8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Sempre, quan es parla del Dia Internacional de la Dona Treballadora, m’apareix com un flash la meva mare i la seva generació, que varen ser unes dones amb una capacitat de treball, de sacrifici i d’estimar extraordinària. Sempre que puguem els ho hem de reconèixer i els hem de donar les gràcies.

Recordo que estàvem a pagès, amb la complicació que representa per a una dona viure amb les magnituds d’una casa envoltada d’animals i d’homes, que entraven i que sortien, venint del camp i amb la necessitat de trobar tot al seu punt. A més, recordo com participava en les feines del camp, fent qualsevol feina que pogués. Quines lliçons ens donaven constantment les dones de la generació de la meva mare! En aquells moments no sabíem valorar la importància del seu esforç per tirar endavant la família i com ens arribaven a estimar!

Després anem a la generació de la meva germana, que és també la meva generació, que engloba les persones nascudes a la dècada dels cinquanta, principis dels seixanta. Va ser l’època dels hyppies i dels paiboys. Les dones que es forjaven un futur mitjançant els estudis per adquirir coneixements, ho feien després de grans jornades de treball. Recordo la meva germana, i amb això ho faig extensiu a tota la seva generació, que es llevava a 2/4 de 6 del matí per anar a treballar i arribava a 2/4 d’11 o les 11 de la nit. Jo no sé d’on treia el temps per fer tot el que feia. Aquesta va ser una generació que ja va veure més recompensat el seu esforç, ja que podien tenir uns estudis, un cotxe propi i alguna pesseta a la butxaca per a les distraccions del cap de setmana. Però això sí, a base de molt d’esforç.

Ara hi ha la generació de la meva filla, que com totes les generacions no tenen el futur fàcil. Amb una societat tan canviant i tan competitiva també han de treballar per poder adquirir coneixements, però amb una petita o gran diferència, que les famílies les podem ajudar a complir els seus objectius, ja que hi ha més poder adquisitiu.

No vull acabar aquest petit escrit sense fer un reconeixement molt especial a totes les dones que estan al meu entorn, començant per la mare dels meus fills, una dona que treballa fora de casa una quantitat d’hores elevada i que ens porta la casa d’una manera exemplar, però més exemplar és l’amor i la cura que transmet a tots els seus.

També vull fer un reconeixement a totes les dones que treballen al meu entorn, la majoria sortides de la meva generació, molt competitives totes, que s’han hagut d’anar preparant enmig del treball del dia a dia. Estic molt orgullós de poder compartir el dia a dia amb totes elles.

Hem de continuar treballant perquè la integració de la dona sigui total en tots els aspectes, perquè si aquesta societat vol tenir qualitat de vida de veritat, ha de passar per la integració total de la dona en la mateixa.