, molt entenedor, amb posicionaments molt reflexionats, amb un to de broma que feia que l’estona fos molt agradable i que riguessis molt al seu costat.

Molt atent, amb ganes d’obsequiar-te, ja que et convidava a veure, donava la sensació que sempre tenia algun deure amb la gent que l’envoltava.

No demanava favors, buscava ser un home autosuficient en tots els aspectes, gens problemàtic i, per altra banda, tenia molta empatia amb la gent.

Tant la seva família com els que l’hem conegut el trobarem a faltar molt.

SOBRE LA GRIP NOVA

He seguit de molt a prop tot el tema de la grip nova, el que significa i el que pot significar durant les properes setmanes i mesos.

Pel càrrec que desenvolupo, tinc la possibilitat de tenir contacte molt directe amb l’Hospital de Mataró i, evidentment, els centres hospitalaris es preparen d’una manera molt seriosa davant les conseqüències d’aquesta nova grip.

Un dia de la setmana passada, en una reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme varen explicar tot el protocol que s’havia dissenyat.

La veritat és que quedes sorprès gratament de com tenen planificada tota l’actuació, tot el protocol que utilitzaran per atendre les persones infectades, dependent del grau d’afectació.

Tenen comparatives de països que han passat el període hivernal i escenifiquen situacions extremes de l’experiència del que hi ha succeït.

El que vull fer és tranquil·litzar totes aquelles persones que segueixen el bloc, ja que els professionals van per endavant, preparant-se per a tot el que els pot venir, però segons el que es comenta, pel seguiment que se n’està fent, pot ser menys agressiva i amb moltes menys conseqüències que la grip estacional que cada any patim al nostre país, durant els mesos de més fred.

Estic convençut que estem en bones mans!

DÒNA LA SENSACIÓ QUE LA PROBLEMÀTICA AMB LA TDT S'HA SOLVENTAT

Hem viscut un estiu molt difícil pel que fa al tema de la recepció del senyal de la televisió digital, bàsicament de les cadenes nacionals.

Com són les coses, durant el dia no tenies cap problema per veure qualsevol cadena, però un cop entràvem a la nit tot el que era TV1, amb les seves cadenes col·laterals: Antena 3, TV5 i Cuatro, baixava la intensitat del senyal i desapareixia la imatge, no era així quan hi havia l’analògica, ja que no es veia tan nítida, però continuaves veient la imatge.

Aquest ha estat un tema provinent de Collserola i al Maresme n’hem patit les conseqüències, ja que hi ha zones d’aquesta comarca que tota la vida han tingut aquestes dificultats, però amb l’analògica continuaves veient la televisió, amb més o menys neu, però amb l’arribada de la TDT hem tingut aquests problemes de desaparició d’imatge, quan baixa la intensitat del senyal.

Tot això és fruit, segons diuen els entesos, dels efectes de l’aigua del mar, que fa baixar la intensitat del senyal que arriba al nostre repetidor.

Per cert, un repetidor que té un manteniment excel·lent, per part del seu responsable i que ha patit totes aquestes dificultats a la seva pròpia pell.

Estic convençut que el seu esforç, voluntat i paciència han fet que els responsables d’emetre el senyal o de qui havia d’instal·lar els aparells pertinents, que eren tècnics de Madrid, fessin les modificacions necessàries perquè el Maresme tingués cobertura per veure perfectament totes les cadenes que ens arriben.

Vull donar les gràcies molt sinceres al Sr. Josep Esquerra de Comercial Canyamars, que és el responsable del manteniment del repetidor de Dosrius, ja que hi he tingut un contacte molt directe, degut a les problemàtiques de recepció i sé tot l’esforç que ha fet i tot el que ha hagut de suportar de queixes i més queixes.

Segons em comentava, hi havia dies que al seu telèfon particular rebia al voltant de 170 trucades de veïns i veïnes preguntant-li pel tema, la majoria correctament, però altres de manera despectiva.

Us imagineu respondre 170 trucades per a aquesta per aquesta persona donant tota mena d’explicacions, i que les dóna tan extensament com és necessari, amb una gran correcció i exquisidesa. Ha estat tota una proesa passar un estiu com el que ha patit en Josep Esquerra!

Josep, moltes gràcies pel treball que has fet pel bé de la comunitat.

MÉS SOBRE EL ROURE DE CAN FELIU

Un cop fet el gran esforç d’anar trossejant el roure abatut a terra, en hores de negre nit i, fins i tot, de matinada, tal com us he explicat a l’article anterior, cal fer un reconeixement molt especial a les persones que se’ls va trucar quan estaven dins el llit i, en cap moment, van dubtar de vestir-se adequadament, per ajudar a fer les tasques necessàries, a fi que la població estigués el menys afectada possible.

Aquests persones són els membres de la Brigada, els veïns de l’entorn i també en Manel de cal Patró.

Vull fer un esment especial al pobre Manel, ja que va prendre mal a causa dels primers metres del tronc d’aquest roure. Aquest tronc el vàrem apartar a la una de la matinada i vàrem anar a dormir, l’endemà vàrem anar trossejant el roure, el vàrem anar carregant, fins que va quedar aquest tronc singular, que es calcula que pesa entre 4.000 i 5.000 Kgs. En Manel de cal Patró l’enganxa a la ploma, l’aixeca per posar-lo a dalt del camió, per poder-lo portar a un indret on intentarem que es col·loqui com a record de l’arbre. Resulta que per fer millor la feina, ell també va pujar a dalt del camió i un cop la soca va tocar la caixa del camió, va fer un petit moviment, enganxant-li la cama dreta entre soca i barana del camió, trencant-li la tíbia i el peroné.

El resultat de tot això és que ara el tenim enguixat des del peu fins a dalt de tot de la cuixa. S’ha estalviat l’operació que en principi preveien els metges, ja que un cop enguixat s’han adonat que la ferida és neta i que hi ha garantia que la soldadura quedi en bones condicions.

Final desagradable, però les circumstàncies de la vida fan que hàgim de viure aquestes situacions. En Manel està tranquil, però tots sabem que haurà de tenir molta paciència, per això des d’aquest escrit li vull enviar els meus millors desitjos i que la recuperació sigui el més ràpida i satisfactòria possible.

Manel, ara més que mai aquesta soca la col·locarem en un indret on durant molts anys la podràs veure, així, quan hi passis, recordaràs l’esdeveniment o l’accident com una anècdota de la teva vida.

EL REFERENT DEL ROURE DE CAN FELIU ENS HA DEIXAT

Ahir al vespre, a 2/4 de 12 de la nit, amb el pijama posat i a dins del llit, llegint el que pertocava, em sona el mòbil, trucada en un moment anormal, què deu passar? Contesto i m’arriba la notícia que un dels roures de can Feliu, el més significatiu, ha caigut.

Pregunto per l’afectació de la comunicació del veïnat Gemir i em reafirmen que és impossible el trànsit de cap vehicle per aquell camí. Doncs, cal anar-ho a resoldre.

Truco al cap de la brigada. Immediatament em respon i quedem que ens dirigim a l’indret per veure la magnitud i les conseqüències de la caiguda.

Vaig arribar el primer, pràcticament a ¾ de 12, i vaig quedar esgarrifat de l’envergadura del roure i de l’afectació que va produir, tant al carrer Dr. Joan Cardona, com al camí que va cap al Veïnat Gemir, com a les aules i tancat de la SES. Calia fer una actuació urgent.

Poca estona després de ser allà, arriba el cap de la brigada amb dos treballadors. Tots ells s’havien hagut de treure el pijama i posar-se la roba de treball. Cal dir que a l’indret hi havia alguna persona del veïnat que va sentir l’esclat de l’arbre en caure. Això va ser a les 11,10 de la nit, del dia 21 de setembre de 2009.

L’objectiu de la intervenció immediata era que cap carrer ni camí veïnal quedés tallat a la circulació.

Vàrem necessitar una grua de magnituds importants i amb dues motoserres ens vam posar a treballar. La grua, que és la del patró, nom corrent per als de Dosrius, però el debò és Manel Güell, està disponible en qualsevol moment.

Prop d’una hora i mitja treballant amb les motoserres, la ploma de la grua, enfocant amb els cotxes per poder observar més la feina que es feia, fins que l’objectiu de la primera actuació va ser complert.

Durant el decurs d’aquesta hora, hora i mitja, hi havia moments que se’t posava la pell de gallina pensant les conseqüències que hagués pogut tenir si l’arbre hagués caigut en hores que les escoles estiguessin en un moment d’entrada o sortida, o durant un acte multitudinari al pavelló, però la sort i les circumstàncies varen fer que no hi hagués cap vehicle i, sobretot, cap persona.

A 2/4 de 2 de la matinada ens posàvem al llit.

A les 7 del matí tornàvem a ser allà, encara esparverats de la magnitud de l’arbre, un roure que dues o tres generacions l’hem tingut com a referent per jugar-hi, per explicar-hi contes, com a lloc de trobada, ... i, fins i tot, per a moltes altres intimitats que ara no vénen al cas i que cadascú se sap les seves.

Serveixi aquest escrit com homenatge al roure de can Feliu. Ara estem pensant d’instal·lar l’espectacular soca d’aquest roure en un indret significatiu.

CANYAMARS HA VIBRAT AMB LES SARDANES (II)

Mirant el cel es decideix que el dinar es fa al Molinot, un arròs exquisit i la gent molt relaxada, en un indret meravellós.

S’acaba de dinar i peten els primers trons i les primeres gotes. En un moment es decideix que la ballada de la tarda es fa al pavelló de Canyamars, que ja estava preparat, amb tots els seus detalls.

S’anuncia per megafonia i comença la por de: Vindrà molta gent? Quanta gent marxarà cap a casa? La gent que tenia pensat venir a la tarda, es decidirà? Però bé, la decisió que es va prendre va ser la correcta.

Les cobles comencen a tocar dins del pavelló, captem que molts assistents, que no eren del municipi i que varen entrar al pavelló, van quedar meravellats de la instal·lació tan agradable que tenim a Canyamars.

Comencem a ballar sardanes, s’omple de gent, es fan sis o set rotllanes a cada tocada i alguna de gran. Vaig poder comptar que la mitjana de persones ballant era de 70 – 80.

La satisfacció dels dansaires va anar omplint l’ambient i es va anar captant una alegria, una felicitat i un gaudiment espectacular, entre tots els que ballaven sardanes. Personalment va ser la primera vegada que vaig sentir-ho tan a dins, fins al moment culminant, la sardana “Amics de Canyamars”, tocada per les tres cobles, que va ser l’èxtasi, demanant a les cobles que fessin la repetida, fet que ja els havíem exigit amb una altra sardana que havíem vist que la gent l’havia viscuda amb gran intensitat.

També em va donar molta satisfacció veure els antics organitzadors d’aquest aplec, que estaven orgullosos de veure que el que ells havien defensat havia tornat a reeixir, amb els mateixos objectius d’abans.

Cal reconèixer que l’esforç que ells van fer durant el temps en què el van organitzar també va ser molt important, perquè ara puguem viure aquestes experiències tan espectaculars.

A tots i a totes moltíssimes gràcies, Canyamars es reafirma i és un referent al nostre país, dins el món de l’organització d’aplecs de sardanes.

CANYAMARS HA VIBRAT AMB LES SARDANES (I)

Quin aplec tan magnífic que vam viure diumenge passat a Canyamars!

Estem parlant del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars. Era el segon any que es canviava el format, en tots els aspectes: nou indret, arrossada al migdia per a tothom, concentració de col·leccionistes de plaques d’ampolles de cava i nous organitzadors.

L’any passat ja vàrem acabar amb molt bon gust de boca, tot i que l’assistència no va ser la desitjada, però enguany ha estat al contrari.

En primer lloc, vull fer un reconeixement molt especial a la gent del Sot del Gall, que són els nous organitzadors d’aquest esdeveniment històric i que gràcies a ells ha tingut continuïtat.

S’hi ha posat molt en l’organització d’aquest aplec, ja que han calculat molt qualsevol esdeveniment advers que pogués succeir. L’experiència d’aquest grup de persones ha fet que l’èxit tan espectacular d’enguany hagi estat possible.

La setmana abans de l’Aplec van estar pendents de les inclemències del temps, ja que es preveien pluges per al cap de setmana. Es va esperar el divendres per saber si es reafirmaven les prediccions meteorològiques, que varen aconsellar tenir preparat un indret alternatiu, on poder-se aixoplugar.

La gent del Sot del Gall es va mobilitzar el divendres a la tarda i va preparar el pavelló de Canyamars, instal·lant el “bateco”, que és una catifa especial que protegeix el terra del pavelló.

Diumenge al matí l’espai del Molinot feia goig, tot estava preparat per celebrar-hi l’aplec d’enguany. D’una manera senzilla, però amb molt de gust, amb els detalls que fan que t’hi sentis molt còmode i, com sempre, el col·lectiu del Sot del Gall controlant qualsevol detall de l’organització.

Van començar les sardanes, amb l’assistència de força gent, va ser una matinal bastant concorreguda. Feia anys que no s’hi veia tanta assistència de gent a la jornada del matí.

INVERSIONS A CAN MASSUET DEL FAR

El manteniment del model de nucli urbà en format d’urbanització té unes exigències econòmiques, que fa que sigui insostenible, en cas que no s’aconsegueixin recursos d’altres administracions.

Dic això perquè durant la festa major de can Massuet del Far o, fins i tot, algunes vegades que trobes algun veí o veïna que es queixa dels serveis que es donen en aquet nucli de població, dient: “Que si tinc la vorera en mal estat, que si tinc algun forat al carrer, que si el transport públic, que si correus, ...”

La veritat és que sempre hi ha fets millorables, però amb els números a la mà, l’IBI que l’Ajuntament recapta de can Massuet del Far puja entre 600.000,-- i 700.000,-- euros, que serveixen per donar serveis administratius, jurídics, cos de la policia local, brigada municipal, festes majors, serveis socials, arranjament de carrers, ...

Doncs bé, a moltes d’aquestes persones els he explicat que en espai de dos anys a can Massuet del Far es fan o faran obres per més de 5.500.000,-- euros, que les podríem anar explicant: clavegueram 4.000.000,-- d’euros; la Generalitat ha aprovat una partida 1.000.000 d’euros per portar l’aigua a can Massuet; 200.000,-- euros per arranjar voreres; 200.000,-- euros per portar les aigües brutes de la banda de can Bordoi al carrer Granollers i 100.000,- euros per asfaltar carrers, que en pots dies es començarà. Aquest és un exemple que demostra que el sistema públic ha de portar molts més recursos dels que es recapten en un nucli de població amb les característiques que presenta can Massuet del Far.

Sí que és cert que són recursos d’altres administracions, però hem d’entendre que són dels nostres impostos. Per molt que sigui la Generalitat o la Diputació és diner públic.

La gràcia és saber com funcionen la resta d’administracions i estar-hi a dins, perquè inverteixin al teu municipi.

VALORACIÓ DE LES FESTES MAJORS

Ja hem tornat a engegar i la veritat és que amb feina a sobre la taula. M’ha costat una setmaneta posar-me al dia, però ara ja anem per davant de la feina, que és quan em sento més còmode, així que ja puc reiniciar els meus escrits al diari personal.

El primer que vull fer és una valoració de les tres festes majors que hem viscut durant aquest mes d’agost. Totes amb molta participació, malgrat que hi ha hagut una reducció important del pressupost, degut a la situació que estem vivint. Tot i això, la majoria dels actes han tingut molta qualitat.

Jo crec que l’objectiu de les festes majors s’ha complert d’una manera satisfactòria, gràcies a les ganes que tots els membres de les comissions de festes hi han posat. Ells han fet que no es notés aquesta disminució de partida pressupostària. Gràcies al seu treball, el seu esforç i la seva dedicació les festes del municipi han estat un èxit. Fins i tot, alguna persona que porta molts anys al capdavant d’una comissió ha estat més entregada que mai, no només en hores, sinó també en sentiment. Això em satisfà moltíssim.

A Canyamars, cal destacar l’estrena de la nova Plaça de la Germandat, amb el seu tendal o lona de disseny avançat. Sé que a algunes persones els costa acceptar els canvis i la seva valoració té un to crític, però estic convençut que aquesta plaça de la Germandat tindrà molt més joc dins les activitats col·lectives de Canyamars i que de mica en mica la gent se la farà seva i estarà orgullosa de l’espai estrenat durant aquesta festa del 2009.

A can Massuet, segon any de festa major a la pista esportiva. Ja ha passat la catarsi de la seva inauguració. Les visions crítiques van ser molt dures durant la festa del 2008, amb veus que deien: “No es tanca tot, quan plou ens mullem, això ha quedat a mitges”. Havies d’anar fent les reflexions pertinents a cada persona, per explicar-li la visió i el motiu de fer-la d’aquella manera. Enguany, reconeixement que la millor proposta era la de no tancar la pista de can Massuet, per part de tothom, fins i tot de les persones que ho havien criticat, ja que la temperatura ambient que vam tenir durant la festa major va ser molt agradable, vam gaudir d’una visibilitat extraordinària i, en cas de pluja, tots els actes van quedar garantits.

A Dosrius, els actes tradicionals de sempre, però amb una descoberta extraordinària, l’espai del Safareig del Comú. Va ser un gran encert acabar la festa major a l’entorn del Safareig del Comú, sopant i escoltant havaneres, amb el tradicional cremat. Feia molt de goig, miressis cap on miressis, la plaça era plena de persones, amb molta tranquil·litat, arrecerades pels habitatges, amb vistes del safareig del Comú, del campanar i, sobretot, amb grans possibilitats, ja que hi cabia molta més gent, ja sigui ocupant més plaça o, fins i tot, la carretera on s’inicia el mercat.

BON MES D'AGOST

Com que estem entrant al mes d’agost, farem una aturada d’escrits, ja que hem d’intentar desconnectar i, sobretot, fer una activitat diferent, si podem, de la que habitualment ens toca fer durant tot l’any.

Si més no, la feina la farem amb menys intensitat i d’una manera més relaxada.
Desitjo a tothom un molt bon mes d’agost

REPERCUSSIONS DE LA CRISI SOBRE CAN CANYAMARS

Estic molt pendent del dia a dia pel que fa a les repercussions de la crisi que ens toca viure, ja que poden afectar les decisions que hem de prendre des de l’Ajuntament.

Fa dos o tres mesos que vàrem decidir que quan tinguéssim el projecte de reparcel·lació de can Canyamars, l’Ajuntament no tiraria endavant l’execució de les obres si no tingués el suport de la Generalitat de Catalunya.

Això s’ha anat explicant, principalment, a les persones afectades i la veritat és que ningú ha dit que la decisió que s’havia pres estigués fora de lloc, fins i tot, alguns l’han celebrada més del que us penseu. Potser hi ha algú que es creia que el sistema li havia de resoldre el seu problema i la decisió presa no li ha agradat perquè pot endarrerir la realització de les obres, però quan es prenen decisions tens aquestes controvèrsies i dilemes.

A banda de captar que la majoria de gent està contenta amb aquesta decisió presa, he pogut comprovar que un municipi que fa pocs mesos va adjudicar unes obres per arranjar una urbanització, que és el que volíem fer des de l’Ajuntament de Dosrius, no fa massa dies m’explicaven que això se’ls ha convertit en una ruïna i una paràlisi per als afers de la col·lectivitat.

S’han trobat que més del 50% dels afectat no poden pagar, suposo que alguns serà perquè no volen, la quota que els pertoca. Atenent que les obres ja estan adjudicades i engegades, rescindir els contractes tenia una repercussió econòmica insalvable per a l’Ajuntament i s’han hagut de tirar endavant. Evidentment, l’Ajuntament d’aquest municipi ha hagut de demanar crèdits a les entitats financeres, havent estat difícil la seva concessió, per poder fer front al compromís adquirit.

A més del perjudici que això ha generat per a l’Ajuntament en qüestió, tant econòmicament com de gestió, els interessats de la urbanització on s’estan fent les obres també han tingut una situació difícil, ja que qui és responsable i no ha pogut afrontar les despeses té un malestar que, segons m’expliquen, ha produït malalties, separacions, ... Tots aquests efectes tan perjudicials per a les persones que en situacions crítiques es produeixen.

Estic content d’haver pres aquesta decisió i, a més a més, molt content, perquè la majoria de gent de can Canyamars l’ha aplaudida. Saben que quan la Generalitat de Catalunya s’hi pugui posar, els interessats amb algunes característiques especials poden tenir ajuts per fer front a les obligacions que els pugui representar arranjar la urbanització.

Cal estar molt atents i quan hi hagi la possibilitat que la Generalitat ens pugui avançar els diners per fer les obres, cal estar allà havent fet la feina i els deures.