El Dimecres de Cendra, quan un nen sortia de l’escola, concretament de l’Encarnació Fonoll, va caure i va tenir tanta punteria que va picar de cap contra una pedra. Això va passar en el torrent que està al costat de la mateixa escola, que en principi ha de recollir les aigües de les Costes d’en Vergés.
Hi ha un gran debat sobre si hem de cobrir o no aquesta riereta. Us ben asseguro que si jo pogués ja estaria tapada, però, com que és competència d’administracions superiors, m’ho prohibeixen totalment.
Ara intentarem tenir el torrent més net i protegir una mica més els dos passos a tocar de l’escola, però els perills en un poble són infinits: cantonades de pedra, cotxes marxa enrere, nens i nenes que corren i no miren on van, són els contratemps que tenim per viure en un poble.
He volgut explicar aquest fet per destacar, en primer lloc, la comprensió del pares del nen, així com també la de la gran majoria de pares i mares que entenen que, tot i tenir els avantatges d’un poble, també tenim alguns inconvenients, però jo no els veuria com inconvenients, sinó com aventures, ja que davant de la llibertat de poder córrer, saltar i enfilar-te, hi entra en joc alguna capbussada.
Si haguéssim d’anar a buscar tots els perill que això pot comportar ens tornaríem bojos.
Recordo quan els meus fills eren petits, que tenien 4 - 5 anys, que van agafar el costum d’enfilar-se als arbres. Va ser una època molt divertida. Era genial veure el meu fill petit, 15 metres a dalt d’un arbre, agafat com un mico, i com s’ho passava. Vam tenir la sort que mai ens va passar res.
27 febrero 2009
26 febrero 2009
ESTIC MOLT CONTENT
Qui segueix la premsa escrita i, fins i tot, els mitjans de comunicació en general, s’haurà assabentat que a nivell de Maresme s’ha arribat a un acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, consistent en consensuar un document que ha de ser el full de ruta de la mobilitat al Maresme.
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
21 febrero 2009
QUIN ESDEVENIMENT ESPORTIU ENS ESPERA!
Qui és observador ja pot veure a les nostres carreteres un lleuger augment de trànsit de bicicletes. Qui entén de bicicletes veu que no són les normals dels ciclistes del diumenge, són especials, fins i tot, podríem dir que tenen un valor considerable de mils d’euros cadascuna d’elles.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
18 febrero 2009
A DOSRIUS AL MES DE GENER NO HA AUGMENTAT L’ATUR
Les últimes dades de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme diuen que el municipi de Dosrius, durant el mes de gener passat, no va tenir augment d’atur a la seva població.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
16 febrero 2009
JA COMENCEN OBRES IMPORTANTS
Aquest 2009, malgrat ser un any de recessió, el municipi de Dosrius serà dels territoris de Catalunya que tindran més inversió, tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
12 febrero 2009
AIXÒ DEMOSTRA COM SÓN
El que està passant amb aquesta xarxa de corrupció que s’ha descobert sobre càrrecs electes i de confiança, vinculats al Partit Popular (PP), no té nom, però la veritat és que són així.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
10 febrero 2009
SOBRE ELS CICLES CLIMÀTICS
Jo no sé si estem immersos en l’ anomenat canvi climàtic, però sí que en el territori ha quedat la petja dels anys de sequera que hem deixat enrere. Per sort, en els últims mesos la pluja al nostre municipi ha caigut de manera generosa i amb prudència. Tot i això, quan et mires els boscos hi veus pins secs, que tenien molts anys d’existència, és a dir, que no han pogut sobreviure a aquests darrers anys de sequera.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
03 febrero 2009
JA TENIM NOM 2
Fa pensar això de “Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència”.
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
01 febrero 2009
JA TÉ NOM (1)
Setmanes enrere, vaig escriure que durant la segona quinzena d’octubre de l’any passat, vaig fer un viatge a Noruega, per visitar centres per a la gent gran, amb l’esperit de poder construir-ne un al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
28 enero 2009
PREVISIÓ DE FER EL BATXILLERAT
Que s’obrís a Dosrius el que nosaltres en diem l’institut va representar un gran pas endavant, ja que els joves de 12 a 16 anys poden cursar els seus estudis al nostre municipi.
Ara ja comença a parlar-se, d’una manera seriosa, que a partir de 16 a 18 anys també es podrà fer el batxillerat al nostre centre.
Aquest era un dels altres objectius, amb la finalitat que tot el cicle formatiu bàsic d’una persona es pugui fer a Dosrius.
Cal dir que quan es comenci a fer el batxillerat, també hi haurà la possibilitat de poder fer cicles de formació professional.
D’aquesta manera, s’anirà obrint una gran oferta de formació, que és molt necessària en aquests temps que ens ha tocat viure.
Ara ja comença a parlar-se, d’una manera seriosa, que a partir de 16 a 18 anys també es podrà fer el batxillerat al nostre centre.
Aquest era un dels altres objectius, amb la finalitat que tot el cicle formatiu bàsic d’una persona es pugui fer a Dosrius.
Cal dir que quan es comenci a fer el batxillerat, també hi haurà la possibilitat de poder fer cicles de formació professional.
D’aquesta manera, s’anirà obrint una gran oferta de formació, que és molt necessària en aquests temps que ens ha tocat viure.
25 enero 2009
EFECTES DE L’OBAMA
Sembla mentida com l’actitud, el posicionament i els missatges d’una persona poden il•lusionar a milions i milions de ciutadans d’aquest món.
Veus el flamant president dels Estats Units amb aquell posat, aquella dialèctica, que et vénen ganes d’escoltar-lo i anar mirant les seves evolucions.
Ara prendrà mesures, però fins que aquestes propostes o plantejaments no arribin directament a la ciutadania passaran mesos o, fins i tot, anys, ja que canviar les tendències no és fàcil.
Em recorda quan l’any 1999 va canviar la direcció política de l’Ajuntament de Dosrius. Hi havia moltes ganes de fer la feina, a mi personalment encara no se m’han passat i, miri on miri, sempre hi veig coses a fer.
Però, tornem a l’any 1999. Ens vam trobar un ajuntament totalment destrossat econòmicament. Hi havia feina a poder pagar els sous dels treballadors, a més de la gran quantitat de deutes pendents de liquidar.
Aquells dies no van ser fàcils. Teníem poca experiència, moltes pressions, vàrem estar dos anys en minoria, les propostes que fèiem en els plens estaven mirades des de la ferida que les eleccions havia produït a l’oposició i, evidentment, no es podia aprovar res.
Així vàrem estar més de dos anys, fins que a l’octubre de 2001, després de canvis i mals tràngols per part de tothom, es va estabilitzar amb una majoria i, des d’aleshores, és el que s’ha tingut.
En el cas de Dosrius varen passar una mica més de dos anys, perquè els projectes del nou pensament dels directius de l’Ajuntament poguessin arribar al poble.
La veritat és que estic molt convençut de la transformació que s’ha produït, amb totes les nostres errades, però, personalment estic molt content.
El cas de l’Obama penso que pot ser bastant similar, sobretot en un moment d’una crisi salvatge, però, els ciutadans, en el seu dia a dia, serà una mica difícil que vegin els efectes de les noves propostes d’aquest nou president dels Estats Units. Cal que passi un temps, però jo estic molt esperançat!
Veus el flamant president dels Estats Units amb aquell posat, aquella dialèctica, que et vénen ganes d’escoltar-lo i anar mirant les seves evolucions.
Ara prendrà mesures, però fins que aquestes propostes o plantejaments no arribin directament a la ciutadania passaran mesos o, fins i tot, anys, ja que canviar les tendències no és fàcil.
Em recorda quan l’any 1999 va canviar la direcció política de l’Ajuntament de Dosrius. Hi havia moltes ganes de fer la feina, a mi personalment encara no se m’han passat i, miri on miri, sempre hi veig coses a fer.
Però, tornem a l’any 1999. Ens vam trobar un ajuntament totalment destrossat econòmicament. Hi havia feina a poder pagar els sous dels treballadors, a més de la gran quantitat de deutes pendents de liquidar.
Aquells dies no van ser fàcils. Teníem poca experiència, moltes pressions, vàrem estar dos anys en minoria, les propostes que fèiem en els plens estaven mirades des de la ferida que les eleccions havia produït a l’oposició i, evidentment, no es podia aprovar res.
Així vàrem estar més de dos anys, fins que a l’octubre de 2001, després de canvis i mals tràngols per part de tothom, es va estabilitzar amb una majoria i, des d’aleshores, és el que s’ha tingut.
En el cas de Dosrius varen passar una mica més de dos anys, perquè els projectes del nou pensament dels directius de l’Ajuntament poguessin arribar al poble.
La veritat és que estic molt convençut de la transformació que s’ha produït, amb totes les nostres errades, però, personalment estic molt content.
El cas de l’Obama penso que pot ser bastant similar, sobretot en un moment d’una crisi salvatge, però, els ciutadans, en el seu dia a dia, serà una mica difícil que vegin els efectes de les noves propostes d’aquest nou president dels Estats Units. Cal que passi un temps, però jo estic molt esperançat!
20 enero 2009
MÉS SOBRE EL FONS ZAPATERO
He copsat que la població no és conscient d’aquesta iniciativa que el Govern Central ha iniciat en benefici dels ajuntaments, ja que he parlat amb alguns constructors del municipi i són poc sabedors que es poden beneficiar d’unes obres que realitzarem durant les properes setmanes, que poden ser de gran ajut per a les seves empreses.
Com són les coses, sempre m’he queixat que l’administració és lenta i feixuga, ja que es necessiten informes, exposicions públiques i moltes vegades cal que altres administracions emetin els seus punts de vista. Tot plegat, mesos i mesos per tirar endavant qualsevol iniciativa.
D’aquest fons Zapatero a Dosrius ens han tocat 824.411,-- euros. En pocs dies hem fet quatre projectes. Un dijous a la tarda els vàrem introduir via telemàtica, ja que era un dels requisits per tramitar l’autorització per tirar-los endavant. L’endemà divendres, a primera hora del matí, vàrem rebre un correu electrònic dient-nos que ja ho havien rebut correctament. Al migdia, amb un altre correu electrònic, ens comunicaven que ja ho tenia la persona que havia de decidir i, dilluns a mig matí, amb un altre correu, ens varen confirmar que els projectes reunien les condicions de la convocatòria d’ajuts i que ja podíem fer el procés de licitació per adjudicar les obres, que els diners ja estaven autoritzats.
Aquests procediments són d’aquelles coses excepcionals i molt satisfactòries, que fugen de tota la paperassa i tramitacions feixugues.
Ara caldrà convidar les empreses perquè presentin les seves ofertes econòmiques. Intentarem que totes les que estiguin al municipi, amb capacitat per poder fer l’obra, hi puguin participar, ja que, de manera excepcional, no cal una classificació d’empresa per poder fer obra pública, en projecte de menys de 350.000 euros.
Cal dir que si tot va normal, aquestes obres poden estar acabades durant el proper estiu.
Un deu per a la iniciativa d’en Zapatero!
Com són les coses, sempre m’he queixat que l’administració és lenta i feixuga, ja que es necessiten informes, exposicions públiques i moltes vegades cal que altres administracions emetin els seus punts de vista. Tot plegat, mesos i mesos per tirar endavant qualsevol iniciativa.
D’aquest fons Zapatero a Dosrius ens han tocat 824.411,-- euros. En pocs dies hem fet quatre projectes. Un dijous a la tarda els vàrem introduir via telemàtica, ja que era un dels requisits per tramitar l’autorització per tirar-los endavant. L’endemà divendres, a primera hora del matí, vàrem rebre un correu electrònic dient-nos que ja ho havien rebut correctament. Al migdia, amb un altre correu electrònic, ens comunicaven que ja ho tenia la persona que havia de decidir i, dilluns a mig matí, amb un altre correu, ens varen confirmar que els projectes reunien les condicions de la convocatòria d’ajuts i que ja podíem fer el procés de licitació per adjudicar les obres, que els diners ja estaven autoritzats.
Aquests procediments són d’aquelles coses excepcionals i molt satisfactòries, que fugen de tota la paperassa i tramitacions feixugues.
Ara caldrà convidar les empreses perquè presentin les seves ofertes econòmiques. Intentarem que totes les que estiguin al municipi, amb capacitat per poder fer l’obra, hi puguin participar, ja que, de manera excepcional, no cal una classificació d’empresa per poder fer obra pública, en projecte de menys de 350.000 euros.
Cal dir que si tot va normal, aquestes obres poden estar acabades durant el proper estiu.
Un deu per a la iniciativa d’en Zapatero!
18 enero 2009
SOBRE ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT I ELS SEUS EFECTES
L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig sentir que parlaven de la nova proposta de reduccions de velocitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un dels efectes d’aquestes mesures és el de reduir la mortalitat a les carreteres.
Deien que quan es comptabilitzava un mort, calia pensar que darrere hi havia: pares, germans, fills, avis, amics. Tot un entorn, que amb la desaparició d’una persona és ressent i viu un dolor immens.
Quan sento parlar de coses, sovint les relaciono amb el nostre municipi, i tot ho relaciones i fas comparatives.
Per aquest motiu, vull tornar a escriure el gran benefici que ha representat la construcció de la nova carretera, que va entrar en funcionament a mitjan de 2007. Entre la nova carretera i les mesures dràstiques que va prendre l’Ajuntament, derivades del famós radar que va controlar la velocitat dels vehicles, durant el 2004, 2005 i 2006, comportant la imposició de sancions, per excés de velocitat, a un nombre considerable de conductors, els accidents de trànsit es van reduir molt.
Sigui pel que sigui, des de febrer de 2004, no sóc conscient que hàgim tingut cap accident amb víctimes mortals. Cal recordar que des d’octubre de 2002 a febrer de 2004, sis persones varen perdre la vida per accidents de trànsit a les nostres carreteres. Aquí va la reflexió!
Deien que quan es comptabilitzava un mort, calia pensar que darrere hi havia: pares, germans, fills, avis, amics. Tot un entorn, que amb la desaparició d’una persona és ressent i viu un dolor immens.
Quan sento parlar de coses, sovint les relaciono amb el nostre municipi, i tot ho relaciones i fas comparatives.
Per aquest motiu, vull tornar a escriure el gran benefici que ha representat la construcció de la nova carretera, que va entrar en funcionament a mitjan de 2007. Entre la nova carretera i les mesures dràstiques que va prendre l’Ajuntament, derivades del famós radar que va controlar la velocitat dels vehicles, durant el 2004, 2005 i 2006, comportant la imposició de sancions, per excés de velocitat, a un nombre considerable de conductors, els accidents de trànsit es van reduir molt.
Sigui pel que sigui, des de febrer de 2004, no sóc conscient que hàgim tingut cap accident amb víctimes mortals. Cal recordar que des d’octubre de 2002 a febrer de 2004, sis persones varen perdre la vida per accidents de trànsit a les nostres carreteres. Aquí va la reflexió!
14 enero 2009
CRISI, CONSUM, ...
Ja fa dies que volia comentar les sensacions que tinc del consum, sobretot en moments de crisi. No fa massa setmanes que a l’hora de dutxar-me vaig veure que el forat dels envasos que porten el sabó líquid és tres vegades més gros del normal. Això vol dir que al moment que te’l poses a la mà has d’anar molt en compte, perquè la quantitat que surt és molt més gran del que seria normal, amb el consegüent augment del consum d’aquest producte.
Surts de la dutxa, vas per rentar-te les dents, i et trobes que la pasta és incolora. Evidentment, és més difícil veure la quantitat de pasta que poses al raspall i sempre n’hi acabes posant més de la que seria necessària.
Aquestes són tàctiques dels serveis de màrqueting que tenen les empreses a l’hora de planificar com poden comercialitzar més producte i així augmentar les vendes. D’això n’estic convençut, sembla insignificant, però totes les persones al començament del dia fem el mateix acte.
Imagineu-vos la quantitat de sabó i de pasta de dents que es consumeix de més, si no es té una mica de cura!
Surts de la dutxa, vas per rentar-te les dents, i et trobes que la pasta és incolora. Evidentment, és més difícil veure la quantitat de pasta que poses al raspall i sempre n’hi acabes posant més de la que seria necessària.
Aquestes són tàctiques dels serveis de màrqueting que tenen les empreses a l’hora de planificar com poden comercialitzar més producte i així augmentar les vendes. D’això n’estic convençut, sembla insignificant, però totes les persones al començament del dia fem el mateix acte.
Imagineu-vos la quantitat de sabó i de pasta de dents que es consumeix de més, si no es té una mica de cura!
10 enero 2009
CAVALCADA DE REIS
Un any més s’ha fet la cavalcada de reis als tres nuclis de població del nostre municipi, que s’ha organitzada conjuntament. Es tracta d’ un acte complex, però jo diria que és l’acte que reuneix més persones, si sumem la participació tant dels actuants com dels espectadors que es troben en els carrers veient la cavalcada.
Cal fer un reconeixement molt especial a totes les entitats que hi participen, algunes esmerçant-se moltíssim a l’hora de fer carrosses de nivell, que fan que l’acte llueixi d’una manera molt especial.
Enguany va ser una nit molt freda, des de les 5 de la tarda fins a les 10 del vespre que vàrem acabar a Canyamars va ser de molta intensitat. Concretament, a Canyamars estàvem a un grau sota zero. Però, com en tot, quan es gaudeix i veus la gran participació de la població, penses que val la pena viure aquest esdeveniment.
No puc més que agrair moltíssim a totes les entitats que han col•laborat en la cavalcada i a totes les persones que particularment han fet la seva aportació, sigui la que sigui, ja que sense ells no haguéssim tingut aquesta cavalcada de nivell, que toca tan de prop les persones que viuen aquest esdeveniment, sobretot la mainada.
Cal fer un reconeixement molt especial a totes les entitats que hi participen, algunes esmerçant-se moltíssim a l’hora de fer carrosses de nivell, que fan que l’acte llueixi d’una manera molt especial.
Enguany va ser una nit molt freda, des de les 5 de la tarda fins a les 10 del vespre que vàrem acabar a Canyamars va ser de molta intensitat. Concretament, a Canyamars estàvem a un grau sota zero. Però, com en tot, quan es gaudeix i veus la gran participació de la població, penses que val la pena viure aquest esdeveniment.
No puc més que agrair moltíssim a totes les entitats que han col•laborat en la cavalcada i a totes les persones que particularment han fet la seva aportació, sigui la que sigui, ja que sense ells no haguéssim tingut aquesta cavalcada de nivell, que toca tan de prop les persones que viuen aquest esdeveniment, sobretot la mainada.
08 enero 2009
JA TENIM ELS PROJECTES PER ALS FONS ZAPATERO
Ja hem aprovat els projectes que presentarem perquè se’ns concedeixi la subvenció de 824.411,-- euros, assignada pel Govern del president Zapatero, dins el fons estatal d’inversió local.
En total s’han redactat quatre projectes, un per a Dosrius, un per a Canyamars i dos per a can Massuet del Far.
En el cas de Dosrius, s’ha presentat el projecte de millora i vianització del nucli de Dosrius, consistent en continuar l’ empedrat especial que hi ha davant del carrer del Comú, en direcció a la plaça de l’església i fer la plaça de l’església fins a davant de l’Ajuntament. Aquest projecte és la continuació d’un pla de millora que tenim previst per al nucli de Dosrius i de Canyamars, per fer tots els carrers del casc antic amb un empedrat uniforme. Aquest projecte puja la quantitat de 207.000,37 euros.
Pel que fa a Canyamars, s’ha redactat un projecte d’adequació de la Plaça de la Germandat, consistent en fer-la més àmplia, agafant el carrer que passa pel costat d’aquesta plaça i, fins i tot, la carretera, amb l’esperit que aquesta plaça sigui un referent per fer-hi actes a l’aire lliure. Aquest projecte contemplarà uns suports per poder-hi posar una lona tipus envelat, per garantir, en cas de pluja, els actes que s’hi organitzin. Aquest projecte puja la quantitat de 211.692,03 euros.
Quant a can Massuet del Far, un dels projectes és el del bombament de les aigües residuals de la banda de can Bordoi, per poder-les portar a dalt de la carena perquè, després, pel seu propi pes, puguin desplaçar-se mitjançant col•lectors que es faran, fins a la depuradora que l’Agència Catalana de l’Aigua construirà enguany. Aquest projecte puja 198.424,-- euros.
Cal dir que el projecte de construcció de la depuradora i col•lectors a can Massuet del Far, que l’ACA ja ha adjudicat, no contemplava el bombament de la banda de can Bordoi. La Generalitat de Catalunya té previst invertir-hi uns 3.800.000 euros.
L’altre projecte de can Massuet del Far consisteix en l’arranjament de voreres, ja que atesa la gran quantitat de quilòmetres de carrers que hi ha en aquest nucli, ens trobem amb moltes voreres que cal arranjar. El projecte que s’ha redactat puja un total de 207.294,60 euros.
També vull remarcar que la proposta que ha presentat l’equip de govern ha estat aprovada per la totalitat dels grups amb representació a l’Ajuntament.
En total s’han redactat quatre projectes, un per a Dosrius, un per a Canyamars i dos per a can Massuet del Far.
En el cas de Dosrius, s’ha presentat el projecte de millora i vianització del nucli de Dosrius, consistent en continuar l’ empedrat especial que hi ha davant del carrer del Comú, en direcció a la plaça de l’església i fer la plaça de l’església fins a davant de l’Ajuntament. Aquest projecte és la continuació d’un pla de millora que tenim previst per al nucli de Dosrius i de Canyamars, per fer tots els carrers del casc antic amb un empedrat uniforme. Aquest projecte puja la quantitat de 207.000,37 euros.
Pel que fa a Canyamars, s’ha redactat un projecte d’adequació de la Plaça de la Germandat, consistent en fer-la més àmplia, agafant el carrer que passa pel costat d’aquesta plaça i, fins i tot, la carretera, amb l’esperit que aquesta plaça sigui un referent per fer-hi actes a l’aire lliure. Aquest projecte contemplarà uns suports per poder-hi posar una lona tipus envelat, per garantir, en cas de pluja, els actes que s’hi organitzin. Aquest projecte puja la quantitat de 211.692,03 euros.
Quant a can Massuet del Far, un dels projectes és el del bombament de les aigües residuals de la banda de can Bordoi, per poder-les portar a dalt de la carena perquè, després, pel seu propi pes, puguin desplaçar-se mitjançant col•lectors que es faran, fins a la depuradora que l’Agència Catalana de l’Aigua construirà enguany. Aquest projecte puja 198.424,-- euros.
Cal dir que el projecte de construcció de la depuradora i col•lectors a can Massuet del Far, que l’ACA ja ha adjudicat, no contemplava el bombament de la banda de can Bordoi. La Generalitat de Catalunya té previst invertir-hi uns 3.800.000 euros.
L’altre projecte de can Massuet del Far consisteix en l’arranjament de voreres, ja que atesa la gran quantitat de quilòmetres de carrers que hi ha en aquest nucli, ens trobem amb moltes voreres que cal arranjar. El projecte que s’ha redactat puja un total de 207.294,60 euros.
També vull remarcar que la proposta que ha presentat l’equip de govern ha estat aprovada per la totalitat dels grups amb representació a l’Ajuntament.
25 diciembre 2008
ENTREMIG DE LES FESTES DE NADAL HI HA EL BALANÇ D’AQUEST ANY QUE ES TANCA
En primer lloc, vull desitjar molt Bones Festes a totes les persones que segueixen aquest espai personal de reflexions, comentaris, opinions, ...
Són unes festes típiques, esperades pel que signifiquen, que donen peu a l’inici d’un nou any, que també desitjo que sigui venturós i esperem que molt millor que aquest 2008.
Un 2008 que ha estat any de traspàs, és a dir, el febrer tenia 29 dies. Qui es fixa en aquestes coses diu que no és un any fàcil. Per a mi tampoc ho ha estat. Això no vol dir que no hagi aconseguit els meus objectius, perquè en aquest aspecte sí que el valoro positivament, però, per altra banda, m’ha costat molt, ja que no ha estat un any fàcil, ni com a pagès ni com a alcalde.
Vàrem començar el dia 1 de gener, a les 10 del vespre, amb una d’aquelles trucades que et canvien l’estat, dient-te que a l’Ajuntament hi ha foc. Bona moguda aquell dia, potser era un avís de com seria l’any que començava.
La veritat és que, per una banda, em consta que ha estat molt dur, però, per altra banda, tinc la satisfacció que aquesta duresa l’hem superada amb nota, amb el treball de tothom, amb l’experiència que tenim en tots els camps que ens estem movent i, sobretot, amb la persistència i dedicació, majoritàriament de pensament, durant totes les hores que estàs despert, que en són moltes, ja que les de dormir cada vegada es redueixen més.
Per acabar, ja que estem en aquestes festes de Nadal, deixeu-me que us torni a desitjar molt Bones Festes i que comencem el 2009 amb empenta, amb energia, amb ganes i amb intensitat constant, ja que és així com s’aconsegueixen els bons resultats.
Són unes festes típiques, esperades pel que signifiquen, que donen peu a l’inici d’un nou any, que també desitjo que sigui venturós i esperem que molt millor que aquest 2008.
Un 2008 que ha estat any de traspàs, és a dir, el febrer tenia 29 dies. Qui es fixa en aquestes coses diu que no és un any fàcil. Per a mi tampoc ho ha estat. Això no vol dir que no hagi aconseguit els meus objectius, perquè en aquest aspecte sí que el valoro positivament, però, per altra banda, m’ha costat molt, ja que no ha estat un any fàcil, ni com a pagès ni com a alcalde.
Vàrem començar el dia 1 de gener, a les 10 del vespre, amb una d’aquelles trucades que et canvien l’estat, dient-te que a l’Ajuntament hi ha foc. Bona moguda aquell dia, potser era un avís de com seria l’any que començava.
La veritat és que, per una banda, em consta que ha estat molt dur, però, per altra banda, tinc la satisfacció que aquesta duresa l’hem superada amb nota, amb el treball de tothom, amb l’experiència que tenim en tots els camps que ens estem movent i, sobretot, amb la persistència i dedicació, majoritàriament de pensament, durant totes les hores que estàs despert, que en són moltes, ja que les de dormir cada vegada es redueixen més.
Per acabar, ja que estem en aquestes festes de Nadal, deixeu-me que us torni a desitjar molt Bones Festes i que comencem el 2009 amb empenta, amb energia, amb ganes i amb intensitat constant, ja que és així com s’aconsegueixen els bons resultats.
24 diciembre 2008
QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( II )
Aquests 824.411,-- euros que ens dóna el Govern Central són per fer unes obres concretes, com ara: arranjar carrers, places, equipaments, ... i, obligatòriament, han de donar feina a persones que estiguin apuntades al SOC ( servei d’ocupació de Catalunya ).
També cal dir que no poden ser projectes que ja estiguin planificats, ni projectes que tinguin finançament, encara que sigui només un percentatge de la totalitat o estigui planificat per via del cobrament de contribucions especials.
Dic això, perquè una part d’aquesta quantitat de diners, inicialment, havíem pensat destinar-la a can Canyamars, però atenent que hi ha un projecte de reparcel•lació i que està planificada la seva execució, ja ens varen comentar que can Canyamars no podria entrar-hi.
Tot i això, el repartiment que es farà des de l’Ajuntament serà d’un percentatge aproximat, tenint en compte el nombre de població de cada nucli. És a dir, a Dosrius un 25%, a Canyamars un altre 25% i a can Massuet del Far un 50%.
També cal dir que no poden ser projectes que ja estiguin planificats, ni projectes que tinguin finançament, encara que sigui només un percentatge de la totalitat o estigui planificat per via del cobrament de contribucions especials.
Dic això, perquè una part d’aquesta quantitat de diners, inicialment, havíem pensat destinar-la a can Canyamars, però atenent que hi ha un projecte de reparcel•lació i que està planificada la seva execució, ja ens varen comentar que can Canyamars no podria entrar-hi.
Tot i això, el repartiment que es farà des de l’Ajuntament serà d’un percentatge aproximat, tenint en compte el nombre de població de cada nucli. És a dir, a Dosrius un 25%, a Canyamars un altre 25% i a can Massuet del Far un 50%.
18 diciembre 2008
QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( I )
Com a ciutadà i com a polític, cada vegada que penso amb la iniciativa del Govern Zapatero de distribuir 8.000 milions d’euros per als municipis de tot l’Estat Espanyol, no puc sentir-me més content i satisfet.
Com tothom deu saber, aquesta quantitat de diners s’han repartit un tant per població, perquè es facin projectes, amb l’esperit de donar ocupació a persones que estiguin a l’atur.
En primer lloc, es tracta d’una proposta justa, ja que no mira colors polítics i no es tracta d’una repartidora de diners amb uns criteris que puguin tenir una visió més propera a colors polítics, depenent de qui els reparteix. Això és un tant per habitant i aquesta és la proposta més neta que he vist en tots aquests anys en què estic ocupant l’alcaldia.
Al municipi de Dosrius li han tocat 824.411,-- euros i això és resultat de l’últim padró aprovat a 31 de desembre de 2007. Per això donem tanta importància a què la gent que viu al municipi estigui empadronada.
Aquesta quantitat representa la capacitat mitjana que té l’Ajuntament, entre tres i quatre anys, per fer inversió amb seus propis recursos. Evidentment, en condicions normals, no ara que no hi ha entrades per llicències d’obres ni moviments de compra venda de propietats, que generen plusvàlues. En aquests moments la capacitat d’inversió és molt baixa, quasi nul•la, tot i això hem de treballar que les millores en el nostre municipi no s’aturin.
Com tothom deu saber, aquesta quantitat de diners s’han repartit un tant per població, perquè es facin projectes, amb l’esperit de donar ocupació a persones que estiguin a l’atur.
En primer lloc, es tracta d’una proposta justa, ja que no mira colors polítics i no es tracta d’una repartidora de diners amb uns criteris que puguin tenir una visió més propera a colors polítics, depenent de qui els reparteix. Això és un tant per habitant i aquesta és la proposta més neta que he vist en tots aquests anys en què estic ocupant l’alcaldia.
Al municipi de Dosrius li han tocat 824.411,-- euros i això és resultat de l’últim padró aprovat a 31 de desembre de 2007. Per això donem tanta importància a què la gent que viu al municipi estigui empadronada.
Aquesta quantitat representa la capacitat mitjana que té l’Ajuntament, entre tres i quatre anys, per fer inversió amb seus propis recursos. Evidentment, en condicions normals, no ara que no hi ha entrades per llicències d’obres ni moviments de compra venda de propietats, que generen plusvàlues. En aquests moments la capacitat d’inversió és molt baixa, quasi nul•la, tot i això hem de treballar que les millores en el nostre municipi no s’aturin.
14 diciembre 2008
ELS DIES DE L’ANY MÉS INTENSOS (II)
Aquest anys, en principi, és molt menys estressant, ja que els meus fills s’hi han arremangat de totes totes, ajudant-me en la venda dels arbres de Nadal. Concretament, en David és el responsable d’una parada que tenim a Mercabarna. S’aixeca a les 4 del matí, per ser a 2/4 de 6 al mercat de la flor, que està a prop de l’aeroport de Barcelona. Allà descarrega la furgoneta i a les 6 del matí comença l’hora de vendre fins a les 9. Cal dir que hi va amb un treballador contractat, que recull cada dia a Mataró.
La meva filla és la responsable de la parada que tinim al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El fet de no haver d’estar en aquests indrets, em rebaixa moltísim les hores de dedicació.
Jo sóc el que m’encarrego de repartir, d’arrencar els arbres, que les parades estiguin plenes i ells de vendre.
L’experiència de vendre té quelcom que t’enganxa i és un repte portar un producte que el poses al costat d’altres venedors i la demanda és la que fa que la parada se’t buidi o, per altra banda, que vegis que la resta de venedors són els que treuen més el seu producte, ja sigui per millor preu o per millor qualitat.
Aquesta il•lusió per vendre ja l’he captada a tots dos i també la decepció perquè algun dia no ha anat prou bé. Cal dir que a Mercabarna feia molts anys que no hi anavem i t’has de buscar els clients de nou, cosa que a Vilassar ja els tenim fets i el mercat és més agradable, ja que és a hores diürnes.
En David és especial, és un xicot que té molta visió de la jugada, li ensenyes a fer una cosa i la segona vegada que la fa ja la fa millor que tu. És un noi que és molt agradable estar al seu costat, això sí, quan està de bones, que és la gran majoria dels dies, però, carai quan està de males, no t’hi acostis. Tot ho veu negatiu, no hi ha res que li faci girar la truita, es torna bastant intractable i gens sociable. Diuen, qui entén d’horòscops, que és una característica dels nascuts a primers de juny i que no s’hi pot fer res. Sort que és en comptades ocasions quan li pica aquesta ramalada de mal humor i de veure-ho tot negatiu.
Aquests, en David, dies movent arbres, anant a mercat, fent les obligacions de la carrera que està cursant, Tot plegat ha estat una verdadera prova de la seva capacitat de formar-se i saber valorar el que costa, així com saber-se aguantar davant de situacions que en alguns moments són extremes.
Jo, malgrat els inconvenients d’aquesta feina, estic molt orgullós, perquè veig que tots s’hi han arremangat i que tenen il•lusió, perquè saben que són unes dates molt importants per a la nostra família. No només per l’aspecte econòmic, sinó per l’experiència que t’aporta aquesta intensitat, així com la relació amb altres persones i la competitivitat que això comporta.
La meva filla és la responsable de la parada que tinim al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El fet de no haver d’estar en aquests indrets, em rebaixa moltísim les hores de dedicació.
Jo sóc el que m’encarrego de repartir, d’arrencar els arbres, que les parades estiguin plenes i ells de vendre.
L’experiència de vendre té quelcom que t’enganxa i és un repte portar un producte que el poses al costat d’altres venedors i la demanda és la que fa que la parada se’t buidi o, per altra banda, que vegis que la resta de venedors són els que treuen més el seu producte, ja sigui per millor preu o per millor qualitat.
Aquesta il•lusió per vendre ja l’he captada a tots dos i també la decepció perquè algun dia no ha anat prou bé. Cal dir que a Mercabarna feia molts anys que no hi anavem i t’has de buscar els clients de nou, cosa que a Vilassar ja els tenim fets i el mercat és més agradable, ja que és a hores diürnes.
En David és especial, és un xicot que té molta visió de la jugada, li ensenyes a fer una cosa i la segona vegada que la fa ja la fa millor que tu. És un noi que és molt agradable estar al seu costat, això sí, quan està de bones, que és la gran majoria dels dies, però, carai quan està de males, no t’hi acostis. Tot ho veu negatiu, no hi ha res que li faci girar la truita, es torna bastant intractable i gens sociable. Diuen, qui entén d’horòscops, que és una característica dels nascuts a primers de juny i que no s’hi pot fer res. Sort que és en comptades ocasions quan li pica aquesta ramalada de mal humor i de veure-ho tot negatiu.
Aquests, en David, dies movent arbres, anant a mercat, fent les obligacions de la carrera que està cursant, Tot plegat ha estat una verdadera prova de la seva capacitat de formar-se i saber valorar el que costa, així com saber-se aguantar davant de situacions que en alguns moments són extremes.
Jo, malgrat els inconvenients d’aquesta feina, estic molt orgullós, perquè veig que tots s’hi han arremangat i que tenen il•lusió, perquè saben que són unes dates molt importants per a la nostra família. No només per l’aspecte econòmic, sinó per l’experiència que t’aporta aquesta intensitat, així com la relació amb altres persones i la competitivitat que això comporta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
